Situació
Una vista de l’interior de l’església, amb la capçalera al fons. Hom hi pot veure la volta de canó apuntada amb que és coberta la nau.
F. Tur
El poblet de la Vajol es troba en un replà enlairat, a 546 m d’altitud, al Pirineu empordanès, prop dels colls de Lli i de la Manrella. L’església és al bell mig del petit nucli agrupat de la població.
Mapa: 219M781. Situació: 31TDG837948.
Des de la vila d’Agullana, una carretera de 6 km porta fins a la Vajol. La clau és guardada en una casa del poble. (JBH)
Història
Les primeres notícies que hi ha del lloc i l’església de la Vajol són molt tardanes, del segle XIII. Els anys 1266, 1277 i 1280 Guillem de Mont-roig, senyor del castell de Mont-roig, del terme de Darnius, reté homenatge al bisbe de Girona pels delmes que cobrava en aquesta rodalia. Entre aquests delmes figura el de “Sancti Martini de Savayolo”.
A les Rationes decimarum és esmentada la capella de “Savagol”, l’any 1279, o de “Sancti Martini de Savayol” l’any 1280. En els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV l’església de la Vajol s’esmenta com a sufragània de la parròquia d’Agullana, condició que ha perdurat al llarg del temps.
Sant Martí de la Vajol, que tenia sacerdot resident al segle XIV el perdé posteriorment, i no en tornà a tenir fins al segle XIX.
En una visita pastoral de l’any 1704 es diu que el poble havia quedat derruït, però que en aquell moment la població anava augmentant i tenia quaranta cases. El lloc havia format part del comtat de Besalú. (JBH-MLIC)
Església
L’església parroquial de Sant Martí de la Vajol és un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular, que s’obre a la nau per mitjà d’un simple plec que forma la gradació.
La porta s’obre a la façana de migjorn i és resolta amb llinda i timpà llis i emfasitzada per dos arcs en gradació, seguint els tipus de porta característics dels segles XII i XIII. La cornisa, a l’arrencada de la volta de la nau, és de quart de cercle incurvat, mentre que a l’absis és de bocell i dona lloc també a un guardapols que extradossa l’arc de la finestra. L’interior és cobert d’arrebossat, llevat de l’arc presbiteral, ben adovellat, i la cornisa.
Prop de la porta s’obre una finestra de doble esqueixada, una altra s’obre al mur de ponent i una tercera al fons de l’absis. Aquest, exteriorment, és llis i mancat d’ornamentació, llevat d’una simple motllura que forma la cornisa.
Exteriorment, tot l’edifici és cobert per reformes i afegitons posteriors; especialment pel sobrealçament de la nau i l’afegitó de capelles laterals i d’altres additaments a la façana de ponent i a migdia, amb una curiosa escala d’accés al terrabastall des de l’exterior.
L’aparell és constituït per carreus de granit ben tallats i polits, disposats molt uniformement. Aquest tipus de construcció, unit a detalls com la porta o la volta, permeten de situar l’església de la Vajol dins l’ampli i heterogeni grup d’esglésies bastides a l’Empordà, el Rosselló, el Vallespir i la Garrotxa, vers el final del segle XII, o, fins i tot, al començament del segle XIII. (JBH-MLIC)
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàg. 365.