Resultats de la cerca
Es mostren 1149 resultats
transpiració
Biologia
Botànica
Procés consistent en l’eliminació per evaporació d’una gran part de l’aigua absorbida per les plantes.
La quantitat d’aigua transpirada pot representar fins el 90% de l’aigua absorbida La transpiració és justificada per tres raons principals En primer lloc, atès que el diòxid de carboni només pot entrar a la cèllula en dissolució, les superfícies cellulars on tenen lloc els intercanvis gasosos de la fotosíntesi han d’ésser molles, la qual cosa implica una gran evaporació En segon lloc, la transpiració contribueix a l’ascensió de l’aigua absorbida Finalment, té un efecte refrigerant, puix que, en evaporar-se, l’aigua sostreu calor Una gran part de la transpiració aproximadament el…
mercat d’emissions
Ecologia
Mercat de drets d’emissió de gasos hivernacle en processos industrials.
Amb el Protocol de Kyoto del 1997 s’acordà la reducció de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle i es fixaren unes taxes d’emissió per al període 2008-12 Amb la finalitat d’aconseguir aquest objectiu es creà un mercat internacional de drets d’emissió Les indústries que preveuen emetre una quantitat de gasos menor a l’assignada poden vendre aquests drets d’emissió a una altra indústria La intenció d’aquest sistema és que els països apreciïn un guany en la reducció de les seves emissions El mercat començà a funcionar a la Unió Europea l’1 de gener de 2005 l’estat assigna els…
escalfament global
Ecologia
Procés d’augment gradual de la temperatura de la Terra, principalment per la intensificació de l’efecte hivernacle.
El 1998, la concentració de diòxid de carboni atmosfèric era de 360 ppm d’aire sec, la qual cosa representava un augment del 29% respecte a la concentració d’aquest gas durant l’era preindustrial Per la seva banda, la temperatura mitjana de la superfície del planeta augmentà en 0,5ºC durant el segle XX El clima del segle XXI serà probablement més càlid que l’actual a causa de l’augment de concentracions dels gasos hivernacle com a resultat de les activitats humanes Les previsions del Panel Internacional sobre Canvi Climàtic IPCC estimen que l’escalfament global per als propers…
sulfòxid
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que responen a la fórmula general
.
D’acord amb les regles de la IUPAC, hom els anomena anteposant el mot sulfòxid als noms dels radicals R 1 i R 2 , el darrer dels quals va en forma adjectivada Alternativament, poden ésser anomenats emprant el prefix alquilsulfinil R 1 -SO- seguit del nom del compost R 2 H Hom els obté per oxidació controlada de tioèters i s’oxiden amb gran facilitat a sulfones Els sulfòxids són, en general, sòlids incolors, relativament inestables, solubles en medis polars, i presenten caràcter dèbilment bàsic Poden ésser reduïts a tioèters mitjançant diversos agents Presenten absorció característica en l’…
mortasadora
Tecnologia
Màquina eina emprada per a formar ranures, mosses, etc.
La seva constitució és semblant a la de la llimadora la diferència consisteix en el fet que el carro on va fixada l’eina té un moviment vertical, el qual permet de mecanitzar superfícies interiors La peça roman fixa a la taula i l’eina es desplaça amb moviment alternatiu vertical, arrancant ferritja només en el recorregut de descens L’eina acostuma a ésser d’acer al carboni o d’acer ràpid el seu avanç té lloc gràcies al moviment de la taula, que pot ésser longitudinal o transversal quan cal mecanitzar una peça en diversos punts simètrics respecte a un eix, hom fixa la peça a un…
bioelement
Bioquímica
Element químic que participa en la constitució d’un organisme viu.
L’hidrogen i l’oxigen són els dos bioelements més abundants de la matèria orgànica i l’aigua és, doncs, la biomolècula predominant dels éssers vius La major part dels bioelements corresponen a la primera meitat de la taula periòdica i són per tant els elements més lleugers En l’ésser humà en són imprescindibles una trentena en proporcions molt diverses el carboni, l’hidrogen, l’oxigen i el nitrogen constitueixen el 99,25% del total la resta és integrada per fòsfor, sofre, clor, iode, sodi, potassi, calci, ferro, etc Els bioelements tenen funcions estructurals ossos, teixits,…
aire
Física
Química
Mescla de gasos que forma l’atmosfera terrestre.
A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La…
L'elaboració dels metalls
Metalls i metallúrgia Des de fa milers d’anys, l’extracció i l’elaboració dels metalls han estat activitats de gran rellevància per al desenvolupament de les civilitzacions i per a la vida quotidiana de les diferents comunitats Ja ha passat molt de temps des que els éssers humans començaren a recollir certes “pedres lluents” i a escalfar-les al foc per obtenir-ne els metalls que contenien Tot i això, de fet, es pot afirmar que el procediment d’extracció s’ha modificat relativament poc El sector tecnològic que s’encarrega de separar els metalls de les seves menes, com també de les successives…
Matèria per a la vida
Els elements de la vida Els components químics vitals La vida es basa en estructures materials i és tenaç a l’hora d’augmentar-ne la complexitat Els sistemes vius han aconseguit una millora notable en guanyar organització en canvi de les despeses d’energia irrecuperable Sembla que la gran riquesa d’estructura làbil, pròpia de la vida, no hauria d’anar lligada necessàriament a una naturalesa material molt precisa Però, de fet, els elements químics possibles i a l’abast marcaren el camí Certs tipus d’àtoms entraren més fàcilment que altres en un procés de complicació material Com que no…
reactivitat
Química
Poder o capacitat de reaccionar.
Des d’un punt de vista general, bé que la causa primera de la reactivitat està en l’estructura electrònica d’una substància, hom pot distingir dos tipus de reactivitat d’acord amb llur origen D’una banda, la reactivitat discriminada de cada tipus de compost Així, per exemple, hom acostuma a parlar del caràcter electròfil de l’àtom de carboni d’un grup carbonil &139sb> C = O o del caràcter reductor de l’anió tiosulfat S₂O₄ 2 - D’altra banda, hom sol parlar d’una reactivitat, conseqüència de l’estabilitat termodinàmica de determinats composts, comparada amb la dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina