Resultats de la cerca
Es mostren 5817 resultats
Bronzes del poblat del Bovalar (Seròs)
Encenser d’origen copte o itàlic i cassoleta utilitzada potser com a llàntia Servei d’Audlovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs - JI Rodríguez Dels bronzes trobats al conjunt del Bovalar Seròs, Segrià cal fer-ne dos grups Tots dos corresponen a les dues unitats arqueològiques que formen el conjunt Per una banda, els bronzes d’ús litúrgic trobats exclusivament dins la basílica, que són de tipologia de tradició paleocristiana mediterrània clara Un d’aquests —un gerret d’ús litúrgic— és un element utilitzat en temps visigòtics L’altre grup és format per bronzes d’ús personal de temps…
Fons d’art romànic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Art romànic
El Museu El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona MNAT és en realitat el més antic del país, ja que, si bé es va crear per la fusió dels fons de la Comissió de Monuments i dels de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense l’any 1849, el seu origen es remunta a l’època de vida de la Societat Econòmica d’Amics del País de Tarragona, entitat formada l’any 1786, que començà a reunir materials provinents de colleccions privades i de les importants troballes romanes que s’anaven produint a la pedrera que servia per als treballs de construcció del nou moll del port de Tarragona Sota la figura de…
Casa forta de la Boadella (Fígols i Alinyà)
Art romànic
Situació Antiga fortalesa amb restes d’una capella, aprofitada durant segles com a masia J Tous La Boadella és situada a la part solana de la vall de Fígols, a 2 km d’aquesta població Mapa 34–11253 Situació 31TCG648741 Al capdamunt del poble de Fígols prendrem la pista que va a Romanins, i continuarem per la pista de la Vall fins a la cruïlla de pistes, a 2 km Allí a la vora s’alça la casa de la Boadella MTV-VRM Història No hi ha notícies històriques sobre aquesta fortificació Tan sols s’ha trobat un esment del lloc de Boadelia de l’any 1030, en què es donà a Santa Maria d’Organyà un alou…
Vila closa de Moror (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Torre cantonera del recinte fortificat que circuïa aquest antic poble, estratègicament situat sobre un penyal ECSA - J Bolòs El poble de Moror fou construït damunt d’una penya, en un dels punts més dominants de la vall de Sant Esteve Al costat de l’església, a la banda septentrional, hi ha restes de diversos fragments d’una torre, de la muralla i d’una torre d’angle Mapa 33-12290 Situació 31TCG209611 Des de la carretera comarcal que va de Terradets a Tremp, cal agafar la carretera que va a Guàrdia de Noguera i, després, cap a Moror i Alsamora JBM Història El lloc de Moror s’originà a…
Necròpoli i construcció del Collet de Sant Pere Màrtir (Òdena)
Art romànic
Situació Vista de la construcció rectangular, excavada a uns 30 m de la necròpoli M Solà Aquest conjunt, format per una necròpoli i les restes d’una construcció, és situat a una alçada de 652 m, a peu d’un camí carreter que baixa en fort pendent de la Serra de Rubió, prop de la masia de Cal Rumbà, en vista de les Malloles, i en una serreta en un indret anomenat Collet de Sant Pere Màrtir, en una zona actualment cremada pel foc i que abans havia estat poblada per un bosc de pins Mapa 35-15391 Situació 31TCG856122 És un jaciment arqueològic integrat per una petita necròpoli medieval i els…
Castell de Tornafòrt (Rasiguèras)
Situació Vista aèria d’aquest castell d’enigmàtica història, que s’aixeca en un turó a la riba esquerra de l’Aglí ECSA - Camara JP Joffre Les restes del castell de Tornafòrt són situades al cim d’un turó que s’alça a la riba esquerra de l’Aglí, a l’W del poble de Rasiguèras Des del castell hom podia controlar el curs del riu i el pas per la via que passava pel fons de la vall de l’Aglí i el camí que devia menar cap a Lançac Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 45′39″ N - Long 2° 35′40″ E Hem de deixar l’automòbil a la carretera que va d’Ancinhan a Rasiguèras D-9, al peu del turó del castell, a 1,5…
Torre dels Moros (Fondespatla)
Art romànic
Situació Construcció defensiva amb un gran esvoranc al mur de ponent, que corresponia a l’indret on hi havia la porta d’accés ECSA - J Bolòs La torre, anomenada Caseta dels Moros, és situada a l’extrem d’un serrat que hi ha al sud-est de la població de Fondespatla, damunt de la partida de terres anomenada Vila Vella i amb una bona panoràmica sobre la plana on fou construïda aquesta població i sobre altres poblacions de la conca del riu Tastavins Mapa 30-20 520 Situació 31TBF534211 Des de la carretera, davant de l’entrada del poble, surt, en sentit contrari al d’accés a la població, un camí…
llebrer

Gos borzoi, o llebrer rus
Deb (CC BY 2.0)
Mastologia
Dit del gos de caça caracteritzat per les formes esveltes, els membres llargs i el volum reduït de la caixa cranial.
Les races principals són l’afganesa, la russa borzoi , l’anglesa whippet , la persa slugui , la italiana greyhound i l’eivissenca ca eivissenc o llebrer eivissenc Aquest últim, és un gos de quest, àgil, de salt potent i d’olfacte excellent, autòcton de les Balears, concretament d’Eivissa, però estès per la resta dels Països Catalans encara que molt creuat Els mascles amiden a la creu entre 60 i 66 cm i tenen un pes mitjà de 22,5 kg les femelles, més dòcils, fan de 57 a 63 cm i pesen uns 19 kg El pelatge és blanc, ros o vermell, amb les varietats de pèl llis,…
diable de Tasmània

Diable de Tasmània
Arthur Chapman (cc-by-nc-sa)
Mastologia
Mamífer metateri marsupial, de la família dels dasiúrids.
El marsupi és poc profund, en forma de ferradura i proveït de quatre mamelles De règim carnívor, el crani és robust i proveït d’un dentat poderós, i les potes són curtes Fa uns 60 cm fins a l’acabament del tronc, i 30 cm més de cua El pelatge és curt, fosc amb taques blanques L’àrea de distribució ha estat progressivament reduïda des d’Austràlia, d’on desaparegué fa uns 3000 anys, probablement per una combinació de factors, entre els quals hi ha l’augment de les poblacions humanes, la introducció dels dingos i un canvi climàtic sobtat, fins a les zones més…
La mida del plàncton sí que importa
Biologia
Aquestes diminutes formes de vida són clau per als ecosistemes marins i per al cicle del carboni, i la seva mida determina com interactuen amb la llum i els nutrients La classificació del plàncton segons la seva mida és Femtoplàncton menys de 0,2 μm Picoplàncton 0,2 – 2 μm Nanoplàncton 2 – 20 μm Microplàncton 20 – 200 μm Mesoplàncton 0,2 – 20 mm Macroplàncton 2 – 20 cm Megaplàncton més de 20 cm Descobreix com la mida del plàncton és essencial per estudiar la salut dels oceans, el canvi climàtic i la complexa xarxa de la vida dins dels nostres ecosistemes aquàtics…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina