Resultats de la cerca

Situació Vista aèria d’aquest castell d’enigmàtica història, que s’aixeca en un turó a la riba esquerra de l’Aglí ECSA - Camara JP Joffre Les restes del castell de Tornafòrt són situades al cim d’un turó que s’alça a la riba esquerra de l’Aglí, a l’W del poble de Rasiguèras Des del castell hom podia controlar el curs del riu i el pas per la via que passava pel fons de la vall de l’Aglí i el camí que devia menar cap a Lançac Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 45′39″ N - Long 2° 35′40″ E Hem de deixar l’automòbil a la carretera que va d’Ancinhan a Rasiguèras D-9, al peu del turó del castell, a 1,5…

Situació Absis de l’església, sobre el qual es dreça un campanaret d’espadanya tardà, el qual és coronat per antigues esteles funeràries reaprofitades ECSA - E Pablo L’església de Sant Pere és situada al despoblat de Sa-vella, prop de les restes del castell Mapa 34-15390 Situació 31TCF539979 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior FEB Història L’església de Savella, dedicada a sant Pere, es degué construir en els últims anys del segle XII, tot i que no se’n troben referències documentals fins al segle XIV, ja que depengué tot aquest temps de…

Forma part dels Hale Observatories Fou començat a construir l’any 1928 sota la direcció de l’astrònom GEHale, gràcies a l’aportació econòmica de la Fundació Rockefeller, però no fou fins després de la Segona Guerra Mundial que començà a funcionar el seu telescopi gegant L’instrument més important de l’observatori Palomar és un telescopi reflector gegant de 5 m de diàmetre el telescopi Hale Altres instruments importants són dues cambres de Schmidt de 14,4-21,6 cm i 4,4-7,8 cm, respectivament Els camps de treball principals de l’observatori són l’observació de les…

Es nodreixen de formigues i insectes semblants que recullen amb la llengua, llarga, estreta i arrodonida, impregnada d’un moc enganxós El veritable os formiguer Myrmecophaga tridactyla fa 60 cm fins a la creu i 230 cm de llarg, té les orelles molt petites, el cap allargat, el llarg musell en forma de tub, les potes anteriors armades de fortes urpes i la cua proveïda d’un pèl tan llarg que quan l’animal dorm se’n serveix com d’una flassada Semblant a aquest hi ha el tamàndua Tamandua tetradactyla , que és més petit, amb el pèl de la cua més curt i de costums…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa entre dues parts simètriques Consta de dos pals o troncs de fusta dura i resistent alzina, roure o alguna de similar, de llargada i gruix variables, que s’utilitzen en les danses denominades de garrots, palitrocs o bastons El so es produeix pels cops que els balladors donen, de manera alternant, als seus pals entre si, als dels altres balladors o bé copejant a terra, tot marcant amb cops secs i amb força el ritme del ball A Catalunya són de fusta tornejada, tenen una forma lleugerament troncocònica i poden arribar a fer 40-45…

Els vultúrids fan de 59 a 150 cm de llargada i de 145 a 287 cm d’envergadura, tenen les potes febles i relativament adaptades a la marxa, les urpes fortes però poc desenvolupades, el cap i el coll més o menys desproveïts de plomes llevat del trencalòs i coberts de plomissol, el bec fort i almenys tan llarg com el cap, i les ales llargues, amples, amb els extrems arrodonits i perfectament adaptades al vol planat Aufrany Neophron percnopterus © Lluís Prats Són necròfags, i les seves postes consten d’un únic ou Comprèn 14 espècies, repartides entre 10 gèneres, que…

En general, tenen una longitud de 10 a 20 cm, que en alguns arriba a 60 cm Tenen una trompa anterior retràctil, característica del grup, proveïda de ganxos amb els quals es fixen a l’intestí dels hostes Presenten un gangli nerviós anterior, del qual surten dues llargues cadenes laterals Els sexes són separats, i en general les femelles són més grans que els mascles La larva es forma en el cos matern i passa per un hoste intermediari invertebrat artròpodes, on completa el seu desenvolupament Els adults viuen en el tracte intestinal de vertebrats peixos, ocells,…

L’espècie C bedriagai és la bívia pròpiament dita, present sobretot a les comarques més meridionals del Principat És de color grisenc fosc, fa fins a 16 cm, té el cap molt petit, amb ocels, i potes molt curtes amb cinc dits al cos presenta de 24 a 28 fileres d’escates Té costums excavadors i viu enterrada sota pedres o en indrets arbustius o boscosos Una altra espècie semblant, C chalcides , de distribució mal coneguda als Països Catalans, fa fins a 40 cm, té potes diminutes amb només tres dits i el cos lluent, sovint amb línies longitudinals més fosques que les…

Situació Un detall dels murs que encara resten del molí, aquest ja d’època tardana A terra encara és visible la boca de la tremuja L Prat En el curs del riu Cardener, eix vertebral de la vall de Lord i d’una bona part del Solsonès, i poc abans d’entrar als límits del Bages, hi ha, a la riba esquerra, aquest molí, el qual, pel seu volum arquitectònic, demostra haver tingut èpoques molt reeixides Geogràficament, es troba gairebé al punt central del municipi de Clariana i a poca distància del castell, de l’església i de la casa de la vila del municipi esmentat Mapa 330M781 Situació 31TCG874433…

Situació Castell que conserva bàsicament la torre mestra i murs dels dos recintes que l’envoltaven V Buron La torre i les importants restes de fortificacions són situades al cim d’un turó, al nord de la ciutat de Girona, al costat de la carretera de Banyoles Venint de Girona, cal agafar la carretera de Banyoles Passada l’autopista, hom pot veure ja restes del castell a mà esquerra Una pista porta fins al costat de la torre mestra Mapa L39-12296 Situació 31TDG849536 JBM Història Partint de les fonts escrites, tradicionalment es datà aquest castell al segle XIII, anterior al 1285, any en què el…