Resultats de la cerca
Es mostren 1022 resultats
els Obacs de Llimiana
Llogaret
Llogaret del municipi de Llimiana (Pallars Jussà), de poblament disseminat, que forma un enclavament (3,52 km2) entre els termes de Gavet de la Conca i Isona i Conca Dellà, a la vall del riu de Conques.
la Llena

Casa de la Llena a Lladurs (Solsonès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Lladurs (Solsonès), situat al sector E del terme, a la vall de la ribera Salada, als vessants de la serra de la Llena (923 m), que separa les conques del Segre i del Cardener.
L’església parroquial Sant Serni és prop de les restes de l’antic castell de la Llena , adquirit el 1106 per la canònica de Solsona, dominant el torrent de Riard
La vida en rius i estanys a les mediterrànies
Sistemes aquàtics canviants, fauna i flora adaptables La coincidència del període eixut amb el càlid determina la principal característica dels sistemes aquàtics mediterranis la irregularitat dels cabals fluvials i els canvis del nivell d’inundació en llacs i llacunes naturals El règim hídric mediterrani té un cabal màxim de tardor associat al període principal de pluges, tant a l’hemisferi nord com a l’hemisferi sud, excepte a Austràlia, on es produeix a l’hivern Però a les zones més humides n’hi pot haver dos, un a la primavera i l’altre a la tardor i passa el mateix a les conques…
ubanguià | ubanguiana
Etnologia
Nom donat d’una manera genèrica als habitants de les conques de l’Ubangui i els seus afluents, el M’Bomu, l’Uele i les altes valls del Bahr el Ghazāl, els quals parlen alguna de les llengües ubanguianes.
El cicle cretaci inferior al marge oriental d'Ibèria
Asteroïdeu fòssil preservat sobre un fons marí som, amb marques de corrent i molt biotorbat Correspon a les margues i calcàries de les Artoles que constitueix la unitat superior de la seqüència deposicional del Barremià L’aflorament és situat a la pista que va de Rossell a Vallibona, seguint el riu Cérvol Baix Maestrat Ramon Salas En aquest domini, la superseqüència del Cretaci inferior comprèn l’interval de temps Valanginià superior-Albià mitjà, això és, des d’un moment situat entre 150 i 157 milions d’anys i un altre d’entre 97,5 i 113 milions d’anys, límits del Valanginià i de l’Albià…
pui de Lleràs

Panoràmica de la Serralada de Lleràs, a l’Alta Ribagorça
© Fototeca.cat
Cim
Cim (1 692 m) del sector de la serralada que constitueix la divisòria entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, al S del coll de l’Espluga (1 529 m), que separa de la serra de Camporan.
A aquesta serralada, de direcció N-S, s’uneix en aquest punt la serra de Sant Salvador vers l’E És termenal dels municipis d’Espluga de Serra Alta Ribagorça i Conca de Dalt Pallars Jussà
pica de Cerví
Cim
Cim (2 750 m) de la serra que separa les conques de la Noguera Pallaresa (vall de Manyanet) i de la Noguera Ribagorçana (vall de Boí i vall del riu d’Erta), dins el terme de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà).
El port de Llevata 2 450 m alt el separa del massís de Moró, la collada de Sas 1 480 m alt, del tossal de Sant Quirç, i el port d’Erta 2 460 m alt l’uneix al massís format pels pics d’Erta el més occidental dels quals és anomenat també el pic Cerbi de Durro i pel Corronco de Durro Al vessant occidental es forma el barranc de Cervi, afluent, per la dreta, del riu de Manyanet
turó de Morou
Cim
Cim (1 307 m) del Montseny, termenal dels municipis de Fogars de Montclús i de Gualba (Vallès Oriental) i Riells i Viabrea (Selva), que separa les conques de la riera de Gualba i la de Breda (afluents de la Tordera).
És un contrafort del turó de l’Home, del qual el separa la vall de Santa Fe
Eroles
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat en un coster al vessant oriental de la serra de Rocamola, que separa les conques de la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana, agrupat al voltant de l’església parroquial de Santa Maria.
Fou centre de la baronia d'Eroles L’antic castell d’Eroles passà a ésser de jurisdicció reial el 1404 Fins el 1950 fou cap de l’antic municipi de Fígols de la Conca
depressió de l’Ebre

Depressió de l’Ebre
© Fototeca.cat
Depressió
Gran depressió que s’estén al nord-est de la península Ibèrica, de forma lleugerament triangular, limitada pels Pirineus, per la serralada Ibèrica i pel Sistema Mediterrani Català.
La geografia Comprèn una bona part d’Aragó, del País Basc, de Catalunya i les terres castellanes de La Rioja, però la delimitació exacta és funció del criteri que hom empri La més coneguda és la que es basa en criteris litològics, que no coincideix amb la conca de l’Ebre, que inclou les capçaleres muntanyenques Més restringides són les concepcions tectòniques sector central o climatològiques, com l’emprada per Lautensach Encara és més evident la contradicció amb els arguments històrics, per als quals no existeix tal unitat La depressió com a tal existeix des del Terciari Durant el Primari i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina