Resultats de la cerca
Es mostren 892 resultats
cinema austríac
Cinematografia
Cinema produït a Àustria.
Viena fou un intens centre de producció cinematogràfica els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial Erich Pommer fou l’únic productor que defugí el gènere galant d’aquesta època A l’arribada del cinema parlat, la tradició musical, i de l’espectacle, Viena donà base a una àmplia producció de comèdies “vieneses” i operetes filmades Willy Forst, amb Leise flehen meine Lieder ‘Lleus vers tu els meus cants fan via’, 1933 i Maskerade 1934, en fou la figura més qualificada, que originà un “estil vienès” del film musical La Segona Guerra Mundial destruí aquesta indústria, la qual no es reféu fins…
animal
Biologia
Animal irracional (en oposició a home).
L’animal té, jurídicament , la consideració de cosa i en alguns aspectes és objecte d’una regulació específica, ja sigui en interès del seu propietari o en benefici de la collectivitat caça, pesca A les antigues legislacions hom considerà els animals, en algunes ocasions, com a subjectes de dret, i, en especial, com a subjectes de delicte Aquesta condició jurídica és justificada, algunes vegades com a símbol primitiu, i d’altres, com a expedient legal que permetia d’obtenir la reparació del dany, malgrat fos moral Avui dia és reconegut per totes les legislacions un principi de la…
central hidràulica

Esquema d’una central hidràulica
© Fototeca.cat
Tecnologia energètica
Central elèctrica que transforma l’energia mecànica de la caiguda de l’aigua (energia hidràulica) en energia elèctrica.
Una central hidroelèctrica típica és composta de diverses parts relatives al circuit hidràulic obra de presa, entrada d’aigua al canal, canal d’alimentació, cambra d’aigua, conducció forçada, canal de sortida d’aigua i de la central elèctrica pròpiament dita L’aigua és detinguda a la presa i hom la deriva, tota o una part, pel canal d’alimentació fins a la cambra d’aigua, i d’aquí baixa per la conducció forçada tub de pressió fins a la central, on fa girar les turbines Les turbines transmeten la força giratòria als alternadors, els quals, en voltar, generen l’energia elèctrica L’aigua, quan…
Castell de Torà
Art romànic
Aquest castell devia dependre en un primer moment del castell de l’Aguda, perquè ambdós indrets formaven part del mateix terme jurisdiccional i en compartien els senyors Esmenta per primera vegada el castell de Torà una collecció de miracles atribuïts a sant Benet, on es narra la batalla que tingué lloc davant d’aquest castell durant una de les ràtzies d’Abd al-Malik, segurament el 1006 El lloc de Torà és esmentat també, juntament amb l’Aguda, en un document de l’any 1024 La referència directa més antiga del castell de Torà és de l’any 1141, en el testament de Ramon Gilabert i la seva muller…
Alimentacions no tradicionals o alternatives
Els hàbits alimentaris són unes de les expressions més característiques de la tradició i la cultura dels pobles Tanmateix, gràcies als avenços que s’han produït en els últims temps en les tècniques de producció agropecuària, en les indústries alimentàries i en els mitjans de comunicació, s’ha anat verificant, de manera parallela, una progressiva homogeneïtzació d’aquests hàbits en la majoria de les zones industrialitzades i desenvolupades del món En el nostre medi hom realitza majoritàriament un tipus d’alimentació característica derivada de costums antics i que, per tant, es pot…
Elna

Vista exterior de la catedral d’Elna
© Ajuntament d’Elna
Municipi
El sector central del terme és format per turons pliocènics d’argila, mentre que la resta comprèn terres alluvials quaternàries, fèrtils, ben regades per una xarxa de recs i agulles que distribueixen l’aigua derivada del Tec la vinya i els vergers d’albercoquers predominen als aspres, i l’horta i els presseguers als baixos Hom conrea bona part del terme La propietat de la terra és força repartida, i aquest fet ha afavorit el cooperativisme Elna és un centre comercial molt actiu El desenvolupament de Perpinyà i el turisme de la costa poden repercutir en el futur d’Elna, que sembla que de…
projecció de Mercator
Cartografia
Tipus de projecció, derivada de la projecció cilíndrica, en què les coordenades dels punts del mapa s’obtenen a partir de les coordenades dels punts del globus mitjançant una certa transformació de coordenades.
Si λ,ϕ són les coordenades geogràfiques d’un punt del globus λ és la longitud i ϕ és la latitud, les coordenades cartesianes del corresponent punt del mapa són x=R λ i y=RL=R ln tgπ/4+ϕ/2, on R és una constant igual al radi de l’esfera model de què hom parteix per a fer la projecció i L és la latitud creixent Aquesta projecció és conforme Els meridians són representats en el mapa mitjançant rectes paralleles equidistants i els parallels ho són mitjançant rectes perpendiculars a les anteriors i la separació entre les quals és proporcional a 1/cosϕ μ , on ϕ μ és la latitud mitjana dels dos…
ciclohexanona
Química
Cetona derivada del ciclohexà obtinguda per deshidrogenació del ciclohexanol i emprada com a solvent i en síntesi orgànica en l’obtenció de l’àcid adípic, caprolactona, clorur de polivinil i els seus copolímers.
projecció conforme de Lambert
Cartografia
Tipus de projecció, derivada de la projecció cònica simple, en què les coordenades dels punts del mapa s’obtenen a partir de les coordenades dels punts del globus mitjançant certa transformació de coordenades.
Si λ,ϕ són les coordenades geogràfiques d’un punt del globus λ és la longitud i ϕ és la latitud, les coordenades polars planes del corresponent punt del mapa són R=R o e⊂ n L-L o +i φ =n λ, on R és el radi polar i φ és l’angle polar, i L és la latitud creixent, L= ln tgπ/4+ϕ/2 L o és la latitud creixent corresponent a la latitud ϕ ο del parallel de referència emprat, L o = L ϕ ο , i n= sin ϕ ο Aquesta projecció és conforme És molt emprada en navegació aèria i per a fer mapes a gran escala de regions extenses de la Terra Hom pot millorar-la emprant dos parallels de referència en comptes d’un
Montolivet

Vista de la partida de Montolivet de Castelló de la Ribera
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Partida
Partida del municipi de Castelló de la Ribera (Ribera Alta), al SE de la vila, regada per la séquia o braçal de Montolivet, derivada del Xúquer a través de la séquia de la Torre.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina