Resultats de la cerca
Es mostren 2040 resultats
Les cloroficies
Clorófits continentals de les classes de les cloroficies 1-13 i zignematoficies 14-21 1 Ulothrix zonata x 600 2 Stichococcus bacillaris x 750 3 Chlorosarcina superba x 600 4 Stigeoclonium curvirostrum x 600 5 Ulothrix moniliformis a filament b zoòspora x 1200 6 Aphanochaete repens x 600 7 Apatococcus lobatus x 600 8 Coccobotrys verrucariae a formacio d’aplanòspores b tallus x 1000, 9 Trentepohlia effusa x 300 10 Oedogonium cèllula amb detall del cloroplast x 600 11 Oedogonium acrospirum filament amb oogoni intercalar x 250 12 Bulbochaete setigera filament amb dos oogonis, dels quals un porta…
Crònica del Regnat de Martí I
Historiografia catalana
Crònica que, amb la Crònica del Regnat de Ferran I i la Crònica del Regnat de Joan I, comparteix manuscrit amb la Crònica de Pere el Cerimoniós (BUV, ms. 212, datat entre el 1418 i el 1424, confegit a la Cancelleria de la Corona d’Aragó, i Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, ms. 74, darrer terç del s. XV).
Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller Cervera 1376 – Saragossa 1456 La Crònica del Regnat de Martí I fou escrita entre el 1416 i el 1436 i concebuda, com la Crònica del Regnat de Joan I , per tal de posar al dia la Crònica de Pere el Cerimoniós i escrita també fora de l’àmbit oficial, com ho denota el to crític envers els monarques L’obra explica el perquè del…
Thomas Stoltzer
Música
Compositor alemany.
Vida Molt probablement estudià amb Heinrich Finck, l’obra del qual havia treballat amb detall i l’influí poderosament L’any 1519 era sacerdot i vicari de la catedral de Breslau A partir del 1522 ocupà el càrrec de mestre de capella de la cort reial hongaresa de Lluís II a Buda Morí ofegat al riu Theya Tot i que simpatitzà amb la Reforma luterana, mai no es comprometé del tot amb els reformistes La seva música experimentà una gran difusió, tant en edicions impreses com en còpies manuscrites, i perdurà fins al darrer quart del segle XVI Les seves obres es conserven en més de seixanta manuscrits…
orgue elèctric
Música
Orgue que utilitza el corrent elèctric per a la transmissió del moviment de les tecles al mecanisme d’entrada d’aire als tubs.
Esquema d’un orgue amb transmissió elèctrica © Fototecacat/ Studi Ferrer Actualment tots els orgues són moguts gràcies a l’electricitat La figura del manxaire ha quedat substituïda per la d’un motor ventilador que subministra l’aire d’una manera constant i suficient També, en els grans instruments, l’electricitat s’ha aplicat en el comandament manual dels registres de la consola, sigui només en el moviment de la plaqueta o tirador del registre, o en l’acció d’aquest sobre la corredora en el salmer, que permet l’accés del vent als tubs del registre determinat, o en ambdós casos alhora la…
Santa Maria de Vallserà (els Angles)
Situació Aspecte de les ruïnes d’aquesta església situada al centre de la vall del mateix nom ECSA - A Roura Les ruïnes de l’església de Vallsera són situades al centre de la vall del mateix nom, entre el roc d’Aude i el puig del Pam, al nord del terme municipal L’indret és totalment despoblat i solament uns tancats de pedra són testimoni de l’antic llogaret de Vallserà Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 35′55″ N - Long 2° 4′21″ E Hom hi accedeix per una pista forestal, que arrenca del centre de vacances dels Angles i comunica amb l’estació d’esquí de Formiguera Cal passar el refugi i l’estany de…
Camí del Coll del Pendís (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
Situació El camí del Coll del Pendís, unia la vall de Bagà amb la Cerdanya Crida especialment l’atenció el tram anomenat els Empedrats Aquest camí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 × 00,9 —y 83,7 31 TDG 009837 Vista d’un tram del camí a la zona dels Empedrats J Bolòs Un detall de l’empedrat del camí J Bolòs El camí neix al Molí del Puig, a la vall del Bastareny, i s’enfila per la vall d’Escriu, fins arribar al coll del Pendís En baixar, al vessant de la Cerdanya, passa pel costat de l’antiga “Vilavedra” i, seguint la…
Sant Pere de Comalats (Copons)
Art romànic
Situació Esglesiola que presideix un petit nucli rural del terme de Copons ECSA - M Raurich L’església presideix el llogaret de Sant Pere, proper a Copons, vers el nord-est Mapa 35-15391 Situació 31TCG776123 S’hi accedeix per la carretera de Calaf a Igualada per Jorba Entre els quilòmetres 21-22 hi ha el trencall que mena a Sant Pere Cal demanar la clau en una casa que hi ha vora l’església FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Copons, al lloc anomenat Comalats Sempre fou capella o sufragània de la parròquia de Santa Maria de Copons, car no sembla…
Sant Pere del Castellvell d’Olivella
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes de l’església, properes a l’antic Castellvell ECSA - J Cruanyes i LI Claver Les ruïnes d’aquesta església es troben molt a prop de les restes del Castellvell d’Olivella Mapa 36-37448 Situació 31TDF009752 L’itinerari que hi mena és el mateix que hem ressenyat per arribar al castell CPO Història Aquesta església fou l’antiga parròquia d’Olivella Segons sembla, s’esmenta per primera vegada a mitjan segle X, quan era possessió de la mitra barcelonina L’any 1271, en la institució del bisbe de Barcelona de tres preverats a la capella de les Santes Verges, creada el 1268…
Castellvell d’Olivella
Art romànic
Situació Detall d’un dels murs del recinte de l’antic castell, situat vora un molí de vent d’època moderna ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades al cim d’un turó, al nord de la població d’Olivella, a l’extrem occidental del massís de Garraf Mapa 36-17448 Situació 31TDF008752 Si seguim la carretera que va a Olivella, en la recta que hi ha abans d’arribar a aquesta població quilòmetre 15,7, a mà esquerra surt una pista que passa pel costat de Can Muntaner i porta fins a sota de Can Vendrell Des d’aquest mas, abandonat, surt un camí que va al collet i a l’església de…
Rat-penat de bosc
El rat-penat de bosc Barbastella barbastellus es caracteritza pel fet de presentar les orelles quadrangulars i unides entre elles per la base, com s’observa en el detall del dibuix El grup d’espècies del seu gènere és encara poc conegut i mereix una revisió taxonòmica profunda en el marc de la península Ibèrica Jordi Corbera, a partir de fonts diverses És un quiròpter fàcilment identificable perquè té les orelles molt curtes, de forma quadrangular i unides per la base sobre la part superior del cap En plegar-les cap endavant, quasi no arriben a l’extrem del musell La seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina