Situació
Aspecte de les ruïnes d’aquesta església situada al centre de la vall del mateix nom.
ECSA - A. Roura
Les ruïnes de l’església de Vallsera són situades al centre de la vall del mateix nom, entre el roc d’Aude i el puig del Pam, al nord del terme municipal. L’indret és totalment despoblat i solament uns tancats de pedra són testimoni de l’antic llogaret de Vallserà.
Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 35′55″ N - Long. 2° 4′21″ E.
Hom hi accedeix per una pista forestal, que arrenca del centre de vacances dels Angles i comunica amb l’estació d’esquí de Formiguera. Cal passar el refugi i l’estany de Vallsera i continuar endavant. Les ruïnes de l’església són a la part més baixa de la vall. (AB)
Història
No hi ha cap esment de l’església de Vallsera a l’època romànica, però el lloc de Vallem Ursariam és confirmat com a possessió de Sant Miquel de Cuixà el 1011 en una butlla del papa Sergi IV. Santa Maria no fou mai parròquia i no va passar mai d’ésser una sufragània de la parròquia de Sant Salvador dels Angles. Encara es conservava dreta a l’inici del segle XVIII. El 1701, en la relació d’una visita de l’abat de Cuixà, s’esmenta la “…devesa de Vallsera en la qual antigament hi havia edificat i construït un poble —el qual és evident encara per les ruïnes de les cases— a la vora del qual hi havia una església, que actualment conserva la volta sencera…”. (AB)
Església
Detall de la finestra de doble esqueixada que s’obre al mur oest de l’església.
ECSA - A. Roura
De l’església de Santa Maria avui només s’ha conservat el mur oest i les restes dels murs nord, sud i est, visibles entre l’herbei.
A partir d’aquests elements sabem que era un edifici d’una sola nau, rectangular, sense santuari diferenciat, que feia exteriorment 12,30 m per 6,90 m. El gruix dels murs i l’estretor de la nau confirmen la referència del 1701 i hem de suposar que la nau era coberta amb volta de canó, probablement de perfil semicircular.
No es conserven traces clares de la porta, que es devia obrir a la façana sud. L’única obertura que presenta l’edifici és una finestra de doble esqueixada situada a la façana oest, de factura molt rústega. Els murs conservats presenten un aparell de reble irregular, de pedres a penes treballades disposades en filades desiguals, amb tendència a l’horitzontalitat, amb peces ben escairades en la formació de les cantonades i grans blocs de granet a penes escairats (algun fa fins a 1,50 m) a la base dels murs.
Resten pocs elements per a establir una datació fiable per a aquesta església, que correspon a una obra rústega, construïda probablement dins el segle XI, sense excloure que sigui posterior. (JAA-AB)
Bibliografia
- Marca, 1688, ap. CLXIV, cols. 978-983
- Cazes, 1980, pàg. 7
- Junyent, 1992, doc. 45, pàgs. 63-68