Resultats de la cerca

Segons la llegenda, fou la fundadora de Cartago Pujà al tron de Tir a la mort del seu pare, però el seu germà li matà el marit i Dido decidí de fugir a Fenícia Es dirigí vers el nord d’Àfrica, on un dels capitosts indígenes li concedí tota la terra que pogués encloure una pell de bou Dido la tallà a tires molt estretes i delimità el territori d’allò que més tard seria Qart Hadašt ‘Nova Ciutat’, o sia Cartago Pretesa en matrimoni per un altre capitost indígena, Dido preferí de morir clavant-se un punyal dalt d’una pira funerària Els seus amors desgraciats i la seva tràgica mort…

Llicenciat i doctorat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1982 ingressà a la Guàrdia Urbana de Figueres, de la qual fou sotsinspector i professor de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral Des del 1999 era professor d'història de la seguretat a l'Escola de Prevenció i Seguretat de la UAB Compaginà aquesta activitat professional amb l’escriptura de novelles de gènere policíac S’inicià amb Abans del silenci 2009, premi Ferran Canyameres, a la qual seguiren Ginesta pels morts Un blues empordanès 2010, Quan la nit mata el dia 2011, premi Crims de Tinta i Torn de nit Un…

Estudià dramatúrgia amb Mauricio Kartun i teatre de titelles amb Ariel Bufano Començà la seva carrera teatral com a actor i mim L’any 1989 creà el grup El Periférico de Objetos, centrat en el treball d’integració d’actors i objectes Molts dels seus textos com a dramaturg estan recollits als volums Cuerpo de prueba i La deriva , i com a director teatral ha presentat espectacles com Máquina Hamlet 1995, Mujeres soñaron caballos 1999, Espía a una mujer que se mata 2007 o Los hijos se han dormido 2011 En els seus muntatges acostuma a revisar textos clàssics canviant-los sovint el títol i…

No gaire lluny de Penafel, però separat pel torrent de Mata-rectors, hi ha el barri d’Espitlles El lloc, dins del castell d’Olèrdola, s’esmenta l’any 974, data en què era possessió de Sant Pere de Roda El topònim entra de ple dintre la semàntica toponímica castellera, com a lloc de guaita o talaia D’això es desprèn l’existència al segle X d’una torre, la qual en segles posteriors s’engrandí i s’anomenà castell, com consta en documents del segle XVIII Avui dia no queda cap vestigi de la torre ni se sap l’indret on era dintre del nucli d’Espitlles Hi ha una casa del lloc anomenada “el Castell…

El terme d’Alella fou sempre un terme de jurisdicció reial, però els reis en feren algunes vendes a particulars així, el 1353 el rei Pere III va vendre la jurisdicció civil a Pere de Pla o Desplà, senyor de la Casa d’Alella La Casa d’Alella, coneguda també com la Casa del Terço o de les Quatre Torres, és dins la vila i es troba tan modificada al llarg dels segles que no té visible cap element medieval Existia des del 1214 A la fi del segle XIII pertanyia a la família Banyeres, i de mitjan segle XIV al 1528 era propietat de la família Desplà Els senyors de la Casa d’Alella posseïen molts béns…

Llicenciat en filosofia i lletres i doctor en ciències de l’educació Fundador de l’ Associació de Mestres Rosa Sensat , juntament amb Marta Mata, Maria Antònia Canals, Maria Teresa Codina, Jordi Cots, Enric Lluch i Anna Maria Roig També cofundà 1959, amb Pau López, i dirigí l’escola Costa i Llobera, una de les més prestigioses de la renovació pedagògica a Catalunya Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona Les seves línies d’activitat i de recerca se centraren en la formació inicial i permanent del professorat, l’organització, la gestió, el finançament i l’avaluació de centres, el…

Militant polític actiu, fou membre del POUM Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França, posteriorment residí a Luxemburg i Alemanya, fins que passà a Amèrica El 1946 anà al Brasil, però el mateix any es traslladà a Veneçuela, on fixà la seva residència definitivament Hi fundà la Librería Politècnica 1958 i fou, també, fundador de l’editorial Nueva Cádiz Coneixedor de l’esperanto, en fou un promotor actiu en aquest país i, el 1946, primer secretari de l’Agrupació Esperantista Exercí de profesor de l’esperanto a la Universitat Catòlica de Veneçuela Explorador afeccionat, descobrí,…

Vida i obra Fill de Josep Maria Milà de la Roca i Serra Fou pilot nàutic Milità en el moderantisme antiesparterista des de la direcció de la revista El Papagayo  i polemitzà amb El Constitucional i El Sapo y el Mico , de Pere Mata i Antoni Ribot i Fontserè Dirigí també el diari catòlic La Convicción , que mantingué llargues polèmiques amb Joan Mañé i Flaquer i el Diario de Barcelona Publicà en català unes guies o pronòstics per als anys 1845-47 i per al 1856 i li són atribuïbles els poemes satírics d’ El Papagayo Publicà la novella de fulletó Los misterios de Barcelona 1844 —escrita des de…

Situació i presentació És situat a l’extrem nord-oriental de la comarca El límit septentrional del municipi, en el sector que confronta amb Saus Alt Empordà, coincideix amb la riera de Llampaies A l’E limita amb els municipis de Vilopriu Baix Empordà i Sant Jordi Desvalls, i al S amb Cervià de Ter al SE fa de termenal el torrent de Cinyanella mentre que al SW forma part del límit el Torrent Arner A l’W el municipi confronta amb Vilademuls Pla de l’Estany El terme és drenat per la riera de Cinyana i comprèn la vall d’aquest riu, que desguassa al Ter per l’esquerra dins el municipi de Sant…

Aquesta empresa es constituí a Barcelona el 16 de febrer de 1904 L’objecte social, segons l’escriptura de constitució serà “l’explotació d’indústries electroquímiques i electrometallúrgiques, en especial la fabricació del carbur de calci, i tot el que es consideri necessari per a la millor marxa social” Catálogo de la Producción Industrial Española , vol II, Ministerio de Industria y Comercio, 1938-42 El nom de l’empresa crea el primer interrogant, ja que la primera activitat serà 1’electroquímica i no en tindrà mai cap en el sector metallúrgic Que no prengués el nom d’Electroquímica es pot…