Resultats de la cerca
Es mostren 1167 resultats
Jaume Viada
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, llatinista i organitzador escolar.
Biografia Ingressà a l’Escola Pia a Sabadell on vestí la sotana el 23 d’octubre de 1833 i hi professà el 13 de novembre de 1835 Quedà a Sabadell per a iniciar la carrera eclesiàstica Tingué de professors el pare Salvador Cadevall per a la filosofia 1835-1839 i el pare Tomàs Clapés per a la teologia 1839-1842, estudis que alternava donant classes a l’escola Les lleis desamortitzadores i d’exclaustració de 1835 no el desanimaren sinó que s’entregà a l’estudi i a l’ensenyament començant per la classe de llatí El 1840 fou ordenat de sacerdot Després de la restauració de l’orde el…
companyia mercantil
Economia
Associació de dues, tres o més persones per a realitzar un negoci en comú, al qual cada un dels membres aporta capital o treball o ambdues coses.
En les legislacions modernes rep generalment el nom de societat Als Països Catalans, a l’edat mitjana, la duració de la companyia era d’un a cinc anys, prorrogables, al cap dels quals eren repartits els beneficis Durant el s XIII el benefici anava generalment a mitges entre soci capitalista i soci gestor Als s XIV i XV la companyia es complicà sovint una quarta part del benefici total net, dita quart diner , era repartida entre els socis gestors, si n'hi havia més d’un, en proporció a llur diferent aportació de treball o responsabilitat i la resta del benefici era repartida entre tots els…
La Fraternidad
Setmanari
Setmanari subtitulat de educación y moral, creat i dirigit per Narcís Monturiol a Barcelona pel novembre del 1847 i que sortí fins al març del 1848.
Es presentà com a òrgan del “partit socialista espanyol” i fou la primera expressió pública del grup cabetià català, amb el mateix Monturiol, Josep Anselm Clavé, el metge Joan Rovira, Francesc Sunyer i Capdevila i el militar Francisco José Orellana Étienne Cabet El periòdic reproduí fragments de Viaje por Icaria , obra traduïda per Orellana i Monturiol i publicada el 1848, així com els fullets De qué manera soy comunista i Mi credo comunista Suspès governativament, el mateix grup edità posteriorment “El Padre de Família” octubre del 1849 - març del 1850
Pilar Prim
Literatura catalana
Novel·la de Narcís Oller publicada el 1906, única que defuig els personatges recurrents d’obres anteriors i que es veu influïda pels models modernistes del moment.
Desenvolupament enciclopèdic Oller hi reivindica la injustícia de la llei de l’usdefruit condicional aplicat a les vídues, i usual en la burgesia, a través d’una narració centrada en la psicologia de la protagonista, fet que trenca amb el realisme de la seva obra Presenta una dona jove i vídua —determinada per la feblesa i en conflicte amb la família del marit, amb l’entorn social i amb els propis prejudicis—, que evidencia progressivament el seu creixement personal i l’alliberament de les convencions que la tenallen Pilar i els seus fills Elvira i Enriquet viatgen amb tren de Barcelona a…
Carles Gasòliba i Böhm
Política
Polític.
Doctor en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1975, on fou professor a la Facultat de Ciències Econòmiques de 1970 a 1980, i amplià estudis a la Gran Bretanya Milità en el Sindicat Democràtic d'Estudiants i en el Front Obrer de Catalunya , on coincidí amb Pasqual Maragall i Miquel Roca , i el 1974 participà en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya a Montserrat El 1980 encetà l’etapa política com a diputat al Congrés Posteriorment s’especialitzà en política europea i el 1986 fou elegit eurodiputat, càrrec que ocupà al llarg de 18 anys, durant els quals…
Pere Nanot i Renart
Literatura catalana
Historiografia catalana
Dret
Periodisme
Publicista, historiador i poeta.
Es llicencià en dret 1871 a la Universitat de Barcelona Fou membre de La Jove Catalunya, en què, essent-ne president 1874, dissertà «sobre la inspiració poètica i ses causes», i de la Joventut Catòlica El 1870 guanyà un accèssit per un poema patriòtic als Jocs Florals de Barcelona, en què el 1874 fou el mantenidor encarregat de fer el discurs de gràcies Fou redactor de La Renaixença i collaborador de Lo Gai Saber , Anuari Català , Revista de Ciencias Históricas , El Parthenón i Reforma del Notariado , en què publicà, a part de poemes i narracions, articles de crítica literària i estudis, com…
,
Agustí Montal i Costa

Agustí Montal i Costa
© FOTOTECA.CAT
Enginyer industrial tèxtil, empresari i dirigent esportiu.
Descendent d’un germà de santa Paula Montal, fundadora de les escolàpies, i fill de l’empresari tèxtil i president 1946-53 del Futbol Club Barcelona , Agustí Montal i Galobart , continuà l’empresa familiar Formà part de la junta d’aquest club presidida per Narcís de Carreras com a vicepresident 1968-69, i a la retirada d’aquest fou elegit president 1969 i 1973, càrrec que ocupà fins el 1977 Durant el seu mandat, recuperà gradualment els símbols del club més identificats amb Catalunya sota el lema “El Barça és més que un club”, cosa que sovint el portà a enfrontaments amb el…
Emilio Alonso Manglano
Història
Militar
Militar.
Ingressà a l’Academia General Militar el 1944, i després de completar la seva formació ascendí en l’escalafó L’any 1976 obtingué el grau de tinent coronel Tres mesos després del 23 de febrer de 1981, fou nomenat cap dels serveis secrets espanyols, el CESID Centro Superior de Información de la Defensa des del 2002, Centro Nacional de Inteligencia , CNI, càrrec que ocupà fins l’any 1995 El seu mandat estigué marcat per diversos casos relacionats amb l’espionatge, ETA i el conflicte basc Fou també imputat o cridat com a testimoni en diversos casos relatius als Grupos Antiterroristas de…
Abel Mariné i Font
Bromatòleg.
Catedràtic de Nutrició i Bromatologia i Professor emèrit de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona Ha exercit la docència a les Universitats de Barcelona 1969-73 i des del 1982 i de Salamanca 1973-1982 Fou també director general d’universitats del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya 1986-90, vicepresident de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica de la Generalitat de Catalunya 1991-93 i president de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació 1984-89 i des del 2012 Rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit…
Editorial Gustau Gili
Editorial
Editorial fundada el 1902 a Barcelona per Gustau Gili i Roig, que la dirigí fins a la mort (1945).
Fou succeït pel seu fill Gustau Gili i Esteve Barcelona 1906 - 1992, i posteriorment pel fill d’aquest, Gustau Gili i Torra Barcelona 1935 - 2008, al qual succeïren els seus dos fills Mònica i Gabriel Gili Galfetti Especialitzada en grans obres, com la Historia de los papas, de Pastor 39 volums, 1911, i en obres tècniques, com Enciclopedia de Química Industrial , d’Ullmann 14 volums, 1928, i el Diccionario ideológico de la lengua española , de J Casares 1942 féu la primera edició de les obres completes de Maragall 1913 i Narcís Oller 1928 Del 1902 al 1934 edità els llibres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina