Resultats de la cerca

En els sistemes binaris, hom acostuma a denominar solut el component minoritari, i dissolvent el majoritari, classificació que pot ésser estesa als sistemes de més components D’acord amb l’estat físic en què ocorren, hom sol distingir les solucions sòlides, les líquides i les gasoses Les solucions sòlides es formen mitjançant la interpenetració de les xarxes cristallines dels components, i llur formació exigeix no solament l’existència de forces atractives entre aquests, sinó també estructures cristallines idèntiques, cosa que ocorre principalment entre els sòlids que originen cristalls molt…

La seva invenció és deguda al físic nord-americà d’origen escocès Alexander G Bell, el qual l’any 1876 el presentà a l’exposició de Filadèlfia, bé que hi havia hagut d’altres investigadors anteriors, com ara Charles Bourseul i JP Reiss El telèfon de Bell consistia en un micròfon i un receptor separats a una certa distància i basats en un mateix principi de l’electromagnetisme En el micròfon, la veu del qui parlava feia vibrar una làmina de ferro molt fina, i modificava així el camp d’un imant permanent que portava una bobina associada, en el qual s’induïen corrents elèctrics proporcionals a…

Els exercicis físics de resistència, durant els quals els músculs obtenen l’energia a partir, bàsicament, de mecanismes energètics aeròbics, són idonis per a incrementar la resistència muscular, el rendiment del sistema cardiorespiratori, com a complement d’una dieta hipocalòrica per a reduir el pes corporal i, en general, per a millorar l’estat físic Tota activitat física i esport en què no sigui imprescindible realitzar treballs musculars molt intensos, però sí sostinguts i prolongats, potencia el rendiment aeròbic Entre les pràctiques més eficaces en aquest sentit, destaquen la marxa, el…

El concepte de miriàpode L’organització externa del cos dels miriàpodes, és a dir, la seva divisió en un cap diferenciat i un cos uniforme proveït d’un nombre elevat de segments, és evident en aquest exemplar de quilòpode Pseudohimantarium mediterraneum europaeum , al qual hom pot apreciar, igualment, la uniformitat morfològica dels apèndixs del cos Antoni Serra Els miriàpodes són mandibulats terrestres que tenen el cos format per dues regions, el cap i el tronc El tronc és constituït per un elevat nombre de segments, cada un dels quals presenta, almenys, un parell de potes Aquest caràcter…

Caracteritza externament els ofidis la forma del cos i la manca d’apèndixs desenvolupats, però també la presència de parpelles soldades transparents i d’una sola filera d’escates ventrals, entre altres característiques En la família dels colúbrids, a la qual pertany l’exemplar de serp blanca Elaphe scalaris de la fotografia, el cap, el tronc i la cua se succeeixen sense solució de continuïtat, mentre que en les altres famílies pot haver-hi una diferenciació de les tres regions Hàbitat/Xavier Moreno Els ofidis són rèptils escatosos, de cos anguilliforme, totalment àpodes, amb les parpelles…

Després del període colonial —que dóna nom a un estil arquitectònic funcional que encara perdurà uns quants anys—, amb l’establiment del nou règim independent es desenvolupà un classicisme nacional exemplificat per l’obra arquitectònica del president Jefferson i de Charles Bulfinch, que participà en la construcció de l’exponent més representatiu, el Capitoli de Washington 1792-1869 Tanmateix, la dependència de l’art dels EUA respecte a l’europeu fou molt forta, fins al punt que els grans noms de la pintura del moment —Benjamin West i l’èpic preromàntic JSCopley— moriren a Londres, i altres…

Situació Un aspecte de les ruïnes que resten de l’església, amb un mur interior de la nau, el qual deixa veure l’arrencada de la volta que la cobria i un arc toral F Tur L’església ruïnosa de Sant Miquel de Freixe es troba al sector septentrional del municipi d’Espolla, dins l’antic terme de Baussitges, en plena serralada de l’Albera És vora el mas de Freixe, a la vall de la riera d’aquest nom Mapa 220M781 Situació 31TEG025998 Per arribar a Freixe cal situar-se a la vila d’Espolla, des d’on s’agafa el camí de Baussitges una pista apta només per a certs vehicles, el qual, en direcció a…

Situació L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa és situada al centre del nucli antic de la vila de Vinçà, que era envoltat per un recinte fortificat medieval del qual queden algunes restes, amb dos dels portals Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 27’ 7” N - Long 2° 31’ 45” E Per a arribar a Vinçà cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior Història El castell de Vinçà —com ja s’ha referit en parlar de la vila— és esmentat documentalment l’any 939 L’església és mencionada per primera vegada en una escriptura de donació de l’any 1043, segons la qual…

Situació Vista del sector sud-est de l’església, on és perfectament visible la diferència d’aparell de la nau i l’absis ECSA - A Roura L’església de Santa Eugènia i el cementiri parroquial són al sector de llevant del petit nucli de població de Soanyes, poble enlairat, en un ampli replà, sobre la vall de la Tet Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 3” N - Long 2° 16’ 47” E Des de la N-116, just a la sortida de la vila d’Oleta en direcció a Andorra, s’agafa, a mà esquerra, la carretera D-57a, la qual en un recorregut de 4 km porta fins al poble de Soanyes, cap del seu municipi Història El primer…

“Aquest és l’inventari de tota l’honor i de totes les rendes i dels usatges que el comte de Barcelona té a Caldes de Montbui i als seus termes 25 masos i 4 bordes que satisfan un cens de 65 trossos de carn i un quart i mig A més, el comte té dos altres masos, dels quals l’escrivà Ponç en posseeix un i Santa Maria l’altre D’aquesta honor obté dos parells de capons i tres gallines Quan reclama la host, obté un morabatí de cada mas, llevat de tres També en percep el delme D’altra banda, té una farga en domini a Caldes A part d’això rep dues parts dels plets d’aquest honor Finalment…