Resultats de la cerca

Vida i obra Al principi de segle tingué relació amb la tipografia de L’Avenç Debutà el 1909 com a comediògraf amb Quan l’amor ha encès la flama Seguiren, entre d’altres, L’eterna qüestió 1909, Mai se fa tard si el cor és jove 1910, Vilacalmosa 1910, Matí de festa 1910, A cor distret, sagetes noves 1911, La sagrada família 1912 i Seny i amor, amo i senyor 1925, la seva obra més representada a Catalunya i, posteriorment, a Mèxic més de cent representacions, en traducció castellana d’Artur Moi Inserit dins del costumisme, evità els efectismes romàntics, simplificà la trama de les obres,…

Fill d’un aventurer d’origen jueu i d’una actriu belga que visqueren en la semiclandestinitat al París ocupat, tingué una infantesa i una joventut difícils marcades per les baralles i les separacions dels seus pares, la mort del seu germà, l’escolarització en internats, el refús de seguir estudis universitaris contra la voluntat del seu pare i el trencament amb aquest, fets amb una gran influència en la seva obra Després d’emancipar-se, portà una vida bohèmia uns quants anys, durant els quals la coneixença de Raymond Queneau  fou determinant en l’impuls de la seva carrera…

Estudià filologia a la Universitat de València i es doctorà en literatura espanyola per la Universitat de Barcelona Resident a Barcelona des del 1975, el seu primer treball literari fou, l’any 1981, un assaig sobre Gonzalo Torrente Ballester Debutà en la narrativa el 1984 amb l’obra  Exit , a la qual seguiren les novelles  Pájaros de oro 1987, Caídos en el valle 1989, El cuarto corazón 1991, Vida sentimental de un camionero 1993, La última copa del verano 1995, Una habitación ajena 1997, premi Femenino Lumen, Secreta Penélope 2003 i Días de amor y engaños 2006 De la seva…

D’aptituds precoces, l’any 1932 ingressà a l’ Escola Massana de Barcelona Interromputs els estudis per la Guerra Civil, l’any 1941 ingressà a l’Escola de Belles Arts i Oficis Artístics Llotja, anomenada alguns anys després Sant Jordi, on el 1947 aconseguí el títol de professora de dibuix Aquest any feu la seva primera exposició collectiva a les galeries Syra de Barcelona, i el 1949  participà en l’Exposición de Artes Decorativas, a Madrid, amb treballs en vidre pels quals fou premiada El 1951 s’installà a París, on es guanyà la vida primer com a professora de castellà i posteriorment, després…

Procedent d’una família de sòlida tradició musical, començà cantant gòspel en serveis religiosos de la seva ciutat, i amb la seva mare començà d’adolescent a cantar en locals de Nova York Descoberta pel mànager Clive Davis de la discogràfica Arista Records, enregistrà el seu primer disc el 1985, Whitney Houston , que, amb el segon, Whitney 1986, se situà de seguida en els primers llocs de les llistes de vendes de la música pop  Seguiren I'm Your Baby Tonight 1990, My Love Is Your Love 1998, Just Whitney 2002, One Wish The Holiday Album 2003 i I Look to You 2009, tots també èxits…

Inicià estudis de ciències polítiques a la Universitat de Cambridge, que deixà per la literatura anglesa, en la qual es graduà el 1983 Posteriorment es dedicà al teatre i actuà durant una temporada amb la Royal Shakespeare Company Interpreta sovint personatges insòlits Estigué estretament associada amb el director Derek Jarman, a les ordres del qual actuà, entre d’altres, a The Last of England 1988, Edward II 1991, pel qual fou guardonada al Festival de Venècia i Wittgenstein 1993 El 1992 protagonitzà Orlando , de Sally Potter, paper que li donà una important projecció Seguiren,…

Després de treballar en publicitat, debutà en sèries de televisió com Another World 1987 i Dallas 1987, i com a extra a Less Than Zero 1987 Però la seva interpretació a Thelma & Louise 1991, de Ridley Scott, li obrí la porta per a altres futurs papers Johnny Suede 1991, de Tom DiCillo A River Runs Through It 1992, de Robrert Redford Kalifornia 1993, de Dominic Sena Interview with the Vampire 1994, de Neil Jordan Seven 1995, de David Fincher, o Twelve Monkeys 1995, de Terry Gilliam Posteriorment ha interpretat, entre altres films, The Devil’s Own 1997, d’Alan J Pakula Seven Years in Tibet…

Fou creat per decret el 23 de desembre de l’any 1936 pel govern presidit per Manuel Azaña, amb l’objectiu de formar obrers amb aptituds per a l’estudi però que havien superat l’edat escolar Els estudis eren finançats amb un sistema de beques que tenia en compte el sou anterior i les persones a càrrec de l’estudiant Mitjançant cursos intensius de dos anys de durada que suplien els set del batxillerat normal, hom pretenia la creació de quadres afins al govern republicà Foren successivament oberts Instituts Obrers a Valencia – el més important -, Sabadell, Barcelona i Madrid Un cinquè institut a…

Desenvolupament enciclopèdic Editada per Jaume Villanueva Viage literario , X, p 306-312, Lluís Nicolau i d’Olwer l’atribueix a l’escolàstic Borrell, que la redactà a la Seu d’Urgell vers el 1040 Tanmateix, Villanueva la trobà en un santoral de la catedral de Barcelona La Vita és un panegíric del sant urgellès, fill de Bernat, vescomte del Conflent, i de Guisla, filla de Sunifred de Lluçà Accedí a l’episcopat substituint el seu oncle, Salla, que pactà la successió amb el comte Ermengol I d’Urgell 992-1010 El bisbe Ermengol inicià el seu pontificat vers el 1006, de primer moment associat com…

El 1988, coincidint amb el seu primer centenari, afegí el qualificatiu de Reial al seu nom El seu primer director fou Willem Kes 1888-95, a qui seguiren Willem Mengelberg 1895-1945, Eduard van Beinum 1945-59 i Bernard Haitink 1963-88 Des del 1988 l’orquestra és sota les ordres de Riccardo Chailly, el primer director de la formació que no és holandès B Haitink n’és director honorífic des del 1999, i N Harnoncourt, director convidat honorífic des del 2000 En el variat repertori de la Reial Orquestra del Concertgebouw RCO destaca particularment la interpretació d’obres del darrer…