Resultats de la cerca
Es mostren 3656 resultats
Artur Blasco i Giner
Música
Intèrpret musical, instrumentista i folklorista.
El seu treball de recerca es caracteritza per la recuperació del folklore català en la seva línia més ètnica El 1976 creà el festival de música popular Trobada d’Acordionistes del Pirineu , a Arsèguel Alt Urgell A la dècada dels vuitanta edità els elapés Canten els vells del Pirineu 1982, Trobada amb els acordionistes del Pirineu 1987 i Rosa vermella, rosa galant 1989 El 1999 edità el primer volum de la collecció de llibres ‘A peu pels camins del cançoner’, que recollí el repertori folklòric musical de les valls d’Àneu, al Pallars Sobirà El 1994 rebé el Premi Nacional de…
Carta Magna
Història
Carta atorgada el 1215 per Joan I Sense Terra
d’Anglaterra a Runnymede (Windsor), acceptant les exigències formulades pels barons ( tenants in chief
) i per la ciutat de Londres.
El text primitiu fou revisat sota Enric III el 1216, el 1217 i el 1225, que restà definitivament constituïda La seva importància en la història constitucional d’Anglaterra dimana del fet d’haver fixat amb precisió i detall, en un text de vigència perpètua a què hom apellaria irrecusablement per la generalitat dels seus termes, els costums acceptats com a norma legal fins aleshores En definir i limitar els drets de la reialesa s’oposava a tot govern arbitrari, i esdevingué símbol de la llei fonamental de la terra per damunt de la persona del sobirà Influí en altres cartes…
constitució de Baiona
Dret constitucional
Text legal aprovat a Baiona per una assemblea de notables (que mai no passà de 91 membres), qualificada de «corts», convocada per Murat i per la junta de govern pel juny-juliol del 1808.
Després de les abdicacions de Carles IV i Ferran VII, aquest text reconeixia Josep, germà de Napoleó, com a rei d’Espanya i es volia atreure la confiança del poble La constitució era la base del pacte que unia el poble amb el sobirà El text comprenia 13 títols i 146 articles La religió del país seria la catòlica El poder executiu es compondria de nou ministeris Hom instaurava un senat, un consell d’estat i unes corts integrades per tres estaments, que es reunirien cada tres anys per discutir lleis fonamentals i aprovar els pressuposts Hom reconeixia la independència del poder…
Cybo
Llinatge consular genovès el primer membre destacat del qual fou Arano Cybo (mort el 1457), senador de Roma, que intervingué en la lluita entre Renat d’Anjou i Alfons IV de Catalunya-Aragó.
El seu fill, Giambattista Cybo , esdevingué papa amb el nom d' Innocenci VIII El fill d’aquest, Franceschetto Cybo , comte d’Anguillara i governador de l’Església, es casà 1487 amb Maddalena de Mèdici, filla de Lorenzo el Magnífic Llur fill, Lorenzo Cybo mort el 1549, comte de Ferentillo, esdevingué marquès de Massa i senyor de Carrara 1520 pel seu enllaç amb Ricciarda Malaspina, i llurs descendents es cognomenaren Cybo-Malaspina El fill d’aquest matrimoni, Alberic I Cybo-Malaspina mort el 1623, fou creat príncep sobirà de Massa i de Carrara A la mort 1790 de la princesa Maria…
Castell de Carreu (Abella de la Conca)
Art romànic
La història d’aquest castell presenta molts problemes a causa de l’existència d’un castell amb el mateix nom en un indret molt proper, dins el terme de Coll de Nargó Alt Urgell Això fa difícil establir la correspondència exacta de les informacions que ens han pervingut El topònim Carreu referit a Abella de la Conca apareix per primer cop documentat el 1050 Els llocs de Carreu i de Rocaespana consten en el fogatjament del 1365-70 amb tres focs com a domini d’Arnau de Galliners i en el del 1381 amb dos focs en mans de Bort de Talarn L’any 1831 la família Sobirà i Còdol era titular…
Brunsvic
Família principesca alemanya del llinatge dels güelfs, fundada per Otó I l’Infant, el qual rebé el ducat de Brunsvic l’any 1235.
Foren branques principals les dues de Brunsvic-Lüneburg 1252-1388 i 1428-1705, la darrera de les quals donà lloc a la branca electoral 1692 i després 1714 reial de Hannover, la de Brunsvic-Grubenhagen 1279-1596, la de Brunsvic-Göttingen 1286-1437 i la de Brunsvic-Wolfenbüttel 1318-1806 El 1806, arran de la dissolució del Sacre Imperi, el duc de Brunsvic-Wolfenbüttel es convertí en sobirà de Brunsvic, i en morir sense fills el darrer duc 1884, el ducat havia de passar a la branca reial de Hannover, que havia estat expulsada 1866 del tron pels prussians, però Bismarck s’hi oposà i…
Garcia I de Pamplona
Història
Segon rei de Pamplona (852~882), fill i successor d’Ènnec I.
fill i successor d’ Ènnec I En vida del seu pare collaborà amb els Banū Qasī, en la derrota del general musulmà Harith ibn Bazi a Balma 842 En represàlia el sobirà cordovès s’apoderà de Pamplona 842 i dirigí una campanya contra Garcia 843 Vers el 859 fou capturat per un grup de normands, que obtingué una forta suma pel rescat Aquest fet facilità l’ascendència política de la família Ximena i un canvi de les aliances Pamplona s’orientà cap a l’amistat amb Astúries i l’hostilitat amb els Banū Qasī Així, Mūsà ibn Mūsà Fortun combaté contra Pamplona 859, que fou devastada per un…
Marià IV d’Arborea
Història del dret
Jutge d’Arborea (1345-76), germà i successor de Pere III d’Arborea.
S'educà, des de molt jove 1328, a la cort d’Alfons III i de Pere III de Catalunya-Aragó, on es casà amb Timbor de Rocabertí, filla del vescomte Dalmau IV vers el 1335 Malgrat la seva educació i el seu parentiu amb molts magnats catalans, canvià radicalment la política tradicional d’amistat amb la corona catalanoaragonesa Des del 1353, fins a la seva mort, suscità revoltes continuades contra el rei Pere, alternant-les amb èpoques de submissió aparent El 1363 intrigava, amb el papa Urbà V, per evitar la investidura del regne de Sardenya Arribà a ser, de fet, l’únic sobirà de l’illa…
senat
Història
A l’antiga Roma, suprem consell de l’estat constituït, almenys a l’origen, per ancians o caps de les diverses gens i, posteriorment, pels patricis i magistrats.
El nom li fou atribuït per analogia amb altres consells d’ancians del món antic, sobretot de Grècia i Esparta gerúsia Institució fonamental de l’estat, fou responsable durant llarg temps de la política exterior i interior El nombre de senadors oscillà entre els 300 la institució per Ròmul en nombre de 100 pertany a la llegenda i el miler en època dels triumvirs A partir del s IV aC els senadors eren elegits pels censors censor després, automàticament, ho esdevenien els exmagistrats Amb Tiberi foren escollits per cooptació pels mateixos senadors i, finalment, foren designats pel sobirà…
Santa Justa d’Aulet (Sopeira)
Art romànic
Situació Ermita d’història desconeguda situada a migdia del Tossal Sobirà ECSA - MÀ Font L’ermita de Santa Justa és situada a la dreta del torrent d’Aulet, a migdia del Tossal Sobirà Des d’aquest punt hi ha una bona vista del pantà d’Escales Mapa 32-10213 Situació 31TCG138899 Des de la carretera N-230 a l’altura de l’embassament d’Escales, entre Sopeira i el Pont de Suert, en el punt quilomètric 113, surt una pista de terra que en 5 minuts mena fins a l’ermita de Santa Justa Església L’església de Santa Justa és un edifici d’una sola nau amb absis obert al sud-est A…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina