Resultats de la cerca

Llicenciat en dret 1972, cursà també un màster de sociologia El 1973 s’incorporà a Radiotelevisión Española, on fou director adjunt del departament d’audiències També fou professor a la Universidad Complutense 1974-78 i 1980-83 Començà la carrera política a Izquierda Democrática, el 1977 passà a la Unión de Centro Democrático i el 1983 al Partido Demócrata Popular, pel qual fou regidor de Madrid fins el 1986, que fou elegit diputat al Congrés per Coalición Popular L’any següent renuncià a l’escó i es retirà temporalment de l’activitat política El 1987 fundà l’empresa Demoscopia, de sondeigs d…

Aquesta església fou la seu d’una extensa parròquia situada a la part alta de la ciutat Les primeres referències escrites de l’església daten de l’any 1152 En l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis del 1168 apareix com a dependent del prepòsit de l’església de Sant Llorenç A partir dels segles XIV i XV l’església estigué molt vinculada a l’Estudi General, ja que esdevingué centre de la vida universitària Tenia nombrosos beneficis i capelles sostinguts per membres de l’Estudi, principalment de medicina El collegi de metges i els professors de medicina de l’Estudi General sostenien la…

Doctorat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1982, des dels anys vuitanta s'ha dedicat a la docència universitària, primer a la Universitat del País Basc i posteriorment com a professor d’estètica a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on el 1993 obtingué la càtedra d'estètica En 1993-95 fou director de l'Instituto Cervantes de París Escriptor de molts registres poesia, assaig, periodisme, novella, Josep M Castellet l'inclogué en l’antologia Nueve novísimos poetas españoles 1970 És autor dels reculls de poemes Cepo para nutria  1968,  El velo en el…

Vida i obra Fill d’un metge del mateix nom, la primera documentació en què és esmentat data del 1434, any que apareix atestat exercint de metge a València Professionalment estigué vinculat a tots els organismes de poder Fou metge de la reina Maria de Castella, la mort de la qual certificà el 1458, i actuà al servei de Joan II Fou examinador de metges i cirurgians per encàrrec dels consellers de la ciutat de València i exercí de metge en diversos hospitals, com el d’en Clapers, el dels Innocents i el d’en Bou Estigué relacionat, com a benefactor i en algun cas també com a metge,…

Desenvolupament enciclopèdic Endreçat al mariner Vilaruhir, l’autor li explica, de manera divertida i crítica, els avantatges i els inconvenients de dur una vida marítima o allunyada del mar, davant la decisió de l’esmentat mariner de deixar el seu ofici Tanca el poema una citació de la composició Volets qu’eu sen conort , del poeta Cerverí de Girona Bibliografia Massó i Torrents, J 1902 Vegeu bibliografia

Malgrat que s’han documentat monografies produïdes a partir del s XVI, la florida d’aquesta historiografia s’esdevingué durant la segona meitat del s XIX, vinculada a l’auge de la Renaixença En aquest sentit, els estudis locals tingueren una finalitat apologètica que exaltà el passat de cada localitat, en clara sintonia amb la mentalitat romàntica A més, les històries locals esdevingueren una peça més en la construcció d’una història nacional La importància de la història en el clima cultural vuitcentista motivà tota mena de personatges que s’interessaren per escriure i divulgar la història…

Vida i obra El 1964 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou alumne, entre d’altres, de Joan Reglà, José María Jover, Miquel Tarradell, Emili Giralt, Antonio López i Miquel Dolç El 1966 obtingué el premi extraordinari de llicenciatura Fou becari d’investigació al Departament d’Història Moderna de la UV dirigit per Reglà on, posteriorment i fins el 1972, fou professor ajudant i adjunt interí d’història moderna En 1968-71 exercí el càrrec de director del Collegi Major Lluís Vives de la UV Defensà 1971 la tesi Valencia bajo Carlos II Bandolerismo, reivindicaciones…

Ha estat un dels principals impulsors de la renovació d’aquesta disciplina a Catalunya durant la segona meitat del s xx La seva tasca docent i investigadora fou essencial per a la recuperació de la tradició geogràfica catalana anterior a la Guerra Civil Espanyola i per a entroncar-la amb les noves tendències internacionals de la geografia teoricoquantitativa i social La seva concepció oberta en l’àmbit de les ciències socials i les seves actituds cíviques han influït decisivament a convertir la geografia en una pràctica professional aplicada, al servei de l’Administració pública, les…

Vida i obra Especialitzat en l’estudi dels peixos, fou catedràtic de la Universitat de València i pioner en la recopilació dels noms populars dels animals i de la introducció de les idees darwinistes El 1861 ocupà la càtedra de zoologia de la UV, després d’haver estat professor a Salamanca i Valladolid També hi ocupà la càtedra de botànica Des del 1869 compatibilitzà la docència universitària amb les classes de fisiografia agrícola a l’Escola d’Agricultura i amb les de mineralogia i química dels Estudis d’Arquitectura El 1872 fou nomenat degà de la Facultat de Ciències Cisternas…

Les primeres reunions foren a Madrid a finals de 1959 i aplegaren falangistes joves Miguel Primo de Rivera y Urquijo, nebot de José Antonio, i Diego Márquez i històrics Miguel i Pilar Primo de Rivera, germans de José Antonio, Jesús Fueyo i Patricio González de Canales Inscrits en el registre d’associacions, van implantar-se en diversos indrets A primers de 1960 es constituí el CJA de Barcelona, que, presidit per Celestino Chinchilla, comptà amb Luis de Caralt i Joaquín Encuentra El 1961 tenien 21 centres Els presidents estatals foren Julián Pemartín 1960, Luis González Vicén 1961-1965 i Diego…