Resultats de la cerca
Es mostren 5895 resultats
República de Corea 2010
Estat
L’any 2010 va estar marcat per les dificultats del Gran Partit Nacional al capdavant del Govern i per les cada vegada més fràgils i complexes relacions amb Corea del Nord Pel que fa a la primera qüestió, al cap d’uns mesos d’acusacions de corrupció i d’ineficàcia governamental, el president Lee Myung-bak va confirmar al març el nomenament de 6 nous viceministres amb l’objectiu de reforçar el Govern i així millorar la seva capacitat per a afrontar els desafiaments del país Aquesta mesura, però, no va acabar de convèncer la major part de la ciutadania que, en les eleccions locals del juny, va…
Nova Zelanda 2014
Estat
El 2014, el Govern de Nova Zelanda va admetre que la policia controlava un grup d’entre 30 i 40 persones vinculades a la violència islamista En conseqüència, va afirmar que reformaria la llei de seguretat per tal de permetre excepcionalment “detencions immediates i retirades de passaport” a ciutadans del seu país que podrien estar planejant unir-se a l’Estat Islàmic Les eleccions legislatives, celebrades al mes de setembre, van donar un tercer mandat consecutiu al primer ministre John Key, del Partit Nacional, el qual va quedar a un pas de la majoria 47%, 60 escons de 121 de possibles i que…
Indonèsia 2009
Estat
Els comicis legislatius i presidencials van protagonitzar la vida política d'Indonèsia l'any 2009 La campanya electoral per les eleccions a la cambra de representants i el Consell Regional de Representats va començar al març i els comicis van tenir lloc el 9 d'abril La Comissió Electoral General va atorgar la victòria al Partit Democràtic del president Susilo Bambang, que va obtenir el 26% dels escons El seu triomf va ser interpretat pels analistes com el suport dels electors a la política de secularització portada a terme des del 2004 pel Partit Democràtic i un càstig als…
Sri Lanka 2009
Estat
L'any 2009 va ser, sens dubte, el de la pacificació sagnant del conflicte armat a Sri Lanka Després de vint-i-sis anys de lluita armada, que en molts moments va esdevenir una guerra civil oberta, al mes de gener, l'exèrcit va fer públic que havia aconseguit prendre la capital guerrillera, Kilinochchi, i poc després, el principal bastió militar dels tàmils, Mullaittivu Aquests dos cops crucials van deixar clar que l'LTTE afrontava una lenta derrota i van ser el principi del final d'una ofensiva a gran escala iniciada per l'exèrcit de Sri Lanka el 2007 Això va ser després de l'arribada al poder…
Partit Obrer d’Unificació Marxista
Política
Partit polític de caràcter comunista autònom, no integrat a la Internacional Comunista, nascut a Barcelona el 29 de setembre de 1935 de la fusió del Bloc Obrer i Camperol i de l’Esquerra Comunista.
Els principis bàsics de la unificació foren la lluita per la revolució democraticosocialista mitjançant la presa del poder per la classe obrera i la instauració transitòria de la dictadura del proletariat la formació d’un front únic dels treballadors a través de l’Aliança Obrera i l’atracció o neutralització de la petita burgesia i dels camperols la unificació sindical i la formació d’un sol partit marxista S’oposà a la política de front popular, tot i que signà els pactes electorals de Front Popular i de Front d’Esquerres de Catalunya pel qual obtingué acta de diputat el seu secretari…
Josif Stalin
Història
Nom amb què és conegut Josif Visarionovič Džugašvili, revolucionari i estadista soviètic.
Fill d’una família humil georgiana, ingressà al seminari de Tbilisi 1894, però en fou expulsat el 1899 per la seva militància socialista esdevingut un fervent marxista, s'adherí al partit obrer socialdemòcrata rus, i emprant el pseudònim de Koba , es dedicà totalment a l’activitat revolucionària clandestina entre la incipient classe obrera del Caucas Detingut i deportat diverses vegades, el 1904 es decantà pel bolxevisme, i participà en els moviments revolucionaris del 1905 assistí als congressos del partit a Estocolm i a Londres 1906-07 i fou nomenat per Lenin membre del comitè central i…
Joan Sardà i Dexeus
Joan Sardà i Dexeus
© Fototeca.cat
Economia
Economista.
Es formà a la facultat de dret de la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1929 Entrà en contacte amb economistes com Vandellós, Tallada, Raventós, Vidal i Guardiola i Sánchez Sarto Amplià la seva formació a la London School of Economics i a la Universitat de Munic Començà a escriure sobre economia i política internacional el 1929 a L’Opinió Més tard formà part, juntament amb alguns dels seus mestres, de l’equip de redacció d’ Economia i Finances Entre el 1934 i el 1939 fou professor ajudant de ciències econòmiques de la Universitat Autònoma Resultat dels seus treballs a l’Institut d…
Sanç I de Rosselló-Cerdanya
Història
Comte de Provença (1181-85) i de Rosselló i Cerdanya (d 1185-d 1223), tercer fill de Ramon Berenguer IV de Barcelona i de Peronella d’Aragó.
Menor d’edat a la mort del seu pare 1162, no accedí a la política activa fins vers el 1181, quan, arran de l’assassinat del seu germà el comte Ramon Berenguer IV de Provença 1181, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó, germà gran seu, el nomenà comte de Provença amb la missió específica de defensar el comtat de la cobejança del comte Ramon V de Tolosa Ambdós germans, Alfons I i Sanç, dirigiren uns quants anys conjuntament la lluita contra la casa de Tolosa i els seus aliats occitans 1181-85 fins a la signatura d’un tractat de pau i treva, després de la qual Sanç fou destituït com a comte de…
Francesc Vallverdú i Canes

Francesc Vallverdú
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor, sociolingüista i editor.
Es llicencià en dret, i a la universitat entrà en contacte amb l’oposició antifranquista d’esquerres encapçalada, entre altres, per Jordi Solé i Tura En aquesta època publicà els primers poemes, de to acusadament sociopolític, a la Quarta antologia poètica universitàriats 1952-1956 Afiliat al Partit Socialista Unificat de Catalunya 1959, començà a treballar en el sector editorial, que durant uns anys compaginà amb l’exercici de l’advocacia, fins que l’any 1966 s’incorporà a Edicions 62 com a tècnic editorial i assessor lingüístic, de la qual amb el temps esdevingué un dels principals…
,
Francesc Fontbona i de Vallescar

Francesc Fontbona i de Vallescar
© Arxiu personal F. Fontbona
Art
Historiador de l’art.
Llicenciat 1970 i doctorat 1987 en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en el coneixement de l’art català del període que va del Modernisme al Noucentisme i, a través dels seus estudis, ha definit el concepte de postmodernisme Ha publicat nombrosos estudis dedicats, entre d’altres, a Marià Pidelaserra, Antoni Vila i Arrufat, Joaquim Torres i García, Ramon Casas, Joan Miró, Pablo Ruiz Picasso, Josep Roca-Sastre, Josep Amat, Antoni Gaudí, Manolo Hugué, Carles Mani, Francesc Torras i Armengol i també a la crítica d’art Entre els seus llibres sobresurten La…