Resultats de la cerca

Vida Estudià a l’Escola Municipal Superior de Música de Barcelona com a deixeble d’Enric Morera i Antoni Nicolau S’inicià professionalment tocant en orquestres de jazz com ara la Nic Fusly’s Band o la Nut Crakeers, amb les quals recorregué Europa Les tasques d’arranjador i compositor arraconaren les de pianista A Alemanya tingué el seu primer contacte cinematogràfic fent arranjaments per a la UFA Després fou contractat pels estudis de Joinville, prop de París, com a director musical De tornada a Barcelona fou nomenat director artístic de Parlophone, que produí Caramellas 1929, Josep Amich i…

Vida Fill del crític Tomás G Larraya , després de la guerra civil treballà en periodisme i publicitat, fins que el 1944 entrà al cinema de la mà del seu germà gran, Federico , també operador, que exercia a Barcelona Intervingué com a segon operador en els films Abel Sánchez 1946, Carlos Serrano de Osma i Vida en sombras 1947-48, Llorenç Llobet i Gràcia, entre d’altres, i per primer cop com a director de fotografia en La melodía misteriosa 1955, Joan Fortuny Rodà en color per primera vegada en Cuando el valle se cubra de nieve 1956, José Luis Pérez de Rozas i alternà el treball de primer i…

Vida Pare de Marta Angelat, s’inicià el 1932 a Ràdio Barcelona, quan tot just era un nen El 1941 entrà en contacte amb la companyia teatral de Paco Melgares, amb la qual interpretà La casa de la Troya Destacà amb obres com El miracle de Sant Ponç 1948 L’home que no arribà a temps 1964 Les alegres casades de Windsor 1972 El cafè de la Marina 1981 i Cançó d’amor i de guerra 1983 Sense abandonar el teatre, el 1949 inicià la seva carrera en el doblatge interpretant actors com Groucho Marx, Charles Laughton, Fred Astaire, Edward G Robinson, Marty Feldman, Ernest Borgnine o Andy…

Vida Filla del mestre de música Pasqual Guiu i cosina de Jaume Picas i Guiu , després de la guerra civil passà pel camp de concentració francès d’Argelers de Mar, i finalment es reuní amb el seu pare a Marsella Amb la seva família s’installà a Mèxic el 1942 Allí debutà com a extra el 1943 en Resurrección Gilberto Martínez Solares, any en què intervingué en 15 títols més, entre els quals destaca La vida inútil de Pito Pérez Miquel Contreras Torres, en què exhibí el seu primer nu, que també fou un dels primers del cinema mexicà modern A continuació ingressà en l’Academia Cinematográfica de…

Vida A catorze anys entrà a treballar al sector tèxtil Més conegut amb el renom d’El Truco, destacà de ben jove com a artista polifacètic cineasta amateur , fotògraf, dansaire La seva dèria pel cinema s’inicià amb l’aparició del 9,5 mm a la meitat de la dècada del 1920 Després de diverses cintes menors, el seu primer èxit fou La capsa de llumins 1944, realitzada amb Ignasi Castelltort, que guanyà una medalla d’argent i el premi al millor desenvolupament discursiu en el Concurs Nacional de Cinema Amateur del CEC Després feu Cupido 1945, amb Antoni Moncunill com a director escènic…

L’any 1928 es fundà la companyia Orfeo Sincronic SA, propietat de la família Giró, dedicada a la fabricació de material per a la sonorització del cinema, les inicials de la qual acabaren formant el nom de la marca Manel Giró Minguella, gran aficionat al motor, juntament amb el seu germà Ernest i amb Ricard Soriano, foren propietaris de Motors Soriano, un negoci de motors forabord Decidiren expandir el negoci i compraren l’antiga fàbrica d’automòbils Nacional Pescara L’any 1940 nasqué la marca a partir d’un model BMW amb motor Soriano/OSSA, que disputà diverses curses…

Debutà en una competició de motocròs amb Derbi, empresa on treballava Amb pocs anys guanyà unes 50 curses en la modalitat de gimcana, sempre pilotant una Derbi 98 L’any 1960 fitxà per Montesa, amb la qual aconseguí la majoria dels seus triomfs El 1959 guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat de 100 cc Pioner en les curses fora d’asfalt, disputà nombroses proves de motocròs i de trial En la primera modalitat, es proclamà campió d’Espanya de 125 cc 1961, 1963 i 250 cc 1961, 1962, 1965, 1966 Guanyà més de 25 proves arreu d’Europa i disputà diverses vegades el Mundial de motocròs fins que el…

Els seus objectius són la consecució d’una escola democràtica i l’expressió d’opinions i criteris sobre la política i la realitat educatives, juntament amb el foment de la llengua catalana, a través de la formació, la millora i l’actualització pedagògiques dels professionals de l’educació De la metodologia destaca el treball en equip i, de les activitats de l’associació, els cursos de formació continuada especialment les Escoles d’Estiu, la publicació i l’edició de materials per a la difusió de pràctiques i teories pedagògiques, l’assessorament i la collaboració amb organitzacions i…

En un principi es dedicà a la publicació de novella en castellà en colleccions com “Autores Españoles e Hispanoamericanos” 1952, “Clásicos Contemporáneos” 1964, etc Posteriorment es destacà en l’edició de llibres de consulta i enciclopèdies, entre les quals cal esmentar les versions castellanes del Grand Larousse Encyclopédique 1969-72 i del Grand Dictionnaire Encyclopédique Larousse 1987-90 francesos L’any 1974 començà a publicar la collecció “Ramon Llull” en català De tendència fortament expansiva, posseeix nombroses empreses filials i des del 1965 té una important presència en el món…

Format a Llotja i a l’Acadèmia Baixas, on fou alumne dels escultors Benlliure, Querol, Vallmitjana i Llimona Treballà als tallers de Rafael Atché i Pere Carbonell a Barcelona 1898-1904 Premiat en un concurs d’artistes novells de l’Ateneu Barcelonès 1903, el 1906 exposà a la Sala Parés i participà en l’Exposició d’Arts i Lletres Catalanes als locals de la Lliga Regionalista El mateix any Xènius, des del Glosari , l’investí escultor noucentista Fou premiat amb segona i tercera medalles a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona 1907 per les seves caricatures i per la…