Resultats de la cerca
Es mostren 45040 resultats
Sant Andreu de Pujol, abans Sant Pere (Gerri de la Sal)
Art romànic
La primera referència coneguda del lloc de Pujol data del 949 En el document de consagració de l’església de Sant Pere de Sestui, el vilar de Pujol és cedit a la nova església pel bisbe Guisad II d’Urgell Entre el 1033 i el 1035, la comtessa Estefania i el seu fill, el comte Bernat, donaren al monestir de Gerri els alous de Corts, i les franqueses de Pujol Al final del segle XI el monestir de Gerri cobrava quatre moltons de quatre masos que tenia a la vila de Pujol Les possessions de Gerri a Pujol s’incrementaren els anys 1227 i 1230, en què els comtes Guillema i Roger donaren uns masos de…
Sant Bartomeu, o Sant Cristòfol, de Burg (Farrera)
Art romànic
L’esment més antic conegut de la vila de Burg data del 1032, en què el comte de Pallars Sobirà, Bernat, i la seva mare Estefania vengueren un feu i una parròquia a la vila de Burg a Miró Bardina per un mul, una sella i cinc cuixes de porc, tot plegat valorat en 100 sous Burg és també una de les parròquies esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, dins la vall de Tírvia L’any 1073 aquesta parròquia, juntament amb les de Baien i Alendo, eren del bisbe d’Urgell, el qual les establí a Orset i al seu nebot Drog En el testament del 1093 del bisbe Guillem Arnau, aquest deixà a la Seu d…
Sant Esteve de Sisquer (Guixers)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Sisquer, fou una de les parròquies antigues de la vall de Lord, fins que, no fa gaire, perdé la titularitat a causa de la despoblació del seu terme Des de molt aviat depengué del monestir de Sant Llorenç de Morunys Les primeres notícies es troben al capbreu de parròquies de la vall de Lord, que relata les parròquies que, en una data entre el 872 i 878, el comte Guifré i el bisbe Galderic constituïren a la vall de Lord, encara que és possible, per no dir segur, que devia existir amb anterioritat En aquest document, consta que la parròquia de Sisquer “…
Sant Feliu de Bruguera (Ribes de Freser)
Art romànic
Situació Un detall d’un dels murs exteriors de l’església, la qual, a desgrat de les profundes transformacions sofertes, encara deixa veure algun vestigi important d’època romànica M Anglada L’església de Sant Feliu de Bruguera, a l’agregat més important del municipi, es troba enmig d’un q conjunt de masies i cases agrupades entorn de l’antiga parròquia Mapa 256M781 Situació 31TDG330810 Per arribar-hi cal sortir de Ribes de Freser per una carretera vers migjorn que hi porta amb 6 km MAB Història El lloc de Bruguera apareix documentat l’any 901 formant part del “ valle Petrariense ”, quan el…
Castell de Talamanca
Art romànic
Aquest castell tenia al seu càrrec la defensa d’un terme que no diferiria gaire de l’actual del municipi Creiem que en un principi podria haver format part d’un terme més gran anomenat Néspola que tenia el seu centre en el castell de Rocafort El castell de Talamanca apareix citat per primera vegada el 967 El domini eminent degué dependre dels comtes de Barcelona, encara que no tenim cap acta que ho demostri El domini feudal correspongué als Cardona, si és que no l’havien comprat als comtes de bon principi La possessió dels Cardona només es constata el 1086 al seu testament, Ramon Folc I el…
Santa Maria de Rocafort (el Pont de Vilomara i Rocafort)
Art romànic
Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme de Néspola primer, i després del castell de Rocafort, al lloc que s’anomenava Palau Aveza Inicialment apareix com a sufragània, però aviat adquirí la categoria de parròquia, que conserva encara Fou una fundació comtal, i era dels senyors del castell fins que aquest passà a Sant Benet de Bages, com a senyor del castell El terme primitiu portà el nom de Néspola i comprenia els termes de Mura i Rocafort, i possiblement també englobava el de Talamanca El nom de Néspola ha quedat en la part superior de la riera de Mura amb el nom…
Sant Miquel del Castell o capella del Remei (Castellterçol)
Art romànic
Situació Típica capella de castell, situada a migdia d’aquest en un pla inferior M Anglada La capella de Sant Miquel, o santuari de la Mare de Déu del Remei, queda al peu del castell pel costat de migdia Mapa L36-14363 Situació 31TDG266222 S’hi arriba pel mateix camí que hom pren per anar al castell de Castellterçol Tenen la clau els masovers del castell i el rector de Castellterçol MAB Història Una capella, potser l’actual, fou erigida al començament del segle XII per Tedmar Mir de Castellterçol, que morí en peregrinació a Terra Santa i en el testament va fer una deixa perquè es dediqués o…
Sant Esteve del Coll (Llinars del Vallès)
Art romànic
L’església parroquial de Sant Esteve del Coll és situada al vessant de ponent del turó de la rectoria, a 227 m d’altitud, a l’esquerra de la riera de Mogent i a uns tres quilòmetres al sud-oest de Llinars Les referències documentals d’aquest temple es remunten a l’any 1023, quan, segons una escriptura hom sap que Ramon Berenguer I, la seva mare Ermessenda i la seva muller Guilia van vendre a un tal Guadall diversos feus situats al Vallès, al terme de “Sancti Stephani de ipso collo” Des d’aquesta data l’església del Coll apareix ja com una parròquia, sense que es pugui determinar, de fet, en…
Sant Miquel de la Força (Ponts)
Art romànic
Situació Escasses restes d’aquesta església, amb part de l’absis i l’inici del mur nord ECSA - F Baltà Les ruïnes de l’església de Sant Miquel són a uns 50 m a llevant de la torre del Cargol, que domina des d’un serrat el curs de la carretera de Ponts a Artesa de Segre Mapa 33-13328 Situació 31TCG455399 Per a anar-hi cal prendre la pista que porta a la Força i que surt de la carretera de Ponts a Artesa, a uns 3 km de Ponts En arribar al cim del serrat, a les envistes de la torre, cal travessar els camps abans d’arribar a la torre es veuen les ruïnes de l’església JAA Història No es tenen…
Sant Salvador de Marcovau (Foradada)
Art romànic
Situació Capçalera d’aquest temple, ampliat amb dues capelles laterals de construcció tardana ECSA - JA Adell L’església parroquial de Marcovau és a la part alta del poble, situat sobre un turó que domina la carretera d’Artesa de Segre a Ponts Mapa 33-13328 Situació 31TCG370373 S’arriba a Marcovau per una pista que surt al costat de la fita del km 45 de l’esmentada carretera JAA Història Malgrat que no sabem amb certesa quan fou conquerit als àrabs, deduïm que no ho fou abans del 1054, car en aquell any, segons l’acta de dotació de Sant Miquel de Montmagastre, era recent la conquesta de…