Resultats de la cerca
Es mostren 9629 resultats
Habitatge proper al Collet Alt de cal Galzeran (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Restes de les parets d’una de les habitacions d’aquesta construcció pagesa J Bolòs Prop del Collet Alt, al costat d’unes codines i damunt uns camps, hi ha uns murs que clouen diverses habitacions, les quals segurament pertanyien a un mas d’època medieval Si venim de Torà o de Solsona, cal agafar l’ampla pista de terra que va de Fontanet a Ardèvol Uns 50 m abans del trencall de Sant Serni de Llanera, surt a mà esquerra un camí carreter, que pot ésser seguit amb automòbil amb dificultat Quan, uns centenars de metres més enllà, arribem a una zona de camps, hem de deixar-hi el cotxe A mà…
Sant Cristòfol de Pasqüets (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situació Un detall de l’exterior de l’església amb l’aparell visible, una finestra i la porta d’entrada L Prat Dins el terme municipal de la Coma i la Pedra, on els pendents de la part de llevant del Port de Comte se suavitzen, poc abans de trobar-se amb les aigües del Cardener, hi ha l’esglesiola de Sant Cristòfol de Pasqüets, coneguda també per de Goguls o Sant Llop, en un punt d’ampla panoràmica que contempla Sant Llorenç a migdia i la Coma i la Pedra a llevant, aigües amunt del riu Mapa 292M781 Situació 31TCG837686 Als 2,100 km de la carretera de Sant Llorenç a la Coma surt una pista, a…
Sant Martí de Llanera de Solsonès
Art romànic
L’escassa documentació que tenim, i la manca de restes arquitectòniques de l’antiga església de Sant Martí, fan que ens hagi estat impossible d’escatir-ne la situació geogràfica exacta malgrat tot, creiem que era prop de l’església parroquial que hi ha al costat de la caseria senyorial de Llanera Segons Cebrià Baraut, ha desaparegut l’acta de consagració de Sant Martí de Llanera de l’any 1060, però n’existeix una còpia del segle XIII a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell La consagració fou realitzada pel bisbe Guillem Guifré de la Seu d’Urgell, a precs dels habitants del lloc,…
Sant Marçal, abans Sant Quintí, de Cortvassill (Porta)
Art romànic
Situació Edifici molt modificat i restaurat, però que guarda l’estructura i els murs del segle XII ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea L’església parroquial de Sant Marçal és situada a la part alta del llogaret de Cortvassill Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 44” N - Long 1° 45’ 55” E El poble de Cortvassill, aigua avall de Querol, és prop del límit municipal de la Tor de Querol, a l’esquerra del riu d’Aravó Cortvassill és al quilòmetre 20 de la carretera N-20 que de la Guingueta d’Ix es dirigeix a Acs-dels-Tèrmes RMAE Història El lloc de Cortvassill és documentat des del 1121, moment en…
Johan Helmich Roman
Música
Compositor suec.
Vida Fou mestre de la capella reial i un dels compositors més importants de la Suècia del segle XVIII El 1711 era al servei de la capella reial en qualitat de violinista i oboista Entre el 1715 i el 1721 amplià els estudis musicals amb JCh Pepusch a Londres, on entrà en contacte amb A Ariosti, GB Bononcini, FX Geminiani i GF Händel Malgrat la importància capital que aquests anys tingueren en la seva formació com a músic i compositor, no se’n conserva cap obra d’aquest període De retorn a Suècia, fou nomenat mestre de capella suplent a la cort 1721 i, més tard, mestre de capella…
Anton Stepanovic Arenskij
Música
Compositor, pianista i director rus.
Vida Representà el vessant més eclèctic de la música, allunyat de les pràctiques musicals nacionalistes de la Rússia del seu temps Rebé les primeres nocions musicals de l’entorn familiar, i a nou anys compongué petites cançons i peces per a piano L’any 1879 ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on estudià composició amb NA Rimskij-Korsakov En finalitzar els estudis obtingué la Medalla d’Or del conservatori, i fou contractat com a professor d’harmonia i contrapunt al Conservatori de Moscou, on tingué com a alumnes SV Rakhmaninov, AN Skr’abin i RM Glière Redactà tres obres dedicades a la…
Henry Hugo Pierson
Música
Compositor anglès de nom real Hugh Pearson.
Vida La seva obra, d’influència germànica, fou força celebrada a Alemanya tot i ésser d’un autor d’origen anglès Malgrat l’oblit gairebé total en què ha caigut, a la seva època Pierson fou considerat un compositor destacat de lieder i de música incidental Empès per la seva família, inicià els estudis de medicina, els quals abandonà per dedicar-se a la música El 1836 escriví les seves primeres composicions, unes cançons sobre textos de GGN Byron i PB Shelley El 1839 es traslladà a Alemanya, visqué a Dresden i més tard visità Praga, on estudià, entre d’altres, amb KG Reissiger Com altres…
Antoine Brumel
Música
Compositor francès.
Vida Hi ha indicis per a creure que es formà al costat de Johannes Ockeghem Brumel apareix documentat per primer cop a partir del 1483 com a cantor de Notre-Dame de Chartres Tres anys més tard aconseguí un lloc com a mestre dels infants de cor de la catedral de Sant Pere, a Ginebra, càrrec que mantingué fins l’any 1492 El 1497 apareix com a canonge de la catedral de Laon Picardia L’any següent es feu càrrec de l’educació dels nens de l’escolania de Notre-Dame de París Diversos problemes l’allunyaren de la capital francesa i el portaren a Chambery, a la Savoia francesa, on treballà com a…
Jean des Murs
Música
Astrònom i teòric musical francès.
Vida Fou un dels grans intellectuals francesos del segle XIV Sovint ha estat confós amb Julian des Murs, director del cor de nens a la Sainte-Chapelle de París i després secretari de Carles V de França Probablement ambdós estigueren emparentats Jean des Murs apareix com a estudiant d’arts a la Universitat de París el 1318 Durant algun temps estigué actiu a Évreux i a París, fins que, finalment, entrà a la Sorbona amb el grau de magister artium Malgrat que treballà sobretot a París, no perdé mai el contacte amb la seva Normandia natal Cap al 1326 era al monestir de Fontevrault, i…
La por del part i el dolor
Des de temps molt antics la majoria de les dones s’ha enfrontat al part amb un sentiment de por davant la incertesa que comporta el procés de l’embaràs Probablement, aquesta por estava del tot justificada en l’antiguitat, perquè aleshores no hi havia mitjans ni coneixements suficients per a preveure les complicacions que es podien plantejar durant el part, i perquè quan aquestes es produïen sovint no les podien solucionar i a la fi causaven la mort de l’infant o de la mare A més, encara sense arribar a aquestes conseqüències tan greus, sovint el part es podia presentar amb dificultats o bé…