Situació
Edifici molt modificat i restaurat, però que guarda l’estructura i els murs del segle XII.
ECSA - LI. Claver, J. Cruanyes i E. Romea.
L’església parroquial de Sant Marçal és situada a la part alta del llogaret de Cortvassill.
Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 31’ 44” N - Long. 1° 45’ 55” E.
El poble de Cortvassill, aigua avall de Querol, és prop del límit municipal de la Tor de Querol, a l’esquerra del riu d’Aravó. Cortvassill és al quilòmetre 20 de la carretera N-20 que de la Guingueta d’Ix es dirigeix a Acs-dels-Tèrmes. (RMAE)
Història
El lloc de Cortvassill és documentat des del 1121, moment en què consta que pertanyia al senyor d’Enveig. La seva església és esmentada en una escriptura de l’any 1129, en la qual Bernat Guillem i els seus fills Bernat, Berenguer, Guillem i Ramon renuncien en favor de Santa Maria de la Seu d’Urgell i de Sant Quintí de Cortvassill de tots els drets que havien exercit il·legalment en aquesta església, això és, capellaniam, secrestiam, solidatas, recepta ac tertiam partem decimi.
L’any 1265, la parròquia de Cortvassill, establerta en aquesta església de Sant Quintí, comprenia tota la part superior de la vall de Querol amb una capella sufragània sota la invocació de sant Marçal. L’any 1270, Ar. de Chocz de Achs donà a Guillem d’Isavall de Puigcerdà, perpètuament, la batllia dels seus homes i les seves dones de la parròquia de Sant Quintí de Cortvassill i de Quers i de tota la vall de Querol, de manera que s’encarregués de recollir tots els censos i les rendes i li donés compte cada any, a canvi del cobrament del redelme pel seu treball.
Entre els anys 1312 i 1314, l’ecclesia Sti. Quintini de Querol va ser visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, segons consta en la relació de visites d’aquesta època que ha pervingut; evidentment s’ha de tractar de l’església de Cortvassill, encara que en aquesta menció s’anomena de Querol perquè es tracta de la parròquia del terme del castell homònim.
A l’inici del segle XVI, concretament l’any 1511, apareix com a titular de l’església sant Marçal. (MD)
Església
És una església d’una nau de planta rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular. L’edifici ha patit importants modificacions que afecten pràcticament tota l’estructura.
La porta d’entrada és situada a la façana sud, entre dos contraforts afegits tardanament. En aquesta mateixa façana apareixen dues petites finestres amb arcs de mig punt i dues d’obertura rectangular.
L’absis té una finestra d’arc de mig punt, i a la part inferior hi ha una porta moderna, oberta sense cap mena de criteri ni de respecte.
Al costat nord-est de l’església hi ha afegida una capella. La façana de ponent és totalment cega i és coronada per un campanar de paret, amb dues obertures amb arc de mig punt per a les campanes i un arquet superior, central i més petit. Aquest campanar es retalla seguint les obertures esmentades i té, per tant, dues cobertes a un vessant i en l’arc superior, una coberta a dos vessants. Malgrat les modificacions que ha sofert, aquesta església pot ser datada, per la seva tipologia, al segle XII. (LICS-JCR-ERR)
Bibliografia
- Alart, 1868, pàg. 154
- Martí, 1926-28, vol. I, pàgs. 161 i 310-311
- Baraut, 1988-89, doc. 1 404, pàg. 219
- Cazes, 1990, pàg. 60