Resultats de la cerca
Es mostren 7782 resultats
Àgata
Literatura catalana
Protagonista de La filla del mar, d’Àngel Guimerà.
El nom, coincident amb el de la pedra preciosa, en remarca ja el valor, tot i el menyspreu de què és objecte Els orígens incerts i el fet d’haver nascut «entre moros» fan que sigui menyspreada i fins titllada d’heretge Entre les comptades excepcions a aquest rebuig, destaca Baltasanet, que proclama «Tant se me’n dóna que vinguis de llevant com de ponent, perquè ja ho va dir el senyor rector un dia, que quan naixem tots som moros» És perfectament conscient del fet que és tinguda per «ningú» i fa «nosa» «Quin mal he fet jo perquè tothom m’avorreixi», es pregunta La discriminació afavoreix la…
Maria Rosa
Literatura catalana
Drama contemporani d’Àngel Guimerà, estrenat el 24 de novembre de 1894 al Teatre Novetats de Barcelona i, simultàniament i en traducció castellana de José de Echegaray, amb la col·laboració de l’autor, al Teatro de la Princesa de Madrid.
Planteja un conflicte passional ambientat en la classe obrera «en una casa molt pobra» Un dels peons que treballen en la construcció d’una carretera, Marçal, mata el capatàs i n’inculpa un amic, Andreu Mentre aquest es troba a la presó, Marçal comença a pretendre’n la dona, Maria Rosa, que s’hi resisteix Tanmateix, a la fi, després d’assetjar-la i comprometre-la, mort ja el marit, aconsegueix que s’hi casi Després del banquet de noces, ja a soles, li confessa la veritat, confiat i embriagat del vi obtingut del raïm que Andreu havia trepitjat, amb el peu sagnant, al mas de la…
A dos vientos. Críticas y semblanzas
Literatura catalana
Recull d’articles en llengua castellana de Ramon Domènec Perés, la major part publicats a La Vanguardia entre el 1888 i el 1892 i recollits en volum el 1892.
Perés hi defensa com en La crítica literària a Catalunya , del 1883 l’exercici d’una crítica basada en la informació i la competència intellectual, per a la qual addueix autoritats com Paul Bourget, els Goncourt, Mathew Arnold, Henry James, Alas i Pardo Bazán, entre d’altres S’ocupa de Menéndez Pelayo i de Frederic Soler, de l’obra recent de Palacio Valdés, Pérez Galdós, Valera, Mestres, Verdaguer, Pin i Soler i Bosch de la Trinxeria, i de dues traduccions al castellà, de Heine i de Píndar Se n’ocupa installat en la convicció reiterada que realisme i modernitat s’identifiquen, de tal manera…
Les rafflesiàcies
És aquesta una petita família que conté unes 50 espècies tropicals i subtropicals, de les quals només una, la margalida d’estepa Cytinus hypocistis es fa a la zona que ens afecta i, també, al continent europeu Són plantes paràsites, i es troben tan adaptades a aquesta forma de vida que fins i tot han perdut l’estructura cormofítica en bona part de l’aparell vegetatiu Així, resten reduïdes a grups de filaments molt simples que s’introdueixen en els teixits dels hostes i que formen a l’exterior flors i fruits, uns i altres, en canvi, ben desenvolupats Precisament en aquest sentit destaca…
Les valls d’Ebo, Pop i Laguar
El margalló Chamaerops humilis és omnipresent a les muntanyes litorals valencianes, i mostra una bona capacitat de rebrot després dels incendis Ramon Dolç Les valls d’Ebo, Pop i Laguar 28, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic A l’est de la vall d’Alcalà, i gairebé com una continuació d’aquesta, s’obre la vall d’Ebo, presidida pel poblet del mateix nom Destaca en ella el colpidor congost del Barranc de l’Infern, potser el paratge més impressionant d’aquestes comarques en un paisatge dominat pels fenòmens càrstics són famosos els avencs d’aquesta vall, el riu d’Ebo, també…
Unió Esportiva Mataró
Basquetbol
Club de basquetbol de Mataró.
El seu precedent més remot fou la secció de bàsquet de l’Iluro Sport Club, creada el 1930, que participà en el primer Campionat d’Espanya i disputà el primer partit internacional enfrontant-se a l’AS La Bourse de París l’any 1933 El 1934 guanyà el Campionat de Catalunya Després de la Guerra Civil, l’Iluro SC es convertí en Club Deportiu Mataró L’equip sènior masculí de bàsquet retornà a la màxima categoria catalana a la meitat de la dècada de 1950 quan en les seves files jugava Jordi Bonareu Destacà al principi dels seixanta per la seva tasca amb el planter L’equip juvenil,…
kàrting
Automobilisme
Especialitat d’automobilisme creada als anys cinquanta a les bases militars nord-americanes, en dotar de motors uns petits carretons que van donar origen als vehicles coneguts com go-karts.
Els karts esdevingueren vehicles de competició, creats com a xassís independents amb motor i rodes de motocicleta, amb una reglamentació i circuits propis Estan regulats per la Federació Internacional de l’Automòbil FIA, que els reconeix com la fórmula d’iniciació a l’automobilisme Arribà a Catalunya als anys seixanta, de la mà de Josep Maria Güell i Pepe Pérez, que en construïren els dos primers exemplars Al maig del 1960, a la barcelonina avinguda de Maria Cristina, es feu la primera cursa, que constava de diverses mànegues de diferents categories La cursa més important fou guanyada per…
Aeroclub de Catalunya

L'aviador Salvador Hedilla efectuant proves a l'antic hipòdrom de Can Tunis (Aeroclub de Catalunya)
La Ilustració Catalana núm. 659 (23 gener 1916)
Esports aeris
Club d’aviació de Barcelona.
Fou fundat el 1916 per Marià Foyé, Josep Maria Armangué, Josep Maria Co i de Triola, Josep Canudas i antics membres de l’Associació de Locomoció Aèria Les pràctiques de vol s’iniciaren a l’antic hipòdrom de Can Tunis però es traslladaren ràpidament als terrenys de la Volateria Juntament amb l’aeroclub s’hi installà l’empresa industrial Pujol, Comabella i Companyia, precursora catalana en la construcció d’avions i que el 1918 passà a anomenar-se Tallers Hereter El primer vol entre Barcelona i Palma, pilotat per Salvador Hedilla es realitzà el 2 de juliol de 1916 Entre el 1916 i el 1920 es van…
el Cint
Poble
Poble del municipi de l’Espunyola (Berguedà), al NW del terme, sota els cingles del Cint (sector occidental dels cingles de Capolat), a la capçalera de la riera del Cint o de l’Hospital, afluent, per l’esquerra, del Cardener, vora la qual hi ha l’hostal del Cint; entre les masies es destaca la Boixadera del Cint, vora l’església parroquial de Sant Sadurní (940 m alt.).
Pertangué al ducat de Cardona
Campmany
Església de Santa Àgata, a Campmany
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Campmany, de 26,4 km 2 , s’estén als darrers contraforts meridionals de la serra de l’Albera, a banda i banda del Llobregat d’Empordà, que el travessa de N a S Altres petits cursos fluvials davallen de la mateixa serra i formen petites valls limitades per serrats de poca elevació els més importants, afluents del Llobregat per l’esquerra, són la riera de Torrelles i el Merdançà amb la riera de la Verneda, que neix dins la Jonquera, al lloc dit els Estanys A més del poble de Campmany, cap de municipi, hi ha nombroses masies escampades pel terme, i…