Resultats de la cerca
Es mostren 22528 resultats
Elvir Sans i Rosselló
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra Dedicà part de la seva obra als estudis medievals, i fou un dels pocs intellectuals de la primera meitat del segle XX que parà esment en l’època musulmana Destacà també pel seu activisme cultural com a fundador i president de l’Associació per la Cultura de Mallorca, i president de la Societat Arqueològica Lulliana i del Consell Diocesà d’Acció Catòlica Fill de l’escriptora Coloma Rosselló i del polític català Narcís Sans, de jove, s’interessà per la política i milità en el partit liberal en presidí les joventuts Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, evolucionà cap a…
, ,
Sant Pere dels Arquells (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Aquesta església, ara una simple parròquia, es troba a la part més baixa del poble del mateix nom, prop del riu d’Ondara Avui es presenta com un edifici gòtic, bastit al segle XIV i reformat posteriorment, que no conserva traces de l’estructura romànica original Fou durant l’edat mitjana un priorat canonical o pabordia filial de Santa Maria de l’Estany Bages Els seus orígens són ben coneguts i s’han de posar en relació amb la voluntat del senyors del castell de Rubinat, els Òdena, que impulsaren la fundació dins el terme d’aquest castell del priorat dels Arquells L’església de Sant Pere…
Castell de l’Oluja (les Oluges)
Art romànic
El territori de l’actual municipi de les Oluges formà part integrant de l’antiga marca berguedana o del comtat de Cerdanya L’indret és mencionat ja el 1015, any en què en el primer document de Calaf es diu que el seu territori termenejava en la “ villa herema que dicunt Uvlugia ”, senyal evident que el lloc estava encara despoblat i desorganitzat És més que probable que a partir de llavors s’iniciés la repoblació de les Oluges i es construïssin dos castells, el de l’Oluja Sobirana i el de l’Oluja Jussana, dins un únic terme També hi hauria la possibilitat que en un inici hi…
Necròpoli del Pla de Corregó (la Portella)
Art romànic
Situació Dues tombes excavades a la roca situades al nord-oest de la masia de Corregó ECSA-JR González Aquesta necròpoli és situada dalt de la Serra Noguera, a llevant de Corregó, a la banda oriental del camí que comunica la Portella amb Corbins, tot dominant la Noguera Ribagorçana Mapa 23-14 359 Situació 31TCG061214 Necròpoli Es tracta d’una necròpoli localitzada l’any 1978 per Josep-Ignasi Rodríguez, de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, que va comprovar l’avís donat per l’encarregat de la finca Corregó, ja que havien estat trobades dues tombes en les obres d’arranjament del camí…
Sant Cristòfol de les Planes (les Planes d’Hostoles)
Art romànic
L’església de Sant Cristòfol de les Planes apareix esmentada documentalment l’any 1155, en la definició que Berenguer d’Anglès feu a favor del bisbe de Girona, Berenguer de Llers, de tots els senyorius i drets que retenia “contra justícia” en diverses esglésies situades dins el bisbat, entre les quals hi ha la de “ Sancti Christophori de Planis ” D’altra banda, en un sentit jurisdiccional, la vila de les Planes estigué inclosa durant l’edat mitjana dins el terme del castell d’Hostoles, proper a la població, i, per tant, foren els senyors de l’esmentada fortalesa els qui exerciren sobre la…
Construcció al veïnat de la Cellera (Mieres)
Art romànic
Situació AI veïnat de la Cellera de Mieres, que es troba a la part de migjorn de la vila, la paret meridional d’una casa de l’actual Plaça Major pertangué, segons que sembla, a una construcció de l’alta edat mitjana Mapa 259M781 Situació 31TDG702636 Venint d’Olot, en arribar a Mieres, cal passar l’església de Sant Pere i el pont de la riera, i girar a mà dreta Al final del carrer de Can Caló, cal trencar a la dreta i seguir la riera fins a la plaça del veïnat de la Cellera La casa on hi ha les restes d’aquesta construcció és situada a l’esquerra, a l’angle sud-est JBM Història A l’edat…
Sant Miquel de Pineda (Sant Feliu de Pallerols)
Situació Vista exterior del mur de l’absis A Martí Sant Miquel de Pineda es troba a la vall superior de la riera d’Hostoles, que neix a la serra de Marbolenya, a l’esquerra del riu Brugent, vora la riera de Sant Iscle, aigua amunt del cap de municipi, del qual és al cantó nord-oest Mapa 295M781 Situació 31TDG583615 Del quilòmetre 35 de la carretera de Girona a Olot, després d’haver passat Sant Feliu de Pallerols, surt, a mà esquerra, una pista que amb poc més de 400 m hi porta JVV Història El poble de Sant Miquel de Pineda juntament amb la seva església parroquial havien pertangut durant l’…
Limitar el consum de sal
La sal de taula o sal comuna està formada per sodi i per clor El seu ús, moderat, és profitós, ja que aquests elements són indispensables per al nostre organisme, perquè participen en la regulació del metabolisme i en l’equilibri dels líquids corporals Una de les funcions més importants del sodi és de retenir aigua en els líquids corporals, concretament en el medi extracellular En condicions normals, l’organisme elimina l’excés de sodi que rep eventualment amb l’alimentació, a través bàsicament de l’orina Això no obstant, un excés persistent de l’aportació d’aquest element pot portar a un…
Les begudes refrescants, estimulants i alcohòliques
Les begudes refrescants són líquids que s’elaboren industrialment a base d’aigua, extractes d’algun fruit i amb l’addició de diferents productes químics, com ara edulcorants, saboritzants, colorants i sucres Alguns exemples de begudes refrescants són les "taronjades", les "llimonades" i les "aigües tòniques" Són considerades aliments per llur valor calòric, però llur qualitat nutritiva és molt escassa, ja que no contenen pràcticament altres nutrients, amb l’excepció de glúcids simples Les begudes " lighf ” per la seva banda, s’elaboren amb edulcorants sintètics, com ara la…
música de Ciutat de Mèxic
Música
Música desenvolupada a Ciutat de Mèxic.
Fou construïda pels espanyols el 1521 on hi havia anteriorment la ciutat asteca de Tenochtitlán Els missioners usaren la música com a element evangelitzador dels indígenes, els quals començaren a formar part de les capelles musicals Ja el 1530 el cor indi del mestre de capella de la catedral de la ciutat, Pedro de Gante 1480-1572, havia assolit una gran fama i, unes dècades més tard, juntament amb el de Puebla, tenia un nivell artístic comparable als millors cors hispans Fou a Ciutat de Mèxic on s’imprimí el primer llibre de música del Nou Món, un ordinari, editat el 1556 Entre…