Resultats de la cerca

Amb les primeres projeccions dels gemans Lumière al Salon Indien del Grand Café 1895 nasqué el cinema a França a la cambra documentalista dels Lumière i de llurs imitadors seguí la fantasia desbordant de Georges Méliès Si el capdavanter de la indústria cinematogràfica Charles Pathé donà a conèixer Ferdinand Zecca amb el seu realisme truculent, el seu competidor Léon Gaumont difongué l’obra de Louis Feuillade i tota una producció de films seriats d’un gran èxit popular, alhora que el film d’art , teatralitzat i limitat, restava marginat Parallelament sorgí un cinema còmic francès, la màxima…

Vida i obra S’educà en un ambient artístic i literari que heretà per ambdues ascendències la seva mare era neboda dels germans Jaume i Magí Morera i Galícia , pintor i poeta respectivament, i el seu avi patern fou l’artista modernista Alexandre de Riquer Feu estudis hellenístics amb Carles Riba i Joan Petit, a la Fundació Bernat Metge, i ell mateix es declarà deixeble de Josep M de Casacuberta, que l’orientà en l’edició de textos catalans antics Després es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà, el…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat 1954-55, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata, Montserrat 1954 nova edició sense apèndix documental dins Dels visigots als catalans , vol I, Edicions 62, Barcelona 1969, pàgs 377-484 Abélanet, J - Ponsich, P Villes et villages des pays catalans du nord et du Fenouillèdes , dins Le pays…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat 1954-55, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata, Montserrat 1954 nova edició sense apèndix documental dins Dels visigots als catalans , vol I, Edicions 62, Barcelona 1969, pàgs 377-484 Abélanet, J - Ponsich, P Villes et villages des pays catalans du nord et du Fenouillèdes , dins Le pays…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ 1972 Pere el Cerimoniós i els inicis de la decadència política de Catalunya , Edicions 62, Barcelona Adell, JA 1981 Notes introductòries a l’estudi de l’arquitectura dels claustres , “Quaderns d’estudis medievals”, vol I, núm 5, Barcelona, pàg 245-255 Adroer Tasis, Anna Maria 1975 El Palau Reial Major, síntesi dels seus orígens, “Miscellania Barcinonensia”, XLI, Barcelona, pàg 131-164 1994 El palau de la reina Elionor un monument desaparegut , “Lambard Estudis d’art medieval”, VI, Barcelona, pàg 247-261 Ainaud de Lasarte, Joan 1954 El Maestro de Soriguerola y los…

Les obres que J Haydn compongué per a aquesta agrupació convertiren el quartet de corda en un gènere ben caracteritzat, amb una gran personalitat pròpia Juntament amb les de WA Mozart i L van Beethoven, en feren la forma més exigent per a compositors, intèrprets i oients de música de cambra i la més representativa dels ideals artístics d’aquest medi El que es podria anomenar la prehistòria del gènere està constituïda per nombroses obres dels segles XVII i XVIII en què apareixen quatre parts de corda que admeten la interpretació amb un o més instruments per part sovint amb l’afegit del baix…

Es pot imaginar la biosfera com un flux en el temps d’estructures discretes, amb unes característiques mida, organització, relacions espacials i temporals, durada en el temps, selectivitat en les respostes a diferents entrades d’informació que fan que llur acció sobre els fluxos de matèria i energia que les mantenen sigui de natura espectral, és a dir, distinta segons rangs o escales És interessant tenir en compte aquest tipus de funcionament dels sistemes biològics, ja que en l’estudi dels ecosistemes es descriuen processos i fenòmens afectats per aquesta selectivitat d’acció Es donen…

Des del mateix moment de la fundació, el 1907, l’IEC es proposà confegir la seva biblioteca per tal d’acomplir les finalitats que la universitat oficial, fortament centralitzada i mal dotada, no satisfeia És a dir, incorporar estudis específicament catalans i en llengua catalana per crear la vida científica estretament relacionada amb les necessitats reals de la societat, i desenvolupar tot el potencial intellectual de Catalunya, en tots els camps de l’alta investigació i de l’activitat científica La primigènia biblioteca fou impulsada molt especialment per Josep Pijoan i Soteras, Antoni…

Vida i obra La seva tasca investigadora se centrà en l’estudi de la implantació del marc institucional del règim napoleònic a Catalunya i a Espanya, i en la instauració de la Nova Planta al Principat imposada per Felip V arran del desenllaç de la guerra de Sucessió En la seva formació, hi influïren la vinculació del seu pare a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera –entitat de la qual fou vicepresident– i un oncle seu Joan Riba Faura, industrial blanquer i home de significada actuació política com a militant de la Lliga Regionalista L’origen de la seva vocació historiogràfica cal cercar-lo,…