Resultats de la cerca
Es mostren 47191 resultats
El poblat de Castellar del Portell (Crespià)
Art romànic
L’indret de Castellar —nom avui oblidat— era situat al sector meridional del lloc i veïnat de Portell, al planell i serrat que voregen els cingles que limiten amb el Fluvià, on hi ha les esglésies de Sant Miquel de Roca i Sant Bartomeu Castellar és un topònim molt repetit, el qual gairebé sempre té l’origen en l’existència de ruïnes de poblats o fortaleses de l’antiguitat, sovint emmurallades Castellar del Portell no n’és cap excepció ja que també hi ha vestigis evidents d’un antic hàbitat Pel fet d’ésser el fruit de prospeccions en superfície, les troballes més abundants s’han recollit a l’…
Santa Maria de Vilert (Esponellà)
Art romànic
Situació Església romànica ampliada successivament per una segona nau amb el seu absis, capelles laterals formant una tercera nau i un campanar massís sobre aquesta nau de migdia F Tur L’església de Santa Maria centra el petit nucli rural de Vilert, situat al nord del terme municipal, a la dreta del Fluvià Mapa L39-11285 Situació 31TDG852693 Per accedir-hi des d’Esponellà, cap del municipi, cal seguir la carretera que en poc més de 2 km mena a Bàscara MLIR Història Aquesta església fou reconeguda com a possessió del monestir de Banyoles el 844, i posteriorment confirmada en els…
Sant Iscle i Santa Victòria del castell de Millars (Madremanya)
Art romànic
Situació L’església de Millars, sufragània de Madremanya, enxiquida al costat de la gran mola del castell, conserva elements romànics a desgrat de modificacions d’època renaixentista i moderna TAVISA De la carretera de la Bisbal d’Empordà a Girona, a la població de Corçà, surt una carretera que porta a Bordils, seguint la qual, entre les poblacions de Monells i Madremanya, hi ha la via que duu a Millars, visible des de la carretera Mapa L39-13334 Situació 31TDG976487 JAA-MLlC Història De la capella de Sant Iscle i Santa Victòria de Millars, les notícies històriques publicades són ben…
Sant Joaquim d’Olivars (Sant Julià de Ramis)
Art romànic
Situació Capella en ruïnes que anteriorment havia estat molt modificada, segons mostra la diversitat d’aparells E Pablo La pista que porta a Olivars surt del quilòmetre 732,2 de la carretera N-II, a la baixada de la Costa-roja, a mà esquerra i en direcció a Figueres La pista passa per sota l’autopista, i fins a Olivars hi ha 1,5 km Mapa L39-12296 Situació 31TDG871557 MLlC-JAA Història L’antiga església o capella del veïnat d’Olivars és situat al sector septentrional del terme, a la dreta del Terri No en coneixem notícies antigues, i és probable que el titular original en fos un altre En resta…
Mare de Déu de l’Esperança de Masricard (Tarragona)
Art romànic
L’indret de Masricard es troba al sud del poble de la Canonja Segons E Morera, el nucli medieval de Masricard s’establí sobre una villa romana i la seva colonització fou primerenca, segurament un xic posterior al 1128, any en què Masricard fou concedit en feu per tal de bastir-hi un castell nogensmenys, no s’ha localitzat cap document que avali aquest fet Vers mitjan segle XIII es té referència d’un tal Ricard, que hauria donat nom a l’indret una neta d’aquest, dita Saurina de Santaoliva, l’any 1273, feu donació a la seva neta Saurina amb motiu del seu casament amb Bernat de…
Sant Fructuós (Tarragona)
Art romànic
L’església de Sant Fructuós de Tarragona era situada a la part baixa de la ciutat, prop de l’actual plaça de Corsini i de l’antiga basílica del fòrum municipal romà de la ciutat És esmentada en un document de la darreria del segle XI, donat a conèixer per X Sitjes es tracta d’un testament datat el 4 de desembre de 1091 i atorgat pel sacerdot Guillem Geribert, en el qual hi ha notícia que aquest llegà als cenobis de Sant Pau del Camp de Barcelona i a Sancti Fructuosi Tarraconensi un tonell nou amb el vi que contenia, la venda del qual havia de servir per a les obres que es duien a terme en…
Sant Corneli de Buira (Sarroca de Bellera)
Art romànic
Situació Vista del sector de capçalera des de l’extrem sud-est d’aquesta església de tradició romànica, però d’estructura molt tardana ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Corneli és a la part alta de la població de Buira, sobre un penyal Mapa 33-10214 Situació 31TCG254948 S’arriba a Buira per una carretera d’1, 6 km que surt del poble de les Esglésies, sobre la carretera de Xerallo a la Mola d’Amunt JAA Història Fins a l’actualitat no s’han localitzat notícies històriques directes d’aquesta església parroquial El lloc, tanmateix, sí que figura documentat en aquest sentit hom sap que…
Sant Roc de Salàs de Pallars
Art romànic
Situació Gran arc que clou el recinte de les ruïnes conservades d’aquesta església, que possiblement comunicava el seu absis amb una hipotètica o desapareguda nau ECSA - JA Adell Les ruïnes de la capella de Sant Roc es troben al cim d’un serrat a llevant de Salàs de Pallars Mapa 34-11253 Situació 31TCG305758 Per a anar-hi cal prendre el primer desviament que hi ha a la pista de Salàs a Rivert, tot just començar, i seguir-la, en direcció est uns 2 km fins al cim del serrat, des d’on cal anar en direcció oest uns 200 m, per entre el bosc d’alzines fins a trobar les restes de la…
Castell de Baén (Gerri de la Sal)
Art romànic
L’any 920 els habitants de Baén Baiene donaren a Ramon I, fill del comte Llop, tots els alous que posseïen a la vila Es desconeix si aquest és l’origen del domini comtal sobre la vila, però el castell de Baén apareix al segle XI sota l’òrbita del monestir de Gerri, al qual els comtes devien haver-ne fet donació Entre el 1060 i el 1075 fou signada una convinença entre Roger Bernat i l’arxilevita Bernat Guillem sobre concessions de terres i drets feudals relatius als castells de Peramea, Baén i Bresca Artau I vengué l’any 1075 el castell de Baén als seus feudataris, Roger Arnau i Guillem…
Castell d’Espills (Tremp)
Art romànic
El poble d’Espills s’enlaira damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana 1 077 m d’altitud, aprofitant un esperó rocós del Grau d’Espills Constitueix un bell conjunt emmurallat que encara conserva les arrels medievals Com el seu nom indica, Especulos fou lloc de guaita en la frontera L’any 1055 el trobem ja citat com a castell termenat, entre Areny, Montanyana 1070 i Castissent 1077 Sembla que d’antuvi, per conquesta, Espills va pertànyer al comtat de Pallars Jussà La rememoració de greuges reporta que Artau I del Sobirà trencà moltes vegades la Treva a Espills abans del…