Situació
Vista del sector de capçalera des de l’extrem sud-est d’aquesta església de tradició romànica, però d’estructura molt tardana.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Sant Corneli és a la part alta de la població de Buira, sobre un penyal.
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCG254948.
S’arriba a Buira per una carretera d’1, 6 km que surt del poble de les Esglésies, sobre la carretera de Xerallo a la Mola d’Amunt. (JAA)
Història
Fins a l’actualitat no s’han localitzat notícies històriques directes d’aquesta església parroquial. El lloc, tanmateix, sí que figura documentat; en aquest sentit hom sap que l’any 1197 Arnau d’Erill, pressentint la seva mort, donà al monestir de Lavaix tots els drets que posseïa a la vila de Buira, en la qual retingué només un vassall; poc després, el 1204, Pere de Perabruna deixà a la seva esposa, Guillema de Sant Esteve, tot el que tenia a Perves, a Buira i a altres llocs. El llevador de Susterris hi consignà també un foc, Guillem de les Esglésies, l’any 1378. Al final del segle XIV, en la baronia d’Erill s’esmenta el “loch de Boyra, I foch”; però en el capbreu del 1393, en l’usatge que es pagava al castlà de Buira, hi figuren nou declarants que no consten entre els emfiteutes. (JBP)
Església
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i coronada a llevant per un absis semicircular obert a la nau a través d’un arc presbiteral. La porta original, paredada i resolta en arc apuntat, s’obre en la façana sud prop de l’angle sud-oest. La porta actual, desclosa en la façana de ponent, és aixoplugada per un porxo, obert només en la façana sud, que allarga el volum de l’església cap a ponent.
En la façana sud, prop de l’angle sud-est, hi ha una finestra de doble esqueixada, molt esvelta, resolta en arc apuntat, de clara factura gòtica i executada, com la porta, amb dovelles de pedra tosca. A l’absis no hi ha cap finestra original i només rep llum per una lluerna rectangular.
L’aparell és de reble irregular, llevat de les zones ja esmentades de la porta i finestra de la façana sud.
Als costats nord i sud de la nau s’adossen sengles capelles rectangulars, construïdes en l’important procés de reformes que patí l’església, en el qual es redecorà el seu interior, se sobrealçà la nau, i també es construïren un cor a ponent i el porxo esmentat.
Aquestes reformes de datació imprecisa contribueixen a desfigurar un edifici construït amb gran senzillesa, seguint la tradició de l’arquitectura alt-medieval, però possiblement ja a la fi del segle XIII, o fins i tot posteriorment. (JAA)
Bibliografia
- Puig-Duran, 1983, vol. VI, pàg. 399
- Puig, 1984, doc. 68, pàgs. 110-111
- Bertran, 1986-87, vol. VIII, pàgs. 385 i 400.