Resultats de la cerca
Es mostren 10368 resultats
Joan Baptista Escorihuela
Literatura catalana
Poeta.
Impressor d’ofici Defensor de l’ús literari del català, escriví nombrosos poemes, romanços, colloquis, goigs en català, publicats anònimament o amb les seves inicials BE, JE, E entre el 1794 i el 1802, en el Correo de Valencia i, principalment, en el Diario de València En la seva producció es combina la pràctica popularista de colloquis i romanços amb la composició de peces cultes d’una significativa ambició literària Entre aquestes destaquen les cançons reials L’Àngel de l’Apocalipsi, apòstol d’Europa, honor d’Espanya i glòria de València 1798, dedicada a sant Vicent Ferrer, en silves i…
,
Banco de Santander
Entitat bancària constituïda el 1857 a Santander i reconstituïda el 1875 amb el mateix nom, en passar l’anterior societat a ésser integrada pel Banco de España i perdre el privilegi d’emissió.
Es mantingué com a entitat local fins després de la Guerra Civil Espanyola, en què començà una forta expansió impulsada per la família Botín, que ha ocupat des d’aleshores els primers càrrecs executius de l’entitat La base del seu creixement fou la d’un banc comercial, però prenent al mateix temps participacions en empreses industrials i de serveis El banc obrí la primera oficina a Barcelona el 1951 i creà una àmplia xarxa d’agències urbanes per tot Catalunya, on també absorbí el Banc de Mataró 1967, el Banc de Foment de Girona 1967, la Banca Industrial de Barcelona 1970 i la Banca Jover 1978…
Ateneu Enciclopèdic Popular

Equip de la secció de gimnàs i esports de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, que es proclamà campió de Catalunya de tirar la corda (1931) a l’estadi de Montjuïc
Arxiu AEP
Entitats culturals i cíviques
Esport general
Associació cívica i cultural fundada a Barcelona el 1902 per un grup d’intel·lectuals de tendències republicanes i obreristes.
Entre els principals impulsors cal esmentar Francesc Layret , el cooperativista Eladi Gardó i Josep Tubau S’inspirà en l’Ateneu Català de la Classe Obrera i, com aquest, tingué un paper prominent en l’orientació ciutadana campanyes contra la guerra i de respecte a la jurisdicció civil, defensa dels drets humans i de la democratització de la cultura, organització de cursos i conferències per a la divulgació de la cultura i altres activitats, com campanyes per a la defensa dels mosaics romans de Tossa de Mar o bé la promoció de l’ Olimpíada Popular S’organitzà en diverses seccions biblioteca…
,
Necròpoli de Maranyà (la Tallada d’Empordà)
Art romànic
Situació Un aspecte de la necròpolis J Bolòs Darrere l’absis de l’església parroquial de Sant Esteve de Maranyà hi ha restes de diverses sepultures de lloses Bona part de la necròpolis degué ésser destruïda en obrir i eixamplar el camí que passa per la banda de llevant de l’església Mapa 296M781 Situació 31TEG040602 Necròpolis Actualment s’endevina l’existència de dues sepultures En tots dos casos han estat partides pel camí i només en veiem una secció vertical Una d’elles, la més septentrional té una amplada de 47 cm Actualment, sense realitzar-hi cap excavació, podem veure que hi ha tres…
Martirologi d’Ató (Ms. 129)
Art romànic
Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 129, el manuscrit, que actualment té 106 folis de 37,5×27 cm, escrits en lletra Carolina, ja molt avançada, incloïa, a més, fins fa poc temps, un petit quadern de 16 folis amb fragments dels Pares de l’Església, que tenia a la darrera pàgina una inscripció que alludia a Ermemir, la qual cosa permetia atribuir-li el patrocini i datar l’elaboració del còdex l’any 1061, sense gaire marge d’error El quadernet que, per una equivocació, era inclòs en el Ms 129 de Vic XLIII del catàleg de Villanueva * , és actualment integrat en el lloc que li correspon, al Ms…
Castell de Tuixén (Josa i Tuixén)
Art romànic
Aquest castell era situat probablement a la part alta del poble, però avui dia no en resta cap vestigi El topònim Tuxen és documentat en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu escrit amb la grafia Toxenne també és esmentat en un document del 966 que parla d’una donació de cases feta a Santa Maria de la Seu Tres anys abans, però, el lloc havia estat documentat en el testament del comte Borrell II de Barcelona-Urgell El castell de Tuixén va ser propietat de Santa Maria de la Seu l’any 1024 Ermengol II va tornar a la catedral de la Seu la parròquia de Tuixén amb totes les pertinences,…
Santa Eugènia (o Sant Joan) de la Freita (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
L’antiga església parroquial de Sant Joan Baptista de la Freita és situada a l’antic terme d’Arfa, englobat en l’actual terme del Pla de Sant Tirs En la documentació conservada es parla de l’església parroquial de Santa Eugènia de la Freita, advocació que perdurà fins, almenys, al principi del segle XIV Es desconeix si després d’aquesta data es produí un canvi d’advocació de l’església parroquial de la Freita, o si bé hi havia un edifici anterior a l’existent en l’actualitat, dedicat a sant Joan, que estigué sota el patronatge de Santa Eugènia L’esment més antic conegut de la vila de la…
Castell d’en Roca (Sant Miquel de Campmajor)
Art romànic
Situació Edifici bastit en època romànica, almenys al sector de la torre, i ampliat amb nous cossos durant el període gòtic V Buron El castell d’en Roca o Castell de la Roca és dreçat al costat mateix del Ser, a prop d’un salt d’aigua i del punt de confluència amb el Tort Mapa L38-12295 Situació 31TDG737680 Per accedir-hi cal agafar la carretera de Banyoles a Olot per Mieres i Santa Pau, i prendre després a la dreta el desviament en direcció a Sant Miquel de Campmajor Aproximadamenta 1 km del nucli de Sant Miquel cal agafar una pista de terra’a mà dreta que segueix el curs del…
Sant Fruitós (Brunyola)
Art romànic
Situació Aquesta església parroquial és situada al costat del castell de Brunyola, dintre el que fou el clos fortificat, de tal manera que una de les antigues torres d’angle del castell es va adaptar com a campanar APF L’església de Sant Fruitós de Monte-rotundo o Mont-rodon és esmentada per l’antiga documentació, amb aquell nom, els anys 1098 i 1116 Durant el segle XII va adoptar ja el nom de Brunyola, que tenia el castell veí Del 1232 en endavant consta com a parròquia rural del deganat de la Selva Va sofrir una forta destrucció, a l’igual que el castell, durant els terratrèmols dels volts…
Sant Maurici (Caldes de Malavella)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església F Tur Les ruïnes que queden de l’església es troben entre les ruïnes de l’antic castell de Malavella Mapa 365M781 Situació 31TDG835296 De davant la façana de ponent de l’església parroquial de Sant Esteve de Caldes surt un carrer que en direcció a ponent mena cap als afores, on s’entronca amb una pista amb indicadors a tots els trencalls, que en 2,5 km arriba al turó de Sant Maurici JRR Història Aquesta capella fou erigida prop del castell de Malavella, el “ castro quod dicunt Malavella ” documentat des del 1058 Com a capella del castell podria…