Resultats de la cerca
Es mostren 47191 resultats
Xavier Febrés i Verdú
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Com a periodista ha estat corresponsal a Brusselles i, posteriorment, de retorn a Barcelona, del diari perpinyanès L’Indépendant Autor d’una àmplia bibliografia, la seva obra combina crònica, biografia, entrevista, assaig, llibres de viatges i dietari El seu primer llibre publicat fou la biografia Frederic Escofet, l’últim exiliat 1979, i en el mateix gènere aparegueren Josep Pla, biografia de l’homenot 1990, sobre el qual publicà posteriorment La vida de Josep Pla a l’Empordà 1991, Les dones de Josep Pla 2001, Les preguntes pendents de Josep Pla 2006, Josep Pla sis amics i una…
Acta de Constantinoble
Historiografia catalana
Document notarial emès en català que recull els fets del setge i la caiguda de Menorca a mans dels turcs entre els dies 29 de juny i 9 de juliol de 1558.
Fou redactada pel notari alaiorenc Pere Quintana a Constantinoble —on es trobava captiu i deportat i on no li era lícit d’exercir el seu ofici— a instàncies dels caps de la defensa de Ciutadella, el regent de la governació Bartomeu Arguimbau i el capità d’infanteria Miguel Negrete El document original consta de dos plecs en foli, manuscrits, amb 23 paràgrafs Actualment es conserva en un lloc preferent dins de l’Alcaldia de Ciutadella de Menorca Amb aquest escrit els caps de la defensa pretengueren justificar la seva actuació durant els dies que durà el setge L’ Acta fa constar…
música d’Israel
Música
Música desenvolupada a Israel.
Arran de la seva creació 1948, els jueus han pogut disposar d’unes institucions per a desenvolupar el seu ric patrimoni musical música dels jueus i, al mateix temps, impulsar una vida musical que es troba entre les més notables del món L’elevat nivell de la música creada i interpretada per israelians, amb figures de tant renom com Itzak Perlman, Daniel Barenboim o Pinchas Zukerman, té les arrels en la cabdal contribució dels jueus a la tradició clàssica occidental, que ha afavorit una intensa dedicació a aquest art, tant des dels poders públics com per part de particulars Des…
música de Gal·les
Música
Música desenvolupada a Gal·les.
Música culta Vegeu Gran Bretanya Música tradicional La música tradicional gallesa ha estat sempre objecte de discussions a causa de les seves presumptes arrels arcaiques i s’ha envoltat d’un caràcter mític, ja que els documents i la mitologia s’hi barregen sovint Les primeres notícies sobre pràctiques musicals en aquesta regió de la Gran Bretanya les ofereixen els historiadors romans en les seves narracions sobre els cants dels druides i els bards La difusió de la religió cristiana als segles següents no limità la presència dels bards, que a l’Edat Mitjana encara es reunien en una mena de…
música de Zagreb
Música
Música desenvolupada a la ciutat de Zagreb.
Els documents musicals més antics que s’hi han trobat daten del segle XI Es tracta dels còdexs Sacramentarium Sanctae Margaretae , Benedictionale i Agenda Pontificalis El primer mestre de capella de la catedral documentat fou Pugrinus, esmentat el 1230 El primer orgue del qual es té coneixement fou installat el 1420, i el primer organista, el canonge Andreas 1488 A Zagreb també era actiu en aquell temps l’important teòric de la música Pavao Skalic 1534-75 Està constatada la presència de cantants a l’església de Sant Marc durant el segle XVII Ja al XVIII, l’església tenia cinc cantants, un…
música d’Alcoi
Música
Música desenvolupada a Alcoi (Alcoià).
La tradició musical de la vila es remunta al segle XVII, en què es documenta l’existència d’una plantilla de músics i cantors pertanyents a la ciutat Durant el segle XVIII, adquirí relativa importància la Capella de Música de la Illustre Vila d’Alcoi, que realitzà diverses activitats musicals i participà en alguns actes religiosos Al llarg del segle XIX es produí una important activitat musical promoguda per entitats com la Banda Primitiva 1830, la Societat Filharmònica Nova 1842 i la Nova Iris, nascuda a l’últim terç del segle i que es manté vigent amb el nom de Corporació Musical Nova…
Natàlia o Colometa
Literatura catalana
Protagonista de La plaça del Diamant, novel·la de Mercè Rodoreda.
Titulada primer Colometa , la novella narra la joventut de Natàlia, quan tothom la coneix amb el sobrenom de Colometa, una identitat imposada per Quimet, que representa una primera i fonamental despossessió Inicialment, Colometa és una noia innocent, bondadosa i insegura, que es promet amb Quimet, que la sotmet a la seva autoritat i amb el qual es casa aviat neixen els dos fills, Antoni i Rita, i la seva vida està marcada pel treball i per la rutina, amb el sofriment mental i físic De fet, la seva existència és la d’una dona invisible, de la presència de la qual ningú no sembla adonar-se’n,…
Les ganodermatàcies: pipes i afins
La cutícula gruixuda, lluent o amb aspecte de vernís és un dels caràcters més visibles de les ganodermatàcies, lignícoles i amb porus Són especialment populars les pipes 1 Ganoderma lucidum , amb peu més o menys llarg, que sovint apareixen a terra però també n’és una espècie germana, G applanatum 2 , que pot formar abundants carpòfors sense peu, grossos, damunt caducifolis morts o debilitats Josep Ribot Presenten un cos fructífer que pot viure uns quants anys, amb barret, sèssil o amb peu Llur nom prové del fet que la cutícula del barret és en general lluent, com vernissada, de color bru…
Les rupiàcies
Rupiàcies 1 Ruppia cirrhosa a aspecte general de la planta x 0,5, on destaquen les grans bràctees que envolten la tija i el llarg fllament, sovint enrotllat, que duen les flors b espigueta floral amb dues flors que porten dos estams sense filaments i quatre pistils independents x 5 c fruits portats per uns pedicels que s’allarguen x 2 d detall del pistil amb l’estigma sèssil i peltat x 10 e fruit x 8 Eugeni Sierra Són plantes aquàtiques molt senzilles que viuen submergides, encara que sovint suren, a les aigües salabroses de les llacunes o estanys litorals que, sobretot a l’estiu, són més…
Les vitàcies
Uns 11 gèneres i prop de 700 espècies d’arbusts i plantes enfiladisses, principalment tropicals i subtropicals, fan part d’aquesta família representada al nostre país per una única espècie autòctona Vitis vinifera Algunes vitàcies, com ara Parthenocissus quinquefolia , són plantes enfiladisses cultivades com a ornamentals que, de vegades, poden arribar a naturalitzar-se Exemplar de vinya Vitis vinifera cultivat, amb el seu tronc curt i rabassut, produït per la poda anual a què és sotmès D’aquest tronc s’originen les branques més primes de l’any, anomenades sarments, que…