Resultats de la cerca
Es mostren 8489 resultats
Sant Esteve de Pujol (Vilanova de l’Aguda)
Art romànic
Una referència documental de l’any 1062 dona notícia de l’existència d’aquesta església, de la qual es desconeix el lloc concret on estigué situada Segons la mencionada escriptura, Adaleta de Ribelles i el seu fill Ramon Gombau vengueren a Roger Guillem un mas amb totes les seves pertinences, que era situat dins el terme de Ribelles i prop de la demarcació territorial de “ Sancti Stephani in locum que vocant Puiol ” així mateix, consta en les afrontacions territorials del mas que venien, el qual limitava per una banda amb les terres de l’ ecclesia Sancti Stephani A…
Lluïsa Vidal i Puig

Autoretrat (1914-17) de Lluïsa Vidal (Museu Nacional d’Art de Catalunya)
Pintura
Pintora.
Filla del moblista Francesc Vidal i Jevellí Deixebla de Joan González i Pellicer i d’Arcadi Mas i Fontdevila Completà estudis a París amb Eugène Carrière Autora d’escenes quotidianes, optimistes i lluminoses, evolució modernitzada de l’estil de Mas Féu diversos retrats, especialment femenins i infantils, que recorden el món de Ramon Casas Portà a terme una constant tasca, menys interessant, d’illustradora de contes i narracions en la revista Feminal entre el 1908 i el 1915 Quadre retrat de la seva germana de Lluïsa Vidal i Puig © Fototecacat És representada al Museu…
Casa forta de Puiglloret (Aiguamúrcia)
Art romànic
Aquesta casa forta, ara esdevinguda un mas, el mas de la Quadra, fou el casal dels castlans menors del castell de Selma, centre d’una de les quadres del terme, la quadra de Puiglloret, que a mitjan segle XIV tenia 10 focs Del segle XIII a mitjan del XV fou castlà de Puiglloret una branca de la família Montagut, que posseïa el feu i la domus de Puiglloret per l’orde del Temple més tard de l’Hospital, senyor del castell de Selma Del casal senyorial de Puiglloret se’n té referència des del 1322 La casa forta es convertí en una simple masia a partir del final del segle…
Portes ondulades de ferro i acer
Es tracta d’un producte industrial del darrer quart del segle XIX Els seus fabricants són serrallers o calderers que han mecanitzat la seva indústria Pere Màrtir Sancristòfol L’any 1881 tenia una patent d’invenció per a fabricar portes articulades de ferro i acer Tenia el despatx al carrer de Montsió, núm 8, de Barcelona Artur i Alfred Santamaría Pertanyien a una família de serrallers El seu avi, Joaquim Santamaría, començà el negoci el 1816 El 1886 presentaven les seves portes ondulades d’acer com a úniques en el mercat espanyol Tenien la fàbrica al començament del carrer d’Aragó-Consell de…
Sant Simeó l’Estilita (el Bruc)
Art romànic
Situació Restes de l’església que es confonen amb el cos del mas que es va construir entorn seu ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes d’aquesta església són situades en un indret ara totalment despoblat, amb les cases abatudes, prop de Ca N’Oller i Can Ferran, a la banda nord-occidental del terme, prop dels límits bagencs Mapa 35-15391 Situació 31TCG949107 Entre els quilòmetres 571-572 de l’antiga carretera nacional es troba la urbanització de Montserrat Park, des d’on, pel carrer Manresa, cal encaminar-se cap a Sant Pau de la Guàrdia, trencall situat a la dreta, però que deixarem per…
Sant Pere del Soler (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Sant Pere, tal com és actualment Precisament el mur frontal, de ponent, que mostra la fotografia, és el que retallà la nau de l’església L Prat L’església de Sant Pere és damunt un turó, a pocs metres del mas Soler, situat a l’extrem sud-occidental del municipi de Llanera, prop del torrent de Cabirolls, en una zona de matolls Mapa 329M781 Situació 31TCG703329 S’hi va per la carretera de Solsona a Torà Una vegada passat el punt quilomètric 24, cal desviar-se, a mà dreta, per tal de seguir un camí que uns 2,500 km endins arriba al mas Soler prop d’aquest…
Mestres
Arquitectura
Família de mestres de cases i arquitectes.
Francesc d’AMestres i Guitart fou mestre major de la catedral de Barcelona 1764-94 El seu fill Josep Mestres i Ximenes — 1804 el substituí com a ajudant del 1781 al 1794, any que ocupà en propietat la plaça fins a la seva mort El seu fill Francesc d’AMestres i Gramatxes — 1814 el succeí fins a la seva mort i fou succeït pel seu germà Josep Mestres i Gramatxes fins el 1832, que hagué de cedir el lloc a Josep Mas i Vila, car posseïa el títol gremial però no l’acadèmic preceptiu Mort Mas, el 1855, ocupà el càrrec Josep Oriol Mestres i Esplugas , fill de Josep i pare d…
Sant Joan Baptista (Monistrol de Calders)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Calders, al lloc de Monistrol No degué passar de capella rural, dependent del mas Guardiola o del Solà L’església apareix documentada el 1206 el 1315 Arnau de Guardiola fundà un benefici en aquesta capella, de la qual hom té notícies fins al 1782 Actualment no se’n coneix amb certesa la ubicació l’única referència, a més d’estar al costat del mas Guardiola o Solà, és que el 1782 era a dues-centes vares de la parroquial, la qual cosa ha fet suposar que sigui una part de l’edifici on avui hi ha el bar Sport També hom suposa que…
Molí del Blanquer (Calders)
Art romànic
Aquest molí es trobava dins l’antic terme del castell de Calders Degué ser, com el seu nom indica, un molí dedicat a assaonar pells, activitat molt estesa en època medieval a la Catalunya Central i en especial a Manresa De l’edifici antic no resta res, ja que en una època indeterminada deixà de funcionar com a molí blanquer i passar a ser un molí blader Únicament l’estructura de transport de l’aigua del riu al molí pot recordar l’antiga L’existència de molins blanquers en aquest lloc es documenta en l’any 1126, quan tres germans de la família Calders Berenguer Arnau, Pere Arnau i Guillem…
Santa Coloma Sasserra

Església de Santa Coloma de Sasserra, a Castellcir
© Fototeca.cat
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Castellcir (Moianès), a la dreta de la capçalera de la riera de Castellcir, al NE del terme.
Es troba a l’extrem N de la seva demarcació, sobre una serra entre els fondals de la riera de Fontscalents i les rieres que fan de capçalera a la de Castellcir És documentada el 939, sotmesa a Moià, però consta com a parròquia independent des del 956 i en les primeres llistes parroquials del bisbat de Vic dels segles XI i XII La seva demarcació s’estenia també pels actuals municipis de Moià i dels Hostalets de Balenyà Va absorbir l’antiga parròquia de Santa Eugènia del Gomar Moià L’església és un edifici romànic s XI-XII d’una nau amb una torre campanar del segle XII, que fou ampliada amb…