Resultats de la cerca
Es mostren 908 resultats
Castell de Selmella (el Pont d’Armentera)
Art romànic
Situació Petita estructura del sector sud del conjunt, que defensava l’entrada a la fortalesa ECSA - EECG Aquest castell és situat en un cim, a la serra de Comaverd, a la zona de muntanyes que fan de límit entre la plana del Camp de Tarragona i la Conca de Barberà A sota, al vessant de llevant, hi ha el poble abandonat de Selmella Mapa 34-16418 Situació 31TCF612871 Des del Pont d’Armentera cal agafar la carretera que porta a Selmella Després d’haver fet uns 5 km, a mà esquerra surt una pista que passa pel costat d’una casa de pagès i a continuació s’enfila fins al cim de la muntanya, fent la…
Xavier Benguerel i Godó
Xavier Benguerel i Godó
Música
Compositor.
Vida Fill de Xavier Benguerel i Llobet Inicià els estudis de música a Santiago de Xile, on vivia exiliat amb la seva família, amb els mestres Ofelia Ortiz, Juan Orrego, Domingo Santa Cruz y Adolfo Letelier La seva primera obra, Sonata per a violí i piano , s’estrenà al Conservatori de Santiago l’any 1953 A Barcelona 1954 rebé lliçons de Cristòfor Taltabull i Balaguer , per bé que la seva formació ha estat en gran part autodidàctica, i s’integrà a l’anomenada Generació del 51 L’any 1955 obtingué el primer premi del Concurs de Composició de Joventuts Musicals amb l’obra Divertiment per a…
,
Els Llonch, a Sabadell
Els germans Llonch i Matas La família Llonch El cognom Llonch és sabadellenc des del segle XIV, i el trobarem de manera repetida en alguns projectes industrials que s’inicien al segle XIX en el sector de la llana La branca industrial més important serà la formada pels germans Rafael, Feliu i Francesc Llonch i Matas, fills d’una família de pagesos establerts prop de Sabadell que passaren a residir al centre urbà, potser fugint de la inseguretat rural L’hereu, Antoni, es dedicarà a l’agricultura, ja que la família té terres Els altres tres es posaran d’aprenents en un dels nombrosos tallers o…
baronia de Talamanca
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Talamanca (Bages), que pertangué als Talamanca i passà per enllaç (al s XV) als Aimeric, barons de Rubinat, i als Planella, senyors de Castellnou de Moià, i al s XVII als Amat, marquesos de Castellbell.
Revista de Valencia
Historiografia catalana
Publicació mensual en castellà apareguda a València entre el novembre del 1880 i el desembre del 1883, per iniciativa de Manuel Atard, Pasqual Dasí i Puigmoltó (vescomte de Bétera), Teodor Llorente i Olivares (que n’era director) i Josep Maria Torres i Belda; algunes col·laboracions literàries eren en català.
Constituí una de les primeres revistes erudites valencianes de la Restauració, al costat de l’ Almanaque Las Provincias A més del remarcable treball sobre periòdics valencians de Lluís Tramoyeres, predominaren els estudis històrics sobre l’època foral i, especialment, sobre l’Edat Mitjana, sobretot de caràcter erudit i institucional, en consonància amb la tradició conservadora de la Renaixença Entre els estudis de temàtica genealògica i heràldica destaquen el del vescomte de Bétera sobre Pero Maça de Liçana 1882, el de Vicent Salvador i Montserrat marquès de Cruïlles sobre els escuts de la…
Mario Gas i Cabré
Cinematografia
Actor, guionista i director.
Vida Fill de l’actor i cantant Manuel Gas i nebot de Mario Cabré, destaca en totes les facetes artístiques que emprèn teatre, cinema, doblatge, i també com a actor, director i escriptor Debutà com a actor a set anys al costat del seu pare en Los agentes del Quinto Grupo 1954, Ricard Gascon, i després participà com a secundari en títols com El hombre oculto 1970, Alfonso Ungría Las largas vacaciones del 36 1975, Jaime Camino, Cambio de sexo 1976, Vicente Aranda La cripta 1981, Cayetano del Real El placer de matar 1987, Félix Rotaeta, en què també fou coautor del guió, i El llarg hivern 1991, J…
proverbi
Literatura
Folklore
Màxima o sentència moral i didàctica, de caràcter erudit o popular.
Provinent de fonts diverses —els llibres sapiencials bíblics, en especial els proverbis de Salomó, preceptes del Nou Testament, dites atribuïdes a filòsofs clàssics, orientals i cristians— i transmesa per reculls i antologies, la literatura proverbial fou molt conreada a l’edat mitjana com a gènere i influí en altres aspectes literaris A Catalunya, ultra les traduccions dels de Salomó, hi ha, entre d’altres, els Proverbis de Guillem de Cervera, el Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs , de Jafudà Bonsenyor, el Libre de saviesa , els Proverbis de Ramon , el Libre de mil proverbis i els…
kick-boxing

El bicampió del món de kick-boxing, César Córdoba, fent una high kick
Federació Catalana de Kick-boxing i Muay-Thaï / Bilbo
Altres esports de combat
Esport de combat originari del Japó.
Fou creat als anys seixanta del segle XX per Kenji Kurosaki com a variant de la boxa tailandesa tradicional Barrejà tècniques pugilístiques amb altres de provinents d’arts marcials com el karate, d’aquí el seu nom kick ‘donar puntades’ i boxing ‘boxejar’ Els seus practicants competeixen com a amateurs o com a professionals Hi ha sis disciplines de competició dividides en categories de pes oriental, americana, light-contact, semi-contact, defensa personal i grappling Diverses federacions i associacions en regulen la pràctica i organitzen les diferents competicions Els combats enfronten dos…
castell de Tamarit
Castell
Antic castell del poble de Tamarit, municipi de Tarragona (Tarragonès), en un petit turó a frec de mar, prop de la desembocadura del Gaià.
El castell De tot el conjunt d’edificacions que componen el recinte del castell, centrades per una plaça i envoltades d’una muralla, destaca, d’època romànica, una gran torre de planta quadrangular situada al costat de l’església feta amb carreus molt ben escairats de mida mitjana, es pot datar entre els segles XII i XIII La resta de construccions poden ser ja gòtiques, fins i tot posteriors, a causa de les nombroses restauracions que s’hi han dut a terme L’església És un edifici del segle XII format per una nau de planta rectangular capçada per un absis carrat, al qual es van afegir sengles…
Castell de Peralta (Peralta i Calassanç)
Art romànic
La vila de Peralta, a 523 m d’altitud, és a la dreta de la Sosa de Peralta, aigua avall de les salines, i en la confluència amb el riu de Sorita És envoltada de diversos turons, en un dels quals hi ha les minses restes del castell de Peralta El nom de Peralta, derivat de petra alta roca alta, alludeix als turons que envolten la població Fou el comte Ermengol IV d’Urgell qui conquerí i organitzà les contrades de la vall de la Sosa, probablement, en la segona expedició que dirigí contra l’inexpugnable castell de Calassanç, és a dir, l’any 1090 D’allí estant, el comte urgellenc manifestà que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina