Resultats de la cerca
Es mostren 2132 resultats
Nicolau de Pròixida i de Centelles
Història
Cavaller de l’orde de Montesa.
Fill quart de Nicolau de Pròixida i Carròs Comanador d’Atzeneta i Perputxent Comtat Elegit mestre per la comunitat 1409 i havent pres possessió del càrrec, se li oposà Ramon Alemany de Cervelló, nomenat per Benet XIII, el qual s’havia reservat l’elecció Nicolau acudí a l’antipapa Alexandre V i fou confirmat per aquest Per tal d’evitar la lluita, el rei nomenà àrbitre el cartoixà Bonifaci Ferrer i aquest declarà vacant el càrrec en litigi Recuperà la comanda i en fou després claver 1412
Nebridi
Cristianisme
Arquebisbe de Narbona (799-822).
Personatge de la cort de Carlemany i amic d’Alcuí i del canceller imperial Helisacar, potser introduí la litúrgia romana a Catalunya Intervingué en la solució de l’afer de Fèlix d'Urgell , i juntament amb Leidrat, arquebisbe de Lió, i Benet d'Aniana recorregué el comtat d’Urgell per predicar-hi la veritable doctrina cristiana pertorbada per Fèlix Vers el 800 fundà el monestir de la Grassa També intervingué d’una faisó decisiva en l’elecció de l’abat Mercoral de Banyoles abans del 822
Ramon de Montfort
Cristianisme
Cardenal mercedari, conegut també com a fra Ramon de Tolosa.
Descendent de Simó de Montfort, entrà a l’orde de la Mercè a Barcelona, igual que el seu cosí germà Jordi de Lloria Ambdós eren parents de l’almirall Roger de Lloria Jordi fou cavaller mercedari, i Ramon, sacerdot Aquest anà dues vegades a l’Àfrica, on redimí molts captius El papa Benet XII, tolosà, el nomenà cardenal prevere del títol de Sant Esteve al Celi el dia 18 de desembre de 1338 Però, en arribar la notícia a Barcelona, Ramon acabava de morir-hi
monestir de Codinet
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Climent de Codinet) situada a l’esquerra del Segre, entre Noves de Segre i el Pla de Sant Tirs (Alt Urgell); era lloc de refugi i hospitalitat, prop del camí d’Urgell.
Hom n'ignora la fundació i la regla de la primitiva comunitat, esmentada el 803 sota l’abat Víntila el 829 observava ja la regla de sant Benet El 1001, a causa del relaxament a què havia arribat, el papa Silvestre II l’uní al monestir de Tresponts a partir d’aleshores hom no té cap més notícia de la comunitat Les edificacions foren arrasades per una riuada del Segre La capella de Sant Pere de Codinet, a l’altra banda de la carretera moderna, en recorda el nom
videoart
Art
Activitat artística basada en l’aprofitament de les possibilitats de comunicació que ofereix el mitjà televisiu i, concretament, el vídeo.
Aquest començà a ésser emprat pels artistes a mitjan dècada dels seixanta i assolí un ple desenvolupament al començament dels anys setanta Les activitats que permet desenvolupar són diverses, cap de les quals, però, amb un llenguatge propi Les més corrents són la manipulació prèvia d’un material que s’emet posteriorment o bé la pràctica simultaneïtat entre llur creació i emissió Han utilitzat amb freqüència el vídeo artistes conceptuals com ara Nam June Paik, Agam o Vostell i, a Catalunya, AMuntadas, Benet Rossell, AMiralda, Francesc Torres o Carles Pujol
Santa Maria de les Illes (Castellcir)
Art romànic
Una “ecclesia Sancte Marie de Insulis” és esmentada en documents de Sant Benet de Bages, dels anys 1062 i 1073, en delimitacions de terres situades també prop de la riera de Marfà Això fa que puguem situar-la més o menys a l’indret on el 1639 es va erigir l’actual santuari de la Mare de Déu de la Tosca, ampliat els anys 1668, 1673 i 1914, potser com a record de l’antiga església, tot i que això no es pugui provar per la distància que separa totes dues advocacions
Maria Gaetana Agnesi

Maria Gaetana Agnesi
Matemàtiques
Matemàtica italiana.
Filla d’un professor de matemàtiques i educada en un ambient erudit, es féu remarcar per la seva precocitat, especialment en l’estudi de les ciències exactes, les llengües orientals i la filosofia Després d’haver publicat moltes obres, la més important de les quals és Istituzioni Analitiche ad uso della gioventù italiana 1748, en què tracta de l’anomenada bruixa d’Agnesi , entre altres contribucions al càlcul diferencial, fou jutjada capaç, pel papa Benet XIV, d’ocupar la càtedra del seu pare a la Universitat de Bolonya
Agrupació Courbet
Art
Grup artístic format el 1918 per Josep Llorens i Artigas i Josep Francesc Ràfols, entre els joves assidus al Cercle Artístic de Sant Lluc, amb Rafael Sala, Enric C. Ricard, Joan Miró i Francesc Domingo.
S'hi afegiren, més tard, Rafael Benet , Marià Espinal , Josep Obiols , Josep de Togores , Lluís Llimona i Joaquim Torres-Garcia Sense un estil homogeni, els unia un esperit de renovació precursor de l’avantguardisme català dels anys vint representaven l’ala jove del Noucentisme El nom de Gustave Courbet fou adoptat per identitat amb la seva actitud revolucionària més que no pas amb la seva estètica Dissolt pràcticament a la fi de l’any 1919, els membres barcelonins s’integraren de fet, a Les Arts i els Artistes
Comissió Abat Oliba
Entitat organitzadora de les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat (27 d’abril de 1947).
Fou inspirada per l’abat Aureli Maria Escarré i la presidí Fèlix Escalas i Chamení, amb Fèlix Millet i Maristany de secretari general i la collaboració d’un secretariat dirigit per Josep Benet i Morell Dugué a terme una àmplia campanya de sensibilització arreu de les comarques catalanes per primera vegada des del 1939, en un intent de reunir tots els catalans en una sèrie d’actes que culminaren en la solemne entronització de la Mare de Déu de Montserrat, a la qual assistiren més de 100 000 persones
Joan Duran i Ferrer
Literatura catalana
Poeta.
Doctor en Biomedicina, collabora habitualment en revistes científiques i culturals i en mitjans de comunicació, sobretot vinculats a la seva comarca d’origen, com ara Eco de Sitges , La Xermada o Ràdio Maricel És autor dels reculls Zoòtrop 1998, Kore 2001, Paisatge convencional 2002, Nix 2004, Assaig d'Àngel 2006, Domèstica veritat 2007, premi Màrius Torres 2006, Els llops 2009, amb Laia Noguera Clofent i Esteve Plantada i Extrema llum , que l’any 2013 guanyà el premi Recull de poesia Benet Ribas Ha escrit també el llibret d’òpera Bruna de nit 2006
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina