Resultats de la cerca
Es mostren 964 resultats
Miquel Pujades
Historiografia catalana
Doctor en drets.
Estudià a Barcelona, on fou deixeble de Cosme Damià Hortolà, i a Tolosa de Llenguadoc Advocat i cronista de Figueres, com altres homes de lleis del seu temps, es traslladà a Barcelona, on aconseguí pujar els diversos esglaons de l’escala social fins ingressar en el Consell de Cent el 1575 Segons l’autor anònim del Viatge a l’Infern de Pere Porter, Miquel Pujades es veié implicat en diversos casos de corrupció judicial, fet que el seu fill desmentí amb insistència És autor d’un Tratado de la precedencia de los reyes de Aragón sobre los de Francia 1567, conegut sobretot per les referències d’…
Enric Borràs i Oriol
Cinematografia
Actor.
Vida Considerat una de les màximes figures del teatre català del seu temps, i també del de parla castellana El seu germà Jaume també era actor Es casà en segones noces amb l'actriu Dolors Delhom A setze anys protagonitzà Les joies de la Roser , en què fou descobert per l’empresari i director escènic Antoni Tutau, que el feu debutar al teatre Tívoli el 1887 en el drama de Joan Palou i Coll, La campana de la Almudaina Obtingué el seu primer gran triomf amb el Rei i monjo d’Àngel Guimerà 1890, de qui estrenà el drama La festa del blat 1896 al costat d’Iscle Soler, el seu mestre Treballà en…
Josep Barberí i Santceloni
Historiografia catalana
Retòrica
Literatura catalana
Cristianisme
Cronista, historiador i crític literari.
Vida i obra Doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Mallorca i secretari del capítol Investigà la història de Mallorca i fou cronista oficial del regne El 1815 li oferiren el càrrec de cronista oficial del regne, però el refusà per problemes de salut, i el 1820 exercí de revisor de llibres prohibits per l’Església i fou postulador de la causa de beatificació de Pere Borguny Amic de Gaspar Melchor de Jovellanos i de Jaume Villanueva, els ajudà en les seves investigacions Durant els primers anys del vuit-cents, quan Jovellanos fou pres a Bellver, Barberí fou un dels seus…
, ,
Rafael d’Oms, ardiaca major i canonge de Tarragona (1581-1584)
El 22 de juliol de l’any 1581, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Rafael d’Oms Barcelona a 1543 – 1599, ardiaca major i canonge de Tarragona diputat militar Simó de Merlès i Aimeric, senyor de Sant Guim de la Rabassa diputat reial Pau Jordà, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Jaume Miró, canonge de Tortosa oïdor militar Josep Jover i Serra, donzell de Tarragona oïdor reial Gaspar Peirat, burgès honrat de Perpinyà El diputat eclesiàstic Rafael d’Oms, ardiaca major i canonge de la seu tarragonina, mantingué una actitud política prou…
Miquel d’Oms i de Sentmenat, canonge i sagristà d'Elna (1560-1563)
El 22 de juliol de l’any 1560, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Oms i de Sentmenat – 1576, canonge i sagristà d’Elna diputat militar Gaspar de Meca i d’Oluja, senyor de Vergós diputat reial Jeroni Orater, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Antoni Roca, monjo de Sant Pere de Rodes diputat reial Jaume Joan de Vilatorta, donzell de Barcelona diputat reial Guerau Boquet, doctor en medicina de Barcelona Miquel d’Oms i de Sentmenat, canonge i sagristà d’Elna, resultà extret per segona vegada per al càrrec de diputat eclesiàstic,…
mínim
Cristianisme
Membre del Sagrat Orde dels Mínims (OM), orde mendicant, fundat a Paola, Cosenza (Itàlia) el 1435 per sant Francesc de Paula.
Es caracteritza per l’austeritat vot de vida quaresmal perpètua dins el convent i fora del convent, l’apostolat de l’oració, la predicació i l’ensenyament allò que hom anomena vida mixta S'estengué molt ràpidament per Itàlia, Occitània, França i Alemanya L’aragonès Bernat de Boïl, abans ermità i superior dels ermitans de Montserrat, introduí, a partir del 1493, l’orde a la corona catalanoaragonesa El 1507, en morir, ja havia fundat quatre convents Als segles XVI i XVII foren fundats als Països Catalans 23 convents, repartits en les províncies de Barcelona, València i Mallorca El 1770 hi havia…
Universitat Rovira i Virgili (URV)
Historiografia catalana
Institució d’ensenyament superior de Tarragona, creada per la llei 36/1991 aprovada pel Parlament de Catalunya el 12 de desembre de 1991.
Desenvolupament enciclopèdic S’han buscat els precedents d’aquesta universitat en els estudis creats a redós de la catedral de Tarragona el 1197, ampliats progressivament L’arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaeta fundà el 1572 l’Estudi General, amb consideració universitària, i un privilegi papal del 15 de desembre de 1574 autoritzà les facultats de gramàtica, arts i teologia Posteriorment, Felip II ratificà aquest privilegi el 27 de desembre de 1588 Suprimit per Felip V l’11 de maig de 1717, fou substituït per un Reial Estudi, que funcionà precàriament fins el 1847 El 1971 les autoritats…
Baltasar Garzón Real
Política
Dret
Jutge andalús.
Poc després de ser destinat a Madrid, a l’Audiència Nacional 1988, inicià una trajectòria marcada per casos d’evidents connotacions polítiques que el convertiren en el jutge més mediàtic de l’Espanya postfranquista, com ara la investigació de la trama antiterrorista illegal dels Grupos Antiterroristas de Liberación GAL o la detenció de vint-i-cinc independentistes catalans poc abans dels Jocs Olímpics del 1992 operació condemnada el 2004 pel Tribunal Europeu de Drets Humans Al principi del 1993 obtingué l’excedència judicial per a concórrer com a candidat del PSOE en les eleccions generals…
Manuel Duque i Domínguez

Manuel Duque el 1945 a Sabadell
Pintura
Pintor.
Començà a dibuixar a llapis quan era a França, on el seu pare treballava en una mina de carbó L’any 1941 es traslladà a Sabadell, on vivia la seva germana gran Les seves primeres composicions plàstiques, les feu amb mostres de colors sobrants, al magatzem de llanes on treballava Són quadres de colors vibrants que deixaven entreveure la seva intuïció i que exposà l’any 1943 a la mateixa ciutat Deixà el magatzem i començà a impartir classes de dibuix i francès en una escola El 1951 entrà en contacte amb artistes barcelonins i visità habitualment els museus d’art de la ciutat El 1953 feu el seu…
Magda Bolumar i Chertó

Magda Bolumar i Chertó
Teresa Alario (CC BY-SA 4.0)
Pintura
Pintora.
Després que la seva família es traslladés a Mataró, amb tan sols dotze anys entrà a l’estudi del pintor Rafael Estrany, director del Museu Municipal, i un parell d’anys més tard accedí a l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat Quan prengué contacte amb els membres de Dau al Set el 1954, conegué també el que seria després el seu company, l’escultor Moisès Villèlia, teòric del grup Art Actual Les primeres exposicions individuals al Museu Municipal de Mataró, entre el 1956 i el 1960, mostraren les seves obres figuratives, tot i que a partir del 1958 —amb motiu del casament amb Villèlia i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina