Resultats de la cerca

Les cases són esglaonades pel pendent de pedra, algunes tenen balconades de fusta L’església parroquial, en un costat del poble, és dedicada a sant Vicenç és de fàbrica moderna, de forma rectangular i amb una torre campanar de planta quadrada Al fossar hi ha l’església vella de Sant Vicenç, que ha sofert força refeccions La festa major se celebra al juny El villare Artedone és documentat el 902 Segons Coromines, el nom prové del basc arte-dun , que significa ‘ple de roures verds’ Al s XIX donà nom a l’antic municipi de Cerc i en va ésser el cap

Era un antic banc de sorra, conegut en un principi amb el nom de l' Alfac , que, acrescut pels alluvions aportats per un dels braços de l’Ebre que desembocava en aquest indret la boca de l’Alfac , convertí l’antic port Fangós en una albufera Una nova llengua de terra, coneguda amb el nom de la Banya, unida a la terra ferma per l’istme del Trabucador, formà un nou port natural, el port dels Alfacs el 1420, la flota reunida per Alfons el Magnànim per passar a Sardenya ja fou concentrada en aquest nou port i no al port Fangós, on s’havia aplegat encara el 1323 la flota amb la qual passà a la…

Situació Petit pont d’època medieval molt malmès, però utilitzat encara per al pas dels ramats ECSA - JI Rodríguez Les restes d’aquest pont s’emplacen al sud-est del poble de Castellonroi Mapa 32-13 327 Situació 31TBG955393 Per a anar-hi cal seguir la carretera vella que de Catellonroi porta a l’actual N-230 El pont es troba a 1,5 km, justament després de passar el barranc del Solà, que baixa de la serra del mateix nom Pont Es tracta d’un pont d’un sol ull, format per un arc de mig punt de 3 m d’alçada, 3 m de llum i 3 m d’amplada El pont té, exteriorment, a banda i banda,…

Actualment hom reconeix a tot emfiteuta que estigui al corrent de les seves obligacions la facultat de tornar la finca al senyor directe mitjançant l’abonament dels seus deterioraments i l’extinció de les càrregues i drets reals que hagués imposat sobre la finca, i sense dret a les millores Als s XIII-XV, a la Catalunya Vella, per a poder dimitir la finca sense consentiment del senyor calia que l’emfiteuta estigués al corrent en el pagament dels censos i de les prestacions, que restituís els títols i que atorgués escriptura de la dimissió, i era, a més, obligat a indemnitzar els…

L’any 1528 fou admès com a cantor a la catedral de Lleida L’any següent succeí Antoni Escolà en el càrrec de mestre de cant i dels nens del cor Ocupà el magisteri de capella de la catedral lleidatana durant quaranta-un anys El seu nom apareix documentat per darrer cop el 5 de gener de 1570 Fou enterrat a la capella del Salvador, de la Seu Vella de Lleida El mateix any apareixen els noms dels seus successors, Gabriel Mont-roig i, poc després, Cristòfor Telles A la Biblioteca de l’Orfeó Català es conserva un motet a quatre veus d’aquest mestre, Ave regina coelorum

L’església és coneguda des del s XIV amb el nom de SantPere del Bosc Una vella tradició recollida i ampliada al s XIX diu que hi havia hagut un monestir de benedictins que subsistí fins el 1694, que els francesos incendiaren la capella Sembla més aviat que hi residien ermitans segons un estatut benedictí, que després del 1694 es fusionaren amb la comunitat de SantPere de Galligants El 1860 les terres i capelles foren comprades per un indià de Lloret, anomenat popularment el comte de Jaruco, que reedificà l’edifici i el convertí en el…

El territori és repartit en uns 30 petits enclavaments pertanyents a set municipis Xàtiva el Garro, l’Olivera, la Cova, els Colmenars i Seba, Canals l’Albercoquer, Vaquer, els Francs, la Figuereta i la Font del Judeu, Vallés de la Costera la Carretera Vella i la Figuereta, la Granja de la Costera Pepot, Llanera de Ranes el Tossal de Vaquer, l’Alt de Ferrer, el Barranquet, el Barranc de la Foia, l’Alt de Gallec i Escobatella, Torrella de la Costera la Carrasca, la Calçada i Cabielo i Cerdà Enxilagar, la Caseta, el Corral de Ballester, les Foies, l’Entrada de la Foia, Ferrer, la…

El llinatge és documentat entre el 1493 i el 1569 i els seus membres consten entre els primers que desenvoluparen aquesta tasca en terres de Castella la Nova, Castella la Vella i Extremadura Hereus de l’orgue gòtic, començaren a descompondre’l per tal de poder individualitzar jocs que formen blocs més o menys compactes, brillants o densos Tot i que el nom pot correspondre a diversos artesans del mateix nom, el primer de qui es té notícia fou un Cristóbal Cortejo, datat entre el 1493 i el 1553, a qui seguí el seu fill Pedro, o Pedro Pérez, documentat entre el 1558 i el 1569