Resultats de la cerca

Antigament les parròquies eren regides també per un o diversos domers o un vicari perpetu quan eren subjectes a un monestir Originàriament el mot era sinònim de diòcesi, però quan començà a utilitzar-se als Països Catalans als segles V i VI equivalia a entitat amb territori delimitat, clergue i patrimoni propis, dependent d’una diòcesi Quan s’establia una parròquia en un municipi romà o ciutat i comptava amb prou feligresia era convertida sovint en diòcesi independent com en el cas d’Ègara vers el 450, i de la mateixa manera ho serien Osona, Urgell, Tortosa, Elna, Xàtiva, Dénia, etc Al llarg…

Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1953 i s’hi doctorà amb la tesi Contribución al estudio de la lengua de Juvenal , amb la qual obtingué el premi nacional Menéndez y Pelayo de tesis doctorals de lletres del 1957 Collaborà a la segona Antologia poètica universitària 1950 Cursà després la carrera eclesiàstica 1953-57 Es doctorà en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca 1958 i amplià estudis a les universitats alemanyes de Munic i Heidelberg 1959-60 Fou catedràtic de grec als instituts de Xàtiva i de Reus i al Joan Boscà de Barcelona El 1993…

Conté estrats, molt potents, d’època mosteriana, excavats en part Els materials es conserven al Museu de Prehistòria de València Juntament amb les peces mosterianes aparegué un fragment de crani parietal d’home de Neandertal El paratge que envolta la cova fou declarat paratge natural municipal l’any 2006

El terme és constituït per tres sectors la planta alluvial del Xúquer, formada per capes de sediments quaternaris de gran gruix fins a 100 m on s’han localitzat el poblament i els conreus la zona de contacte entre la plana i la part muntanyosa, formada per un piemont constituït pels arrossegaments dels nombrosos barrancs de curs curt i ràpid que davallen des de les muntanyes de la Valldigna fins al Xúquer i que ha estat guanyada per a l’agricultura intensiva i la zona muntanyosa de la Bosarta, del Realenc i de la Valldigna, aquesta última al límit amb la Safor, que assoleix alçades modestes…

Aparegué al segle XIV com a resposta a una nova necessitat litúrgica, creada a les processons eucarístiques de la festa del Corpus Christi la de presentar al poble de manera ostensible la Sagrada Forma i per això és anomenada també ostensori , que en un primer moment era portada en recipients tancats píxides, copons o calzes N’hi ha de diversos tipus la custòdia turriforme , nascuda en principi de l’adaptació del sagrari en forma de torre per mitjà de l’aplicació d’un cristall o un vericle, que trobà en Enrique Arfe el màxim conreador les de les catedrals de Toledo, Còrdova i Cadis, del segle…

La seva finalitat era la redempció dels captius cristians caiguts en poder dels moros Tenien tres vots clàssics i un quart de lliurar-se com a ostatges en lloc dels captius que no podien redimir i dels quals perillava la fe Tenien una organització semblant als ordes militars i seguien les normes dels canonges regulars El seu hàbit era blanc amb una capa negra, i tenien com a distintiu una creu blava i vermella sobre el pit L’orde s’estengué ràpidament per França, Anglaterra, Irlanda i la península Ibèrica Als Països Catalans entrà molt aviat la primera casa al sud dels Pirineus fou la de…

Cursà estudis de filologia catalana i espanyola Professor d’ensenyament mitjà als instituts de Nules, Xàtiva i Massamagrell, on fou director durant tres anys, fou professor de les universitats de València i d’Alacant, i catedràtic de filologia catalana a la Universitat Jaume I Fou collaborador habitual en revistes filològiques amb articles de lingüística i de crítica literària Entre els seus temes de recerca preferents en aquest camp hi ha l’obra de Joan Fuster i de Vicent Andrés Estellés, i també d’altres autors contemporanis com Josep M Llompart, Maria-Mercè Marçal, Enric Valor…