Resultats de la cerca

Tant la teoria musical japonesa com molts dels seus instruments procedeixen de la música xinesa Altres influències menors procedeixen de Corea, de l’Índia i de Manxúria Els instruments principals són el biwa , instrument de quatre cordes, del segle XIII, que acompanya moltes danses, el shamisen , instrument nacional, semblant a una guitarra, de mànec llarg, importat al segle XVI de les illes Loochoo, el koto , cítara de tretze cordes, tocat amb pues de vori, i el shakuhachi , flauta que data del segle XIV, d’una sonoritat molt dolça La música té tres escales de cinc notes…

Fill i successor de Pere V Prengué part en la guerra de Castella, on fou cap de les forces frontereres 1356 Cedí els feus de Sant Antolí i Timor a Pere de Clariana 1355 i litigà amb la seva mare, a la qual volia treure la possessió de la baronia 1365-66 Per sentència hagué de lliurar-li Vespella i el rei li’n vengué el mer i mixt imperi i les jurisdiccions, en alou, de diversos llocs 1368-69 Ajudà a la defensa de Catalunya contra l’infant de Mallorca 1374 Empenyorà Vespella al seu germà Guerau 1380 Heretà Bellver i Mont-roig de la seva tia Elisenda de Queralt, vídua de Simó de Mur Acompanyà…

De família obrera, després de participar en diverses accions navals, entre les quals la presa de Menorca 1781, inicià els seus treballs científics, a les ordres de Vicente Tofiño, amb la confecció de l’atles marítim de les costes hispàniques Acompanyà l’almirall Alessandro Malaspina en el seu viatge al voltant del món 1789-94 i, com a resultat del viatge, es dedicà 1795 a la publicació de diversos treballs cartogràfics sobre les costes americanes del Pacífic, que després fou suspesa per raons polítiques Durant la guerra contra Napoleó estigué adscrit a l’estat major de l’exèrcit anglès a…

Fill de Pere II i de Leonor de Vernet, hereu d'importants vincles i feus a l'antiga Septimània, transmesos per la seva àvia Maria de Rasès, descendent directe del príncep got Sigisbert A causa de desavinences i enfrontaments públics amb el senescal Hugues d'Arcys i l'inquisidor major Bernard de Caux, es veié abocat a creuar els Pirineus amb la seva família, per tal de buscar la protecció del comte d'Empúries Fundà casa a Castelló d'Empúries primer, i a Santa Maria de Palautordera després, ja sota l'aixopluc del poderós casal de Barcelona Casat amb la pubilla d'una important família occitana,…

Entès així, tots els grups taxonòmics tenen formes de lluita de defensa del territori, des dels organismes inferiors, en els quals es desenvolupen sistemes passius que tendeixen a fer incompatible la vida d’altres organismes, mitjançant la secreció de composts químics, com ara antibiòtics i substàncies allelopàtiques en general, fins als organismes superiors, que se serveixen de comportaments complexos, controlats per un sistema nerviós prou desenvolupat Tot i això, sovint hom parla de territorialisme limitant-ne l’abast al que presenten els vertebrats superiors i alguns artròpodes, basats en…

Els senyors de Montfort descendeixen de Guillem, fill d’Amalric, comte de l’Hainaut, que adquirí la possessió feudal 952 i féu edificar el primer castell 996 La senyoria cresqué ràpidament en extensió, gràcies a l’esforç de personatges que, en el decurs dels s XII i XIII, augmentaren, per mitjà d’una eficaç política matrimonial, el poder familiar El comte Simó III de Montfort adquirí, a mitjan s XII, el comtat de Leicester, a Anglaterra Els seus fills Simó IV de Montfort , cèlebre protagonista de la croada contra els albigesos, i Guiu de Montfort donaren un relleu internacional a la família…

S'educà a l’escola de la catedral de Barcelona i estudià a Bolonya, potser amb Ramon de Penyafort, de qui fou amic Fou paborde de la seu de Barcelona i bisbe d’Osca 1236-52 Acompanyà el rei a la conquesta de València 1238, on aquest li donà diversos béns Del 1239 al 1249 assistí a diversos concilis de la Tarraconense, i el 1244 consagrà l’església de Xàtiva Intervingué en molts plets, fent part com a bisbe d’Osca o com a jutge o àrbitre Per dificultats tingudes amb el legat pontifici, el cardenal de Santa Sabina, li calgué demanar l’absolució al papa Innocenci IV, el qual ell anà a veure a…

Fill de Joan de Boixadors i de Rocabertí Era conegut també per Joan Antoni de Pacs Militar i polític, músic i erudit, estudià música al monestir de Montserrat i compongué algunes peces musicals, de les quals es conserven dos misereres a quatre veus 1687 Com a capità de la Coronela de Barcelona defensà la ciutat durant el setge del mariscal Vendôme 1697 L’any 1700 participà en la fundació de l’ Acadèmia Desconfiada i en fou elegit president Austriacista, participà en la defensa de Barcelona durant el setge borbònic del 1706, any que fou nomenat governador de Mallorca i foragità els borbònics…