Resultats de la cerca
Es mostren 1548 resultats
Èxode
Nom del segon llibre del Pentateuc, on és narrada la sortida d’Israel d’Egipte.
En hebreu s’anomena Šemōt ‘noms’, perquè comença amb la llista dels fills de Jacob que arribaren a Egipte en temps de Josep L’èxode del grup d’israelites menys nombrosos probablement que el text no dóna a entendre és datable d’entre els s XIV i XIII aC, i amb ell inicià Israel la seva existència com a entitat ètnica, cultural i religiosa L’obra, que presenta els esdeveniments del llarg èxode i en recull diverses tradicions contraposades sobre l’itinerari, gira entorn de dos fets l’alliberament del poble de l’esclavitud egípcia sota el comandament de Moisès i l' aliança del Sinaí…
Raymond Poincaré

Raymond Poincaré (gener de 1913)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Història
Política
Polític francès.
Famós advocat, diputat 1887, ministre de l’educació 1895, vicepresident de la cambra i senador 1903, fou el membre més prominent de la dreta republicana Retirat de la política activa, fou elegit novament ministre de finances 1906 i, en caure el gabinet socialista Clemenceau-Caillaux, fou cridat per AFallières a la presidència del consell 1912 com a cap de l’oposició parlamentària Retingué la cartera d’afers estrangers fins a l’elecció, no sense l’oposició de l’esquerra, com a president de la república 1913 Antagonista d’Alemanya i sostenidor de la Triple Aliança , la seva actitud…
Domènec Perera
Història del dret
Diplomàtic i advocat.
Juntament amb Antoni de Peguera, entrà en tractes, a Gènova, amb Mitford Crowe, delegat per la reina Anna d’Anglaterra per tal de pactar l’adhesió de Catalunya a la Gran Aliança de la Haia Endegats els tractes, tornà d’amagat a Catalunya i demanà poders a prohoms representatius del país —davant la impossibilitat de dirigir-se a les institucions catalanes, controlades per Felip V—, amb els quals tornà a Gènova i signà amb Peguera i Crowe el pacte anglocatalà 20 de juny de 1705 S'uní a l’expedició que dugué el rei arxiduc a les terres catalanes Desembarcà a Altea i anà per terra a…
Joan V d’Armanyac
Història
Comte d’Armanyac (1450-73), fill de Joan IV d’Armanyac.
Sostingué la mateixa política de rebellia contra Carles VII de França que el seu pare Fou empresonat però, gràcies a gestions castellanes, el nou monarca francès Lluís XI el deixà en llibertat Actuà d’ambaixador davant del rei Enric IV de Castella 1461-62, a fi d’assajar la possibilitat d’una aliança que fes possible el repartiment d’algunes places de la corona catalanoaragonesa Formà part de la Lliga del Bé Públic contra el rei francès El 1468 es casà amb Joana, filla de Gastó IV de Foix i d’Elionor d’Aragó Sostingué 1467 Joan de Calàbria quan aquest anà a Catalunya com a…
Sonia Gandhi
Política
Política índia d’origen italià, de soltera Sonia Maino.
Vídua de l’antic primer ministre de l’Índia, Rajiv Gandhi, jove d’Indira Gandhi i neta política del primer cap de govern, Jawāharlāl Nehru Estudià a la Universitat de Cambridge, on conegué Rajiv Gandhi Quan aquest fou assassinat el 1991, molts veieren en Sonia Gandhi la successora natural de la dinastia Nehru-Gandhi i li oferiren el lideratge del Partit del Congrés Nacional Indi Inicialment rebutjà entrar en el món de la política, però finalment, al març del 1998, fou escollida presidenta del Partit del Congrés Nacional Indi, càrrec pel qual fou reelegida al novembre del 2000 Al maig del 2004…
Ahmad Shāh Mas’ud
Política
Guerriller tadjik.
Interrompé els estudis d’enginyeria a la Universitat de Kabul per a unir-se al moviment islàmic liderat per Burhanuddin Rabbani, que combaté el règim de Mohamed Daud 1972-78 i posteriorment la intervenció soviètica 1980-91 Esdevingut un prominent cap militar mujahidí rebé l’apellatiu d’ El lleó del Panjshir , fou ministre de defensa durant la presidència de Rabbani 1993-96, i quan aquest fou enderrocat pels talibans es convertí en un dels líders de la guerrilla antitalibana com a cap de l’anomenada Aliança del Nord Fou assassinat dos dies abans dels atemptats de l’11 de setembre…
Antoni Sesé i Artaso
Història
Economia
Dirigent comunista.
Membre de la Federació Comunista Catalanobalear i cofundador del Bloc Obrer i Camperol, en fou expulsat l’octubre del 1931 per haver-se mostrat favorable a les tesis del PCE i de la delegació de la Internacional Comunista Constituí amb Arlandís, Casanellas, Valdés, etc, el Partit Comunista de Catalunya el 1932 i assistí com a representant d’aquest en el comitè executiu de l’Aliança Obrera de Catalunya el 1934 En esclatar la guerra civil, formà part del PSUC i fou secretari general de la UGT Durant els fets de Maig del 1937 fou nomenat conseller del govern de la Generalitat en…
Bernat d’Olzinelles
Història
Alt funcionari reial.
Intervingué activament en la política reial entre el 1344 i el 1364 com a tresorer, ambaixador i conseller reial El 1344 era al Rosselló en la campanya contra Jaume III de Mallorca, el 1348 era a València com a llegat pel rei per tractar amb els nobles vençuts de la Unió i el 1351 participà en les deliberacions que portaren a l’aliança amb Venècia i la guerra contra Gènova El 1354 era ajudant i assessor de l’infant Pere, oncle de Pere III, quan aquest era a Sardenya el 1355 anà a trobar el rei a l’illa amb una forta suma de diners per a facilitar el seu retorn a Catalunya…
Antoni Edo Mosquera
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i cartellista.
Format a l’escola de Sant Carles, els anys de la Segona República fou membre destacat de la Federació Universitària Escolar Durant la guerra de 1936-39 collaborà amb el Taller d’Arts Plàstiques de l’Aliança d’Intellectuals Antifeixistes, i féu diversos cartells propagandístics a favor de la República que assoliren molt de ressò En finalitzar la guerra, rebutjà exiliar-se, però el fet de viure sota la dictadura franquista l’obligà a traçar una nova trajectòria professional com a dibuixant d’historietes infantils per a l’Editorial Valenciana, amb la qual treballà fins el 1984, data…
Partit Socialista de Catalunya-Congrés
Política
Partit polític del Principat creat el 1976 com a culminació d’un ampli procés unitari iniciat el mateix any entre Convergència Socialista de Catalunya
, Grup d’Independents pel Socialisme, Partit Popular de Catalunya
(J. Colomines), un sector del POUM (E. Adroher) i persones procedents d’ERC (J. Andreu i Abelló), del PSC-R i del PSUC (de la línia de J. Comorera).
Amb Joan Reventós i Carner com a secretari general i Raimon Obiols i Narcís Serra com a principals dirigents, defensà un marxisme no dogmàtic, l’autogestió i l’autodeterminació de Catalunya en un marc federal de l’Estat espanyol Assolí una forta base d’intellectuals, classe mitjana i pagesia, però més feble entre els treballadors industrials i immigrats El 1977 féu una aliança electoral coneguda amb el nom de Pacte d’Abril amb la Federació Catalana del PSOE, amb el nom de Socialistes de Catalunya , que assolí 15 escons, fou vencedora a Catalunya en les eleccions legislatives…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina