Resultats de la cerca
Es mostren 926 resultats
Els precedents de l’art romànic a Catalunya
Art romànic
L’empremta romana i paleocristiana La primera gran arquitectura medieval a Catalunya és constituïda pel ric conjunt d’edificis romànics, amb un predomini quasi exclusiu dels d’ús religiós Es tracta, com és ben sabut, d’un element tan lligat a la història del país que els investigadors l’han convertit en un símbol nacional, de la mateixa manera que, com va escriure Grabar, els “arqueòlegs” havien donat categoria de vedette a la pintura romànica Són formes que tenen una gran unitat estilística i que ens arriben amb connexions clares italo-franceses Constitueixen, per primera vegada en el món…
Sant Quirc de Colera (Rabós d’Empordà)
Art romànic
Situació A uns 5 km al nord-est del municipi de Rabós d’Empordà i vora el vell camí del coll de Banyuls, s’aixequen les ruïnes de l’antic monestir benedictí de Sant Quirc o Sant Quirze de Colera Aquest important cenobi, fundat a la capçalera de la vall de la riera de Sant Quirc o la Requerada, que neix a la carena de l’Albera, prop del coll de la Perdiu, ofereix encara un aspecte impressionant i les seves restes presenten vestigis d’èpoques diverses Es trata d’un dels monuments medievals més notables de l’Empordà i, sens dubte, de tot el país Vista de conjunt del monestir des del costat sud-…
monestir de Sant Quirze de Colera
Vista aèria del monestir de Colera abans de les obres de consolidació i restauració
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina (Sant Quirze de Colera o Sant Quirc de Colera) al municipi de Rabós (Alt Empordà), al vessant meridional de la serra de l’Albera.
Les notícies més antigues del monestir són del segle X Té una data anterior un suposat precepte de Carles el Calb atorgat a favor del monestir i en contra del comte Alaric d’Empúries Segons aquest document, del 844, conservat en una còpia del segle XIII, els germans Libenci i Assinari en temps de Carlemany havien expulsat els sarraïns que ocupaven Castro Tolon Peralada, i s’apoderaren de tot el seu territori amb les valls i muntanyes de Leocarcari —nom que també es donava antigament a la serra de l’Albera—, on fundaren un monestir dedicat a sant Quirze i sant Andreu…
Lisboa
La torre de Belém, mostra d’estil manuelí, obra de Francisco Arruda
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de Portugal, del districte homònim i d’Estremadura.
És situada a la vora del Tejo, a pocs quilòmetres de la desembocadura, a la sortida de l’estuari, anomenat Mar da Palha Des del 1900 ha experimentat un gran creixement demogràfic 360 000 h el 1900 709 179 h el 1940, que ha comportat l’expansió territorial per ambdues riberes de l’estuari del Tejo El terratrèmol del 1755 la destruí quasi per complet, i fou reconstruïda pel marquès de Pombal La part baixa Cidade Baixa, vora el riu, fou la part més castigada, i la seva reconstrucció fou feta sobre un pla regular, l’eix urbanístic del qual és la Praça do Comércio, oberta al Tejo pel Cais das…
Lió
Vista de la ciutat de Lió
© Corel Professional Photos
Regió administrativa
Capital del departament del Roine i de la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps, al Lionès, França, a la confluència dels rius Saona i Roine.
La seva posició geogràfica entre l’Europa alpina i l’Europa herciniana, sobre l’eix Saona-Roine, ha potenciat la importància de la ciutat, la influència de la qual s’estén des de les planes del Saona i les muntanyes del Jura, del Lionès i del Beaujolais, fins a la Provença, al S, i la regió parisenca, al N, i cap a Suïssa i Itàlia El creixement demogràfic reflecteix la vitalitat de Lió de 177000 h el 1851 passà a 459000 el 1901 i a 580000 el 1931 Després s’estabilitzà i fins i tot decresqué el nucli urbà, alhora que s’incrementà acceleradament, a causa de la immigració, l’àrea metropolitana…
Arxiu Capitular de la Catedral de Tarragona
Historiografia catalana
Centre que conserva la documentació relativa a la catedral de Tarragona i de les institucions que se’n deriven.
Les primeres referències del funcionament d’aquest arxiu daten de mitjan s XIV, quan en temps de l’arquebisbe Pere Clasquerí 1358-80 es dictaren unes normes d’ordenació Tanmateix, no fou fins al s XVI que se n’establí l’organització així, se sap que el 1519 hi havia un secretari de l’arxiu, un notari civil de la ciutat El 1527 s’acordà la construcció d’un habitacle per a situar-lo damunt del claustre, al lloc on hi havia l’antiga llibreria A través dels llibres d’acords hi ha notícia de la confecció d’un inventari el 1548, mentre que l’any 1552 s’ordenà l’arxiu i es construí un armari de…
altar

Altar d’una església cristiana envoltat d’arcs gòtics
Corel
Art
Religió
Monument elevat damunt del sòl, de pedra, de fusta o de metall, destinat als sacrificis cultuals (cruents o incruents) o bé a col·locar-hi imatges, cremar-hi encens o perfums, etc., segons el tipus de culte de les diverses religions.
L’altar és una de les característiques dominants de totes les religions des de les més primitives, considerat com un lloc privilegiat de contacte entre la divinitat i els homes ja existí a l’època prehistòrica en forma d’una taula de pedra o de fusta, per a posar-hi ofrenes o per a rebre-hi la sang de les víctimes dels sacrificis Les civilitzacions antigues del Pròxim Orient forneixen més documents A les tombes d’Egipte hom ha trobat taules d’ofrena de pedra, sovint amb graons Quan s’estengué el costum de consumir les ofrenes per mitjà del foc, l’altar esdevingué més gran Entre els pobles…
Santa Eulàlia de Vilapicina (Barcelona)
Art romànic
El lloc de Vilapicina apareix documentat d’ençà de mitjan segle X, tot abastant una àmplia demarcació situada a redós del turó de la Peira i a ambdós vessants de la riera d’Horta, per damunt de l’anomenat Camí de Dalt —l’actual carrer de Concepció Arenal Un bell paratge dominat, en els temps medievals, per l’abundor d’aigües, terres profitoses per al conreu i un sector de bosc molt apreciat per l’àI-ber i el pi negre que produïa Tant és així que als boscos de Vilapicina s’adreçaven els anomenats “fusters del bosc” a l’hora de cercar la millor fusta d’àlber necessària per a la reparació i la…
Ferran Martí i Camps
Literatura catalana
Cristianisme
Arqueologia
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Prevere 1943, fou professor al Seminari de Ciutadella d’arqueologia, geografia, història d’Espanya i història universal, entre altres matèries 1943-69 En qualitat de professor d’arqueologia fou nomenat director de les excavacions de la basílica de Son Bou Alaior, 1952-53 L’Ajuntament de Ciutadella el nomenà cronista honorari de la ciutat 1966 Entre el 1941 i el 1992 fou arxiver de l’Arxiu Diocesà de Menorca Publicà nombrosos articles en diverses publicacions periòdiques de l’illa, com ara la Revista de Menorca i el diari Menorca Maó, el setmanari El Iris Ciutadella,…
, ,
Sant Serni de la Pedra (la Coma i la Pedra)
Art romànic
D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui, tenim notícies de molt antic El bisbe d’Urgell Galderic, aprofitant la reconquesta i la repoblació de la vall de Lord, que entre els anys 872-878 dugué a terme el comte Guifré el Pelós de Barcelona i Urgell, reféu l’organització parroquial per a la Pedra i altres esglésies obtingué uns drets que, més tard, usurpà el comte Sunifred II, fill de Guifré el Pelós Fou vers l’any 948, que el bisbe Gisad II reclamà la restitució dels drets usurpats per Sunifred, acudint al dret de possessió que demostrà en una relació detallada i exhaustiva de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina