Resultats de la cerca

En l’actualitat no resulta fàcil de desxifrar la cultura pictòrica catalana de la fi del segle XIII, atès que la varietat de tendències que revelen les poques taules que han sobreviscut al pas del temps en complica l’estudi Es tracta d’obres fragmentàries en un doble sentit d’una banda, perquè sovint el seu estat de conservació o les conseqüències de restauracions massa agressives n’han perjudicat, a hores d’ara sense remei, una lectura lineal d’altra banda, perquè són fragments d’un conjunt més ampli de peces i de testimonis pictòrics de tallers actius entre les dues darreres dècades del…

Josep Pascó 1855-1910 Cartell del 4t Centenari del Descobriment d’Amèrica 1892 Cromolitografía Barcelona, Unitat Gràfica-Biblioteca de Catalunya BC El Modernisme, en el seu sentit més estrictament decoratiu, no va aparèixer a Catalunya de la nit al dia Entre l’eclecticisme convencional de mitjan vuitcents i el Modernisme de final de segle hi ha un esglaó intermedi que l’omple una manera de fer típica de l’art anglès, que influí també en altres llocs del món occidental Aquesta manera de fer coincideix formalment amb bona part de les realitzacions plàstiques sortides del que s’anomenà Aesthetic…

Situació Vista aèria de la vila, capital històrica del Conflent, que conserva la trama urbanística medieval, tot i l’aspecte de ciutadella moderna, resultat de les fortificacions bastides al segle XVII, sota la direcció de l’enginyer militar i mariscal de França, marquès de Vauban, i d’altres afegides posteriorment ECSA - F Tellosa La vila de Vilafranca de Conflent, antiga i històrica capital de la comarca, s’alça a 435 m d’altitud a la dreta de la Tet en la seva confluència amb el Riu Major, damunt una roca granítica, envoltada de muralles medievals i modernes Mapa IGN-2349 Situació Lat 42°…

Antecedents Vista aèria del sector central del Pla de l’Estany amb la ciutat de Banyoles i l’estany que ha donat nom a la comarca Arxiu GEC La condició de conca lacustre del territori de Banyoles ha fet possible la conservació i l’abundància de troballes de restes òssies de la fauna del final del Terciari i del Quaternari Els jaciments paleontològics descoberts havien estat estanyols, indrets on accidentalment quedaren atrapats diferents animals que, recoberts d’argiles, s’hi van fossilitzar Banyoles passà a primer pla en el camp de la investigació de l’home prehistòric arran del descobriment…

Situació La fortalesa segons un gravat de l’obra Voyage pittoresque et historique de l’Espagne d’A de Laborde El castell es troba situat en el punt més alt del recinte olerdolà, que és alhora el sector més meridional del conjunt SLIS Mapa 35-17447 Situació 31TCF920733 Història La història del castell d’Olèrdola està íntimament lli— gada a la de tot el conjunt monumental de l’acròpoli Segurament fou el comte Sunyer qui, vers el 929, edificà un castell sobre les ruïnes de l’antiga fortalesa romana, en el sector més meridional i més elevat del recinte Aquest castell, juntament amb la ciutat d’…

El 22 de juliol de l’any 1515, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Esteve de Garret Tortosa – 1523, ardiaca de Tortosa diputat militar Bernat de Santdionís, donzell de Girona diputat reial Lluís Canta, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Pere Santceloni, canonge de Girona oïdor militar Guerau Toralla, donzell domiciliat a la vegueria de Balaguer oïdor reial Galceran Llull, ciutadà honrat de Barcelona Ciutadans, detall d'un retaule del segle XV RM Esteve de Garret havia estat insaculat inicialment com a oïdor pel Capítol de la seu de…

El 23 d’agost de 1413, les Corts Catalanes reunides a Barcelona elegiren els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Marc de Vilalba Vilalba, la Roca del Vallès segle XIV – Olesa de Montserrat 1439, abat de Santa Maria de Montserrat diputat militar Gilabert VII de Centelles i de Perellós, cavaller, senyor de la baronia de Centelles diputat reial Joan Ros, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan de Prades, canonge i infermer de la seu de Tortosa oïdor militar Guillem de Rajadell, donzell de la vegueria de Manresa i senyor de Rajadell, Viver, Massana, Vallmanya i Vilallonga oïdor…

Les transformacions de les indústries del suro han estat marcades històricament per dos factors bàsics interrelacionats la mecanització i l’expansió i diversificació dels mercats consumidors Suro al port de Palamós, segons una postal del principi del segle XX ECSA Les noves màquines que començaren a difondre’s al voltant del 1850 van modificar la localització mundial de les fàbriques de productes surers La manufactura catalana de taps va dominar el mercat internacional des del final del segle XVIII fins al final del segle XIX, període en el qual la seva xifra de negoci començà a disminuir a…

Al final del segle I aC, la fundació de Barcino Barcelona, portada a terme per August en el marc de la reorganització administrativa de les províncies d’ Hispania , culminava pràcticament tota l’estructuració urbana del territori de Catalunya D’altres ciutats romanes ben documentades per les fonts d’època imperial, com és per exemple el cas d’ Ilerda Lleida Gerunda Girona, Dertosa Tortosa, Auso Vic o Iulia Lybica Llívia, hi ha menys informació sobre els orígens Ilerda degué ser fruit de l’evolució de l’antic assentament preromà d’ Iltirta probablement amb una transformació urbanística…

És un lloc comú de la història econòmica afirmar que amb el descobriment d’Amèrica es va produir un desplaçament de l’activitat comercial des de la Mediterrània cap a l’Atlàntic El fet és cert en línies generals i a llarg termini, però ja l’historiador francès Fernand Braudel va demostrar que la Mediterrània continuava sent una mar econòmicament activa durant el regnat de Felip II Un cop feta aquesta consideració, però, s’ha de reconèixer que el comerç dels Països Catalans va perdre durant la major part dels segles XVI i XVII l’empenta que l’havia caracteritzat, i que cedí posicions davant…