Resultats de la cerca
Es mostren 1298 resultats
Història de Catalunya Salvat
Historiografia catalana
Obra promoguda per l’editorial Salvat l’any 1978. Josep Maria Salrach en fou el director editorial, i el consell assessor era format per R. Aramon, J. Benet, P. Bohigas, M. Coll i Alentorn, E. Giralt, J. Mercader, J. Rubió, M. Sanchis i J. Sobrequés.
Fou la primera obra collectiva sobre la història de Catalunya editada després del franquisme Consta de sis volums, que comprenen des de les primeres ocupacions al territori de l’actual Catalunya fins a la dècada del 1970, i el text és acompanyat d’imatges, quadres i mapes El coordinador del primer volum, que inclou des del paleolític fins a la conquesta islàmica, fou Maluquer de Motes i comptà amb la collaboració, entre d’altres, de D Bramon, E Junyent, MLl Pericot, M Riu i M Tarradell El coordinador del segon volum s VIII al XII fou M Riu i hi treballaren A Altisent, C Batlle, G Feliu, AM…
Johannes Tinctoris
Música
Teòric musical i compositor francoflamenc.
Vida Probablement cap al 1460 coincidí a la catedral de Cambrai amb Guillaume Dufay, que llavors hi ocupava la plaça de cantor Segons els seus propis escrits, entre el 1463 i el 1472 ensenyà els infants de cor de la catedral de Chartres La seva presència és també documentada a Lieja i Bruges L’any 1472 entrà a formar part de la cort napolitana de Ferran I d’Aragó, on s’ocupà de la formació de la filla del rei Durant la seva llarga estada a la cort, efectuà alguns viatges a Ferrara i Roma A part de la seva destacada producció musical, composta per cinc misses i diversos motets i…
Antonio Sartorio
Música
Compositor italià.
Vida Després d’estrenar a Venècia amb notable èxit les seves dues primeres òperes - Gli amori infruttuosi di Pirro 1661 i Seleuco 1666-, viatjà a Alemanya, on fou nomenat mestre de capella de la cort de Hannover, càrrec que ocupà fins el 1675 Feu freqüents viatges a Itàlia amb motiu de les representacions de les seves òperes, entre les quals destacà L’Adelaide 1672, la més reeixida Installat definitivament a Venècia el 1675, arribà a ser vicemestre de capella de Sant Marc, lloc on es mantingué fins a la seva mort Sartorio compongué òperes, cantates i música sacra Considerà l’òpera com un…
xacona
Música
Dansa barroca de mètrica ternària en forma de variació, generalment sobre un baix obstinat.
La paraula chacona aparegué inicialment en la tornada d’una cançó ballable del final del XVI, originària d’Amèrica Molt popular a Espanya, aquesta cançó, de caràcter desimbolt, es caracteritzà per una mètrica ternària i mode major i per estar basada en la successió harmònica I-V-VI-V o I-V-VI-III-IV-V Aquesta fórmula harmònica derivà en diferents dissenys de baix, a partir dels quals s’elaboraren les variacions A banda de basar-se en un obstinat, la xacona comparteix una sèrie de característiques amb la passacaglia , com ara la mètrica, un tempo moderat i l’accent mètric sobre el segon temps…
Teatre Bolxoi

Teatre Bolxoi
Koichi Iijima (CC0)
Música
Teatre estatal rus, amb seu a Moscou.
Té l’origen en el teatre privat del príncep Urusov, a qui la tsarina Caterina II de Rússia atorgà el 1776 el privilegi de representar obres de teatre, ballet i altres gèneres escènics durant deu anys Gestionat i en part finançat per l’empresari russòfil anglès Michael Maddox, el 1796 passà a ser administrat i finançat íntegrament per l’Estat Hom n’inaugurà el primer edifici Teatre Petrovskij el 1780, que fou reconstruït diverses vegades a causa de successius incendis, en unes proporcions cada cop més monumentals L’edifici acabat el 1825 —destruït de nou per un incendi el 1853 i succeït per…
Java

El volcà Bromo, a l’E de Java
Axel Drainville (CC BY-NC 2.0)
Illa
Illa de l’arxipèlag de la Sonda, pertanyent a la República d’Indonèsia.
Situada entre Sumatra i les illes de la Sonda, té una forma allargassada en sentit parallel El S és ocupat per un sistema muntanyós ple de cons volcànics, més de 120 a tota l'illa, 32 dels quals són actius Semeru, 3876 m la costa és espadada El N és constituït d’alluvions moderns, terrasses antigues i baixos altiplans calcaris les costes són baixes, amb ports excellents El clima és equatorial les pluges disminueixen cap a l'W, on la pluviositat mínima és de 900 mm anuals La vegetació és de bosc equatorial La població, que representa el 64% del total de l'estat i experimenta un…
amfíbol
Mineralogia i petrografia
Grup de minerals de la classe silicats que, juntament amb els piroxens, formen el grup dels inosilicats.
Responen a la fórmula general A 2 B 5 Si,Al 8 O 2 2 OH,F 2 en la qual B pot ésser Mg, Fe, Al i Mn, i A pot ésser Ca, Na i K Llur estructura és composta per cadenes de tetràedres SiO 4 units entre ells per vèrtexs, i queden dos àtoms d’oxigen de cada tetràedre lliures per a enllaçar amb cations Les cadenes són dobles i infinites i estan lligades entre elles per cations resten, per tant, en una estructura d’exfoliació perfecta segons les cares del prisma vertical L’angle dels cristalls, de 124°, perfectament visible en el pinacoide bàsic, els distingeix dels piroxens, que el tenen…
La serra de Montsià
La serra de Montsià és coberta gairebé exclusivament de formacions arbustives Ernest Costa La serra de Montsià 213, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La serra de Montsià constitueix una entitat orogràfica molt individualitzada que ressalta fortament enmig de les planes circumdants, malgrat la modesta altitud que assoleix la Tenda, 756 m El rocam, integrat principalment per calcàries fissurades del Cretaci inferior, origina un relleu abrupte, sobretot al vessant litoral, on els espadats configuren una veritable muralla La vegetació presenta grans similituds amb…
La plana de Sant Jordi
La màquia litoral que ocupava en altres temps la plana de Sant Jordi ha estat substituïda per altres formacions arbustives menys madures La plana limita al nord amb les muntanyes de Vandellòs, força visibles al fons de la illustració Anna Motis La plana de Sant Jordi 211, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La plana de Sant Jordi s’estén al sud del coll de Balaguer, des del cap del Terme a l’Ametlla de Mar i entre els contraforts de la serra de la Mar i la Mediterrània Ocupa en total més de 800 ha El substrat, format per una capa de conglomerats quaternaris,…
Les astèrides
Entre les astèrides raregen els arbres i els arbusts les flors són entomòfiles i sovint zigomorfes, gamopètales i amb un sol verticil d’estams Les astèrides són les més evolucionades de totes les dicotiledònies Tot i les nombroses excepcions que hi ha, solen tenir les flors pentàmeres, tetracícliques, amb un sol verticil d’estams i un gineceu format per dos carpels soldats És freqüent que les flors s’agrupin en inflorescències denses, que funcionalment són equivalents a una sola flor pseudant, com és el cas de l’escardot Dipsacus sylvestris , que veiem a la fotografia En aquesta planta les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina