Resultats de la cerca
Es mostren 1892 resultats
Nativitat de la Mare de Déu de Durro

Església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de Durro (la Vall de Boí), situada a la banda S del poble; s’hi accedeix per una pista asfaltada que surt de Barruera.
L’edifici És una església molt reformada i de notables proporcions De nau única capçada a l’est per un absis trapezial, que actualment fa les funcions de sagristia, bastit amb els carreus d’un altre de semicircular que va ser enderrocat La nau té la volta de canó de mig punt, de perfil una mica apuntat, dividida en quatre trams per arcs torals Al mur nord, prop de la capçalera, se situa el campanar Consisteix en una torre de planta quadrada i s’estructura en cinc pisos, diferenciats seguint els esquemes decoratius dels campanars de les esglésies de la vall, és a dir, amb arquets cecs sota…
Sant Esteve de la Tor de Querol
Art romànic
Situació El poble de la Tor de Querol és situat a l’esquerra del riu d’Aravó La seva església parroquial, dedicada a sant Esteve, és al bell mig de la població Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 27’ 58” N - Long 1°53’ 32” E El poble de la Tor de Querol es troba a uns 9 km aproximadament de la Guingueta d’Ix, en direcció nord-oest, per la carretera N-20 MLIR Història Una de les primeres mencions del lloc i de la parròquia de la Tor data de l’any 1177, en què Arnau de Saga, el seu germà Bernat Ermengol i llur mare Matelio, restituïren a Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, l’ecclesia Sancti Stephani…
art paleocristià
Art
Art propi dels primers segles del cristianisme.
Participa en l’art profà romà i se'n diferencia per la funcionalitat religiosa basílica o tombes i la ideologia iconografia fins a constituir un món ben definit Es manifesta en diversos camps en la pintura i l’escultura, que són les primeres a aparèixer, a les catacumbes, en l’arquitectura, que sorgeix després de l’edicte de Milà 313, i en el mosaic, que va lligat amb la construcció d’edificis cultuals Hom considera acabat el període paleocristià amb les invasions germàniques A la part oriental de l’imperi Romà, aquest art enllaça amb l’art bizantí, sense que sigui gaire fàcil de definir-ne…
sagrament
Religió
Cristianisme
En la teologia tradicional, signe sensible i eficaç de la gràcia
.
Concepte lligat als de signe i de símbol, comprèn les nocions de misteri i de ritu En la història de les religions, hom utilitza l’expressió per a indicar totes aquelles accions rituals destinades a fer participar, momentàniament o d’una manera permanent, l’home amb la divinitat Pressuposen la convicció que és possible de superar la distància entre l’home i déu per mitjà d’un ritu, talment que hom no troba els sagraments en les religions de mer ritualisme com a l’islam o al confucianisme, així com en moltes religions nacionals en què el ritu té bàsicament una funció de cohesió tribal Entre…
Sarcòfag dit de sant Feliu (Girona)
Sarcòfag de Sant Feliu de Girona amb la representació a la part central de l’escena de la multiplicació dels pans i els peixos F Tur Aquesta peça de marbre blanc fou traslladada a l’abril del 1607 del presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona a la part alta de la pilastra sud-oriental del mateix temple, en la cara que mira cap a l’altar major Al juliol del 1799 passà a l’altar major i, finalment, a l’octubre del 1943 es va traslladar al mur nord del presbiteri És encastat exactament a la zona inferior oriental del costat nord del presbiteri Fa 2,2 × 0,58 m i…
antropologia teològica
Antropologia
Religió
Branca de la teologia sistemàtica que estudia les afirmacions de la doctrina cristiana sobre la persona humana, analizant-ne la connexió interna i fent-les accessibles als homes i les dones d’avui.
Implícita en diversos tractats teològics clàssics com els referents a la creació, el pecat, la gràcia i la justificació, apareix com a disciplina autònoma a la segona meitat del segle XX, gràcies a les reflexions de diversos teòlegs alemanys OHPesch, KRahner, WPannenberg Abasta una temàtica molt àmplia, essent-ne els punts cabdals els següents l’home i la dona són creats a imatge i semblança de Déu, es veuen sotmesos al pecat, però són redimits per Crist i cridats a formar part de l’Església i a entrar en la vida eterna Manté una relació estreta amb la cristologia, en tant que…
víctima
Religió
Persona o animal que, després d’haver estat consagrat a la divinitat, hom mata en un sacrifici, el qual en determina la tria i la forma de matar-lo.
Bé que normalment hom prescriu un animal sense tara, primogènit, comestible, etc, sovint hi ha excepcions hom sacrifica animals no comestibles a divinitats hostils, el boc emissari acumula totala impuresa comunitària expliació, etc Sovint és relacionada amb el fi del sacrifici els romans mataven una vaca prenys per tal de promoure la fertilitat, o és l’animal símbol d’una divinitat L’afinitat entre víctima i déu apareix sobretot en el sacrifici de comunió La víctima, abans del sacrifici, és consagrada i hom l’ofereix amb fórmules rituals després, si no és consumida totalment holocaust o…
Almatà
Nucli
A l’edat mitjana, nucli més antic de la ciutat de Balaguer (Noguera) situat al N de la ciutat actual.
Fou establert pels musulmans, en un pla anomenat abans pla d’Almatà i actualment del Real, damunt la primera de les terrasses del Segre, emplaçament d’una població ibèrica i on, en època islàmica, hi havia hagut la mesquita major de la ciutat i una comunitat cristiana Destruït aquest nucli durant les guerres pel domini de la ciutat, sobre l’antiga mesquita hom edificà l’església parroquial, la qual rebé llavors el nom de Santa Maria d’Almatà i, posteriorment, el de el Sant Crist de Balaguer El nucli d’Almatà, emmurallat, era novament habitat a la segona meitat del s XII De l’antic nucli…
Sant Esteve de Maella
Art romànic
El lloc de Maella fou conquerit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als voltants del 1157 Anys després de la seva conquesta Alfons I el Cast donà Maella a Ximèn d’Artussella, alferes i després també majordom seu El 1203 Pere I concedí la vila a l’orde de Calatrava, que no n’aconseguí el domini total fins el 1277 L’església parroquial, documentada des del final del segle XII, també apareix en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 El temple ós una construcció que presenta una barreja d’estils En un portal de la façana, en la qual sobresurt un ample campanar d’espadanya de tres…
Anneliese Rothenberger
Música
Soprano alemanya.
Estudià cant a la seva ciutat natal amb Erika Müller i el 1943 debutà a Coblença, on aviat fou contractada per a l’estrena de Das Christ-Elflein ‘El Crist de Nadal’, de H Pfitzner Desenvolupà gairebé tota la seva carrera a la Staatsoper d’Hamburg, on romangué entre el 1946 i el 1973, interpretant una gran part del repertori de compositors com WA Mozart, G Verdi i G Puccini i d’autors del segle XX Intervingué en els festivals d’Edimburg, Glyndebourne i Salzburg, entre d’altres, i el 1960 debutà al Metropolitan de Nova York Aparegué als escenaris operístics de Viena i Munic, i…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina