Resultats de la cerca
Es mostren 936 resultats
Maximilien de Robespierre
Història
Política
Polític i revolucionari francès.
Exercí d’advocat a Arras 1781, on fou elegit diputat del tercer estat als Estats Generals 1789 Transformats aquests en Assemblea Nacional Constituent, formà part de l’oposició democràtica i, influït per les idees de Rousseau, reclamà el sufragi universal i defensà la plena democràcia política i social, d’acord amb els interessos de la petita burgesia La seva honestedat i vida senzilla li valgueren el sobrenom de l' Incorruptible Fou president del club dels Jacobins 1790, l’evolució democràtica del qual impulsà decididament S'oposà a la política bellicista dels girondins , que creia perillosa…
Juan de Ribera
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i alt funcionari reial.
Fill natural del duc d’Alcalá i marquès de Tarifa Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero i de Teresa de los Pinelos Tonsurat el 1534, el 1544 passà a Salamanca, on cursà cànons, arts i teologia fins el 1561 Sotsdiaca i probablement ja sacerdot el 1557, fou elegit bisbe de Badajoz el 1562 malgrat no tenir encara l’edat canònica Fou amic de Luis de Granada i sostingué una llarga correspondència amb Carlo Borromeo sobre el sistema d’aplicació de la reforma tridentina Residí escrupolosament a la diòcesi i propugnà el concili provincial de Compostella el 1565, la reforma personal dels bisbes…
Renat I de Provença
Història
Comte de Provença i duc d’Anjou (1434-80), duc de Bar (1430-80) i de Lorena (1431-53), rei de Nàpols (titular: 1435-38 i 1442-80; efectiu: 1438-42), comte de Guisa (1419-24), rei de Catalunya i pretès d’Aragó (1466-72).
Fill segon de Lluís II de Provença i de Violant d’Aragó , neboda del duc de Bar que el nomenà hereu el 1419 Succeí a Provença i Anjou el seu germà gran Lluís III Per a la successió del ducat de Lorena s’hagué d’enfrontar amb Antoni de Vaudémont, ajudat pel partit borgonyó, i fou vençut 1431 i empresonat a la cort del duc Felip III de Borgonya Confirmat en el títol per l’emperador Segimon 1434 fou novament empresonat pel duc El 1435, titular ja de Provença i Lorena, fou nomenat hereu de Nàpols per Joana II morta el 1435, però no en pogué prendre possessió pel fet d’estar empresonat,…
Ferran de Mallorca
Història
Infant de Mallorca.
Príncep d’Acaia o de Morea 1315-16, conegut sovint per Ferran de Morea Fill de Jaume II de Mallorca i d’ Esclarmunda de Foix En 1301-05 estigué al costat del seu pare i al Llenguadoc Passà llavors a la cort de Jaume II de Catalunya-Aragó i a la de Frederic II de Sicília, que l’envià com a lloctinent seu a la Companyia Catalana Es traslladà a Gallípoli 1307, on s’hagué d’imposar per damunt la rivalitat de Bernat de Rocafort i Berenguer d’Entença La mort violenta d’aquest darrer a mans de Rocafort i l’intent d’aquest de no reconèixer Frederic II, el feren retirar de la Companyia…
Josep Rovira i Armengol
Literatura
Escriptor i diplomàtic.
Cursà estudis de dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià i, més tard, es doctorà El 1923 amplià estudis de dret i llengües orientals a Múnic Baviera i s’especialitzà en diplomàtica i dret internacional Fou professor d’història de Catalunya a l’Institut de Granollers i als Estudis Universitaris Catalans Edità, amb un documentat estudi introductori, els Usatges de Barcelona 1933 per a la collecció “Els Nostres Clàssics” de l’editorial Barcino i traduí una panoràmica sobre filosofia de la història de Hermann Schneider 1931 Membre d’Acció Catalana, fou nomenat,…
,
Bernat de Rocafort
Història
Guerrer.
Feudatari del rei Frederic II de Sicília a Calàbria, per la pau de Caltabellotta cedí els seus castells al rei Robert I de Nàpols, però exigí una forta indemnització i es guanyà l’antipatia d’aquest 1302 Al davant de mil almogàvers i mil dos-cents homes a cavall, en dues galeres, es traslladà a Orient Ramon Muntaner els anà a rebre a Ània i passaren a Efes Roger de Flor el nomenà senescal de la host i el prometé amb la seva filla Combaté valerosament els turcs a la batalla del Taurus i arribà entre els altres catalans a la Porta de Cilícia 1304 Assassinats Roger i l’almirall Ferran d’Aunés i…
la Portella

Vista de l’absis del monestir de Sant Pere de la Portella
© CIC-Moià
Abadia
Antiga quadra i abadia benedictina (Sant Pere de la Portella o de Frontanyà), situada al municipi de la Quar (Berguedà), a la capçalera de la riera de la Portella, afluent del Llobregat per l’esquerra, dins el terme d’Olvan, que drena la vall de la Portella prop del castell de la Portella (o de Frontanyà), actualment desaparegut i no localitzat, que fou centre de la senyoria i després baronia de la Portella.
L’abadia fou fundada per Guifré, vicari comtal de la Portella, que juntament amb la seva mare Doda li feu importants llegats vers l’any 1000 El monestir tenia comunitat pròpia el 1003 i el seu abat Cesari obtingué una butlla papal de protecció i confirmació de béns el 1016 El bisbe i abat Oliba hi envià dos monjos de Ripoll per ordenar la vida monacal el 1018 Els senyors de la Portella es reservaren el dret de presentació de l’abat 1031 El 1035 es consagrà l’església del monestir, i el bisbe Ermengol hi fundà una confraria Tenia abat i dotze monjos A la fi del segle XIII estava en decadència…
Ramon de Perellós
Història
Literatura catalana
Diplomàtic i escriptor.
Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare Enric de Trastàmara li feu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà 1374 Serví…
,
Ifni
Geografia física
Territori del SW del Marroc, al litoral de l’oceà Atlàntic.
El relleu és format per un massís muntanyós, avançada de l’Atles, que ocupa tota la part oriental del territori, i una plana litoral, la Naala El clima és semidesèrtic a l’interior a la plana és influït pel corrent fred de l’Atlàntic i pels alisis del NW La majoria de la població és berber hi ha una minoria europea a la capital, Sidi Ifni Els recursos econòmics són l’agricultura ordi i blat i petites indústries alimentàries, auxiliar de la construcció Vers el 1476 Diego García de Herrera, procedent de Canàries, hi fundà un petit establiment comercial, denominat Santa Cruz del Mar Pequeño, que…
Huldrych Zwingli
Història
Reformador suís.
Estudià a Berna 1497, a Viena 1498 i a Basilea 1502, en contacte amb els humanistes fou mestre en arts 1506 Sacerdot 1506, fou rector a Glaris 1506-16 i a Einsiedeln 1516-18 i canonge de la catedral de Zuric 1521-22 Després de conèixer les 95 tesis de Luter, també ell protestà contra la predicació de les indulgències 1518 Influït pel pensament de Luter, inicià 1520 la predicació de la Reforma, començant per combatre l’enrolament de soldats suïssos en els exèrcits estrangers, sobretot entre la guàrdia pontifícia, i n'obtingué la prohibició pel consell de Zuric 1522 s’oposà després al dejuni…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina