Resultats de la cerca

Fins a tal punt la teoria és inseparable de la pràctica, que, per exemple, les teories relatives al que hom anomena fenòmens humans no sols poden transformar la realitat en elles teoritzades, sinó que àdhuc ho solen fer Així, doncs, la tradicional contraposició entre teoria i pràctica no respon sinó a una caricatura no exempta, però, d’un cert fonament en extrems de pura teorització obrats també al llarg de la història, i en aquest sentit l’equivalent distinció entre interpretació filosòfica del món i transformació pràctica d’aquest ha d’ésser entesa més aviat en el sentit d’una…

Catedràtic de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1993 El seu treball d’investigació s’ha centrat en la teoria de la interpretació arqueològica, en l’arqueoecologia mediterrània entre el IV i el I millenni aC i en la prehistòria recent del sud-est de la península Ibèrica i les Illes Balears Entre les seves publicacions destaquen La “cultura” de El Argar Un modelo para el estudio de las formaciones sociales prehistóricas 1983, Arqueología de Europa, 2250-1200 aC Una introducción a la edad del bronce 1992, en collaboració i Cronología de la Prehistoria…

Catedràtic d’universitat i membre de l’Academia de la Historia de Madrid Autor de nombroses obres d’interpretació històrica, com Teoría del estado en España durante el siglo XVIII 1944, El concepto de España en la edad media 1955, Teoria del saber histórico 1958, Carlos V y el pensamiento político del Renacimiento 1960, Las comunidades de Castilla, una primera revolución moderna 1963, Estado moderno y mentalidad social 1972, La oposición política bajo los Austrias 1972 i Teatro y literatura en la sociedad barroca 1972 Dirigí “Cuadernos Hispano-Americanos”, i collaborà a “Cruz y…

Mentre cursava estudis secundaris exercí de model, tasca que deixà de banda quan decidí fer-se actriu Rebé classes d’interpretació al Lee Strasberg Institute, a Hollywood Li oferiren un petit paper a The Last Tycoon 1976, EKazan, que fou el primer pas d’una carrera cinematogràfica marcada pel nom de Nicolas Roeg, que fou el seu marit, que la dirigí a Eureka 1983, Insignificance 1984, Track 29 1988 i Cold Heaven 1996 Especialitzada en papers de dona esquerpa, de passat fosc, intervingué en altres títols, com ara Black Widow 1987, BRafelson, al costat de Debra Winger, Kafka 1991,…

La sèrie pot oferir quatre modalitats original, retrògrada interpretació de l’original en sentit contrari, inversió de l’original en la qual els intervals originals són interpretats en mode contrari i retrògrada de la inversió Pot ésser emprada en totes les seves transposicions i aparèixer en posició horitzontal, vertical o bé en una combinació d’ambdues El mètode dodecatònic fou considerat la màxima creació musical de l’avantguardisme, i els principals compositors foren el mateix Schönberg, ABerg i A Webern Posteriorment, donà origen al serialisme La introducció del mètode…

Professor a Berkeley i a Princeton, és autor de The Copernican Revolution 1957 i de The Structure of Scientific Revolutions 1962 Contra la visió lineal acumulativa de la ciència a partir de la noció de paradigma científic , ha construït una nova interpretació de la història de la ciència que, bé que discutida en alguns aspectes, com ara la distinció entre ciència normal i ciència revolucionària, és especialment explicativa en casos de crisis científiques com ara el pas de la ciència medieval a la moderna o de la newtoniana a l’einsteiniana És autor, també, de The Essential…

Estudià piano i composició amb Simon Sechter i JX Seyfried a Viena L’any 1847 fundà una acadèmia per a pianistes a Königsberg, que dirigí fins al final de la seva vida En 1857-58 publicà, a Leipzig, un mètode per a l’aprenentatge del piano També fou autor d’altres llibres, entre els quals destaquen un de dedicat a la interpretació dels ornaments al piano i un que representa potser el primer intent seriós d’estudi sistemàtic de l’ús del pedal Moltes de les seves composicions són per a piano, però també compongué música per a òperes i ballets i algunes peces vocals

Estudià cant a Chicago, on debutà el 1924 com a pastor Tosca El 1929 es presentà amb el paper de Cieca al Metropolitan de Nova York La Gioconda , on actuà fins el 1945, destacant-se especialment en òperes de Ch Gounod Faust , G Verdi La forza del destino , G Bizet Carmen i V Bellini Norma El 1934 hi estrenà Merry Mount , de H Hanson, en la qual sobresortí per la subtil interpretació que feu, afavorida per la seva gràcil presència escènica El 1945 publicà a Nova York la seva autobiografia, Come Soon, Tomorrow El 1954 es retirà de l’escena i es traslladà a Florència

Començà els estudis musicals a Sant Sebastià i posteriorment els continuà a Madrid, on fou alumne de Joaquín Turina composició i de José Cubiles piano Inicià la carrera com a concertista en solitari, però aviat s’orientà cap a la música de cambra i sobretot cap a l’acompanyament En aquesta darrera faceta esdevingué un dels pianistes més destacats de la seva generació Acompanyà Teresa Berganza , amb qui es casà 1957, i també Victòria dels Àngels, Jessye Norman, Pilar Lorengar i Carlo Bergonzi, entre d’altres Impartí cursos d’interpretació a Europa i els Estats Units L’any 1979 fou…

Després d’estudiar amb Theodor Müller, entrà a la Berlin Hochschule 1869-71, on treballà amb J Joachim Posteriorment estudià amb A Piatti i FA Kummer La seva activitat es concentrà, sobretot, en la interpretació de la música de cambra, com a membre del Hochberg Quartet i en substitució de Wilhelm Müller en el Joachim Quartet A més, fou un important intèrpret de viola de gamba Amic personal de J Brahms, aquest li dedicà la seva Segona sonata per a violoncel i piano , opus 99, i estrenà el seu Doble concert , opus 102, juntament amb Joachim Fou professor de violoncel a la Berlin…