Resultats de la cerca
Es mostren 1211 resultats
Necròpoli de Mas Gassol (Alcover)
Introducció Un dels enterraments d’aquest jaciment, datats entre els segles III i V ECSA - J López L’excavació d’urgència en els terrenys del Mas de Gassol Alcover, Alt Camp va ser motivada per la localització en superfície de restes humanes durant les tasques d’extracció de terres realitzades als carrers d’aquesta urbanització La intervenció es va fer sota la direcció de LI Piñol i la codirecció de JM Vergés, membre de la Universitat Rovira i Virgili L’excavació es dugué a terme entre els dies 1 i 10 de gener del 1992 El jaciment es troba situat a l’esquerra de la…
Faistos
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic cretenc, a la plana de Messarà, enllaçat amb Cnossos, al nord, per una via.
Hom hi ha excavat un palau, de planta típicament minoica, amb un pati rectangular central i edificis al voltant els reials al nord, i l’entrada, el teatre i els magatzems a l’oest El palau té dues etapes de construcció de la més recent, que comprèn del minoic mitjà III al minoic recent II, en són visibles encara les restes
crani d’Orce
Jaciment arqueològic
Fòssil ossi trobat al jaciment de Venta Micena, al municipi d’Orce (Granada), l’any 1982.
Des del mateix moment de la troballa, aquesta resta fou objecte d’una gran controvèrsia, atès que no tothom coincidia en la identificació com a resta humana que li havia conferit el seu descobridor, Josep Gibert El Louvre de París i altres paleontòlegs de l’època es fonamentaven en la presència d’una cresta en el fòssil per a identificar-lo com a pertanyent a un ase Posteriorment, la troballa d’altres restes humanes a Europa amb una cresta i antiguitat semblant i, sobretot, noves anàlisis químiques confirmaren la naturalesa humana d’aquest fragment ossi, que han associat a un nen…
cova de la Fou de Bor
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat a la cova homònima, al poble de Bor (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya).
Les galeries naturals explorades assoleixen els 3 km de longitud La cova, localitzada el 1885, fou excavada per Joan Maluquer de Motes i Jordi Rovira, que n'establiren la cronologia d’ús des del bronze final fins a l’època romana Algunes de les grutes també foren utilitzades com a necròpoli
Font de ses Aiguades
Cova
Jaciment arqueològic
Cova i jaciment arqueològic a la badia d’Alcúdia (Mallorca), prop de l’illot d’Alcanada.
És una cova natural inundada en la seva major part per les aigües freàtiques, amb l’entrada situada a uns 6 m sobre el nivell del mar i a un centenar de metres de la línia de costa La fondària màxima és de 21 m, 15 m dels quals per sota del nivell de l’aigua En una primera capa, l’aigua és dolça, per tal com procedeix de precipitacions a la superfície terrestre, mentre que la capa inferior és aigua salada del mar En el seu recorregut uns 180 m de longitud total, consta de diverses cavitats més o menys dilatades que reben el nom de sala de les Àmfores, galeria de les Typhlocirolana moraguesi…
Arqueologia 2010
Arqueologia
Cada any, les excavacions arqueològiques forneixen un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual A més, també hi ha peces antigues que són reexaminades Enguany va estar marcat per la solució de la vella disputa sobre la condició humana o animal del crani trobat a Orce Granada el 1982 Una reunió internacional d’experts a París al mes de juny va reforçar la identificació d’aquest crani amb el d’un nen de cinc anys de fa aproximadament un milió i mig d’anys, que passa a ser l’homínid més antic de l’Europa occidental es pensa que va arribar pel sud…
Arqueologia 2013
Arqueologia
Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desiguals, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer No obstant això, un any més, el patrimoni arqueològic mundial va minvar per les destruccions de jaciments i l’espoliació de museus a conseqüència de la guerra de Síria com ara la mesquita omeia d’Alep, del segle XI dC A banda d’això, es van reobrir antics debats gràcies a l’ús de noves tècniques, com ara les anàlisis d’ADN D’aquesta manera, el 2013, es va intentar resoldre el misteriós…
puig des Molins
Muntanya
Puig de la ciutat d’Eivissa (53 m alt.), continuació vers ponent del que serveix de base a la ciutat vella (Dalt Vila).
Durant l’època cartaginesa fou utilitzat com a cementiri de la ciutat, la situació de la qual corresponia al mateix indret que la medieval Aprofitant l’estructura calcària del puig, hi foren excavats hipogeus funeraris entre 3 000 i 4 000 També hi havia fosses obertes a la terra o a la roca Possiblement, començà a ésser utilitzat durant el segle VI aC, però la gran majoria de les tombes corresponen a la segona meitat del segle V aC, al segle IV aC i a la primera meitat del segle III aC Després fou utilitzat durant la darrera època púnica i part de la romana És el jaciment…
sa Torre d’en Gaumés
.jpg)
Cercle talaiòtic de sa Torre d’en Gaumés (Alaior)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Lloc o possessió del municipi d’Alaior (Menorca), al S de la ciutat, al camí de Sant Llorenç.
Hi ha un important poblat talaiòtic amb una taula El jaciment ocupa unes 5 ha i inclou tres talaiots, una taula i dues línies de muralles que tanquen el poblat Hom hi ha reconegut cases de planta circular i pati central, i un sistema de recollida d’aigües El santuari, amb la monumental taula central, té planta de ferradura i façana còncava, encara que trencada La sala hipòstila, anomenada Flaquer, era utilitzada com a magatzem o construcció auxiliar Hi ha altres restes, com portes d’entrada amb dintells, coves, etc El conjunt, excavat en part entre el 1974 i el 1978 per Guillem…
Cornellà de Conflent
Municipi
Municipi del Conflent, a la part baixa de la vall de Cornellà o de Vernet, que davalla del Canigó i és tributària, per la dreta, de la Tet, límit septentrional del terme (el qual arriba fins al peu de les muralles de Vilafranca de Conflent).
És drenat per la riera de Fillols i pels rius Major i de Sant Vicenç Els conreus 83 ha de prats i arbres fruiters, especialment pomeres són al fons d’aquestes valls la resta és ocupada per matollar i per alguns rodals de bosc La ramaderia hi és quasi inexistent Hi ha un jaciment de talc El poble 336 h agl i 61 h diss 1982 534 m alt és a l’interfluvi de la riera de Fillols i el riu de Sant Vicenç, al peu d’un turó D’origen romà, a l’alta edat mitjana esdevingué residència dels comtes de Cerdanya, a partir de Guifré II, que hi posseïa una important propietat El castell o palau dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina