Resultats de la cerca
Es mostren 823 resultats
tradició
Dret català
Element jurídic primordial que s’estableix per a la interpretació dels preceptes que formen l’actual compilació del dret civil català, que exigeix prendre en especial consideració la tradició jurídica catalana.
La tradició jurídica catalana es troba en les Constitucions i altres drets de Catalunya, Corpus iuris canonici i legislació canònica rebuda posteriorment, Corpus iuris civilis , doctrina comuna dels autors de dret català, canònic i romà, i opinions dels autors acceptades per les sentències de l’Audiència de Catalunya, el Tribunal Suprem espanyol i per la doctrina jurisprudencial del Tribunal de Cassació de Catalunya
Dret 2013
Dret
En el context jurídic mundial, al llarg del 2013, el processos constituents que s’havien encetat amb les revoltes de l’anomenada Primavera Àrab van experimentar retrocessos importants a Egipte, amb el cop d’estat que va fer retornar els militars al poder Les monarquies absolutistes del golf Pèrsic van continuar al marge del respecte als drets humans essencials reconeguts en els tractats internacionals, sobretot a causa del tracte que dispensen als treballadors estrangers i les dones En un context diferent, la condemna al soldat nord-americà Bradley Manning per les revelacions de documents…
Dret 2009
Dret
Internacional En el context jurídic internacional, l'any 2009 va ser el de l'inici del procés judicial al Tribunal de la Haia contra Radovan Karadžić per jutjar les seves responsabilitats en els actes de genocidi ètnic, en la guerra serbobosniana a Srebrenica el 1995 En un altre context va destacar l'aprovació al Congrés dels Estats Units de la reforma sanitària proposada pel president Obama, fet que significa una fita històrica en aquest país en l'assegurança d'un dels drets socials bàsics de l'ésser humà A la Unió Europea, el tractat de Lisboa va entrar en vigor l'1 de desembre de 2009 La…
literatura noruega
Literatura
Literatura conreada en noruec.
No n'hi ha, d’específicament tal, fins al s XIX, quan es manifesta extraordinàriament autòctona i influent Inicialment, només es destria de la producció islandesa primitiva per l’origen geogràfic, amb eddas , o èpica, i escalds , o lírica, i amb homes com Thjódolf ór Hvín, Thorbjørn Hornklofi i Eyvind La baixa edat mitjana presenta un corpus notable, jurídic, litúrgic i històric, en llatí, i al s XIII nasqué Konungsskuggjá ‘El mirall del rei’, de gènere històric, i Draumkvxde ‘Balada del somni’, poema líric i visionari Al principi del s XIV s’enceta, fins a l' Èxode , la traducció de la…
alienació
Filosofia
Situació d’una entitat (consciència, home, etc) quan la seva activitat és objectivada o s’exterioritza en un objecte que apareix com a diferent, i fins i tot estrany o oposat, a l’activitat per la qual és originat.
El terme alienació, d’origen jurídic, adquirí significació filosòfica amb Hegel, principalment en la Fenomenologia de l’esperit Hegel emprà aquest terme amb significats diferents, que en general poden reduir-se a la definició d’alienació com aquell estat en què una realitat es troba fora de si, això és, s’exterioritza o s’objectiva, afirmant-se com un altre Entaüsserung o com un altre estrany Entfremdung a la Fenomenologia de l’esperit , la natura és una objectivació de l’esperit i, en aquest sentit, és esperit alienat L’alienació és també un estat de la consciència previ a l’…
delinqüència juvenil
Sociologia
Dret
Conjunt d’actes delictuosos i manifestacions concomitants que tenen com a subjecte persones no adultes.
El fenomen social que constitueix modernament la delinqüència juvenil ha fet que hom separés el seu estudi de la delinqüència general o criminalitat El motiu d’una tal diferenciació està en la necessitat —i en la consciència que hom en té— que l’acció jurídica i el control social, com també els mitjans de correcció i rehabilitació que hom ha d’aplicar sobre els delinqüents joves, siguin diferents dels que la societat té respecte als adults Aquesta consideració, pròpia del s XX, cristallitzà com a fruit d’un seguit d’esforços fets a la darreria del segle passat per humanitzar el tractament…
Ibi
Vista aèria d’Ibi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcoià, a la foia de Castalla, al sector muntanyós septentrional subbètic valencià, limitat al N per les serres de Biscoi (1.164 m alt.) i del Carrascar d’Alcoi (el Menejador, 1.352 m alt.) i a llevant i al S per les serres de la Carrasqueta (1.239 m alt.) i el cabeç del Quarter (1.003 m alt.); entre elles s’obre pas la canal d’Alcoi, que en aquest sector rep el nom de vall d’Ibi
, drenada per la rambla Gavarnera (o barranc d’Ibi
), afluent del riu Verd o de Montnegre.
En general les àrees deprimides argilenques o margoses miocèniques són envoltades per crestes de materials calcaris lutecians L'aprofitament del sòl implica 3039 ha de terres conreades 1984, és a dir un 50% de la superfície total del terme, i 2018 ha de forestal les 2778 ha de secà 1054 ha en guaret són ocupades fonamentalment per oliveres 772 ha, vinya 450 ha, ametllers 345 ha i una mica per cerealicultura tradicional a les 261 ha de regadiu es destaquen els fruiters, amb 75 ha especialment pomerars, i les hortalisses 50 ha obtenen, en llur majoria, l'aigua de fonts, sotmesa a un règim…
Summa, del Codi de Justinià (ms. 129)
Art romànic
Es tracta d’un manuscrit * en pergamí de 253 × 178 mm La mida de la caixa d’escriptura varia entre els 180 × 110 mm dels folis de text i els 180 × 125 mm de l’índex Cada plana està organitzada a dues columnes de 37 línies El número de folis és, en total, de 122, numerats en xifres aràbigues Els quadernets 15 en total estan ordenats mitjançant reclams que segueixen l’ordre alfabètic a-a, b-b, etc Ha estat datat al final del segle XII El llibre comença, en el foli 1, amb un índex Aquesta primera part és incompleta, ja que comença amb el capítol LXVIII del llibre IV En el foli 5 ja trobem l’…
eclesiologia
Cristianisme
Doctrina teològica sobre l’Església.
Com a sistematització doctrinal, no existeix eclesiologia fins al s XIV, però la mateixa comunitat primitiva tingué ja una determinada concepció de l’Església, que influí en la seva manera d’obrar Aquesta concepció, tanmateix, ja no és idèntica en els autors del Nou Testament els sinòptics hi ofereixen diferències importants, i el mateix cal dir de Joan i Pau En l’època patrística, dins el clima del neoplatonisme i estoïcisme, l’Església és concebuda com a “símbol”, on conflueixen l’acció celestial i la seva manifestació terrestre, i com a misteri, no sols històric, sinó còsmic Sobre aquest…
Lluís de Peguera i Paratge
Historiografia catalana
Jurisconsult i escriptor.
Vida i obra Fou oïdor de la Reial Audiència i autor de diverses obres de contingut específicament jurídic i d’un important tractat sobre la manera de celebrar corts a Catalunya Fill del noble don Lluís de Peguera i de Vilanova, es casà amb Francesca Claris, tia de Pau Claris, fou pare de don Joan de Peguera, un dels partidaris més decidits de la ruptura del 1640 amb la monarquia hispànica de Felip IV i oncle de l’oïdor de l’Audiència, Josep Ferrer Lluís de Peguera tingué una destacada participació en la vida política catalana del final del s XVI i principi del XVII per raó dels diversos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina