Resultats de la cerca
Es mostren 501 resultats
Un món laboral que canvia
L’evolució dels oficis tradicionals és un dels elements que mostren més clarament la profunda transformació que Catalunya ha viscut en els darrers cent cinquanta anys La desaparició d’oficis en uns casos, la readaptació en altres, palesa, grosso modo , el canvi del sistema productiu, els nous tipus d’organització del treball, les noves relacions que s’establien entre productors i consumidors, la transformació de l’utillatge, l’entrada i la implantació, en alguns casos massiva, de la tecnologia industrial estrangera Durant els anys vint, per exemple, la introducció de les panificadores…
Castella
Claustre romànic de San Juan de Duero, Sòria (segle XIII)
© Fototeca.cat
País de l’Europa mediterrània, al centre de la península Ibèrica.
El primer nucli territorial amb característiques diferencials llengua, condicionaments polítics al qual fou aplicat el nom actual, ja al segle VIII pels autors àrabs i que es generalitzà a partir del segle IX entre els cristians, es reduïa a la Vardúlia o capçalera de l’Ebre Al segle XI, amb la primera unió amb Lleó, ja s’identificaren quatre dialectes corresponents a la Montaña la Vardúlia inicial i la meitat oriental de Santander, Burgos, La Rioja i Extremadura Al segle XIII, en incorporar-se definitivament el regne de Lleó, el concepte territorial de Castella començà a desplaçar-se cap al…
Artesa de Segre

Vista panoràmica d’Artesa de Segre
© C.I.C.-Moià
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme d’Artesa de Segre, de 175,89 km 2 s’estén a ambdós marges del riu Segre, i és la capital natural de la subcomarca del Segre Mitjà La superfície del municipi d’Artesa abans de les annexions dels antics termes municipals d’Anya 1966 i de Tudela de Segre 1971 era de 62,3 km 2 L’actual municipi limita al N amb Vilanova de Meià i amb els municipis del Pallars Jussà d’Isona amb el seu enclavament de Montadó i de Gavet de la Conca, al sector de llevant amb la Baronia de Rialb, Ponts i Oliola, al S amb el municipi urgellenc d’Agramunt amb el seu enclavament de…
Xina

Estat
Estat de l’Àsia oriental.
Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…
El marc històric del romànic de la Segarra
Art romànic
El topònim Segarra Un aspecte del territori segarrenc al sector nord-oest de Cervera, amb els petits nuclis de l’Aranyó i Montcortès en primer terme ECSA-J Todó Fins fa pocs anys diferents corrents erudits, seguint la tradició iniciada per Pèire de Marca al segle XVII, consideraven el nom de Segarra com una evolució del mot Ascerris Aquesta ciutat dels lacetans, citada pel geògraf grec Ptolemeu II, 6, 72 al segle II dC, no ha estat encara identificada i la derivació etimològica d’ambdós mots es presenta avui més que dubtosa En realitat la comarca ha conservat el nom del municipi romà Sigarra…
Espanya

Mapa de les colonitzacions púniques i gregues
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Nom donat des de l’antiguitat a l'àmbit territorial i els pobles de la península Ibèrica.
El nom prové del llatí Hispania , d’origen probablement fenici i de contingut exclusivament geogràfic, la Península Ibèrica amb un parell d’annexos les illes Balears i les costes, almenys, de la Mauritània Tingitana Originàriament hom no es referia a una unitat administrativa ja el 197 aC hom creà sobre el territori peninsular dues províncies, la Hispània Citerior o del NE després anomenada també Tarraconense i la Hispània Ulterior o del SW després dividida en Bètica i Lusitània Quan Dioclecià 284-305 reorganizà l’administració de l’Imperi, donà a…
Colòmbia

Estat
Estat del NO de l’Amèrica del Sud, entre l’oceà Pacífic i la mar de les Antilles, limita a l’W pel Panamà, a l’E per Veneçuela i el Brasil, i al S pel Perú i l’Equador; el territori insular és format, entre d’altres, per les illes de Sant Andrés, Providencia i Malpelo; la capital és Bogotà.
La geografia física El relleu i la geologia Els materials que hom troba a Colòmbia són molt variats, puix que n'hi ha a partir de l’època precambriana fins a les èpoques més recents es destaquen, però, els de l’era primària Si hom n'analitza la composició geològica d’oest a est, es donen, a la serralada costanera de Baudó, roques volcàniques cobertes per gresos i argiles a les branques dels Andes, roques granítiques i gneis, amb capes estratificades al damunt de gresos i esquists materials cretacis i eruptius a la serralada occidental i al vessant occidental de la serralada central esquists…
Andalusia

Comunitat autònoma
Regió meridional de la península Ibèrica, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; comprèn les províncies d’Almeria, Cadis, Còrdova, Granada, Huelva, Jaén, Màlaga i Sevilla; la capital és Sevilla.
La geografia física El relleu Andalusia és una de les regions exteriors a la Meseta només al nord penetra en el seu sòcol hercinià, l’extrem meridional del qual li pertany Resulta, així, un típic relleu mediterrani, d’extrema varietat pel seu origen alpí, per la seva estructura i per la seva morfologia De N a S hom hi distingeix tres unitats de relleu Sierra Morena, la depressió Bètica i les serralades Bètiques Tot el conjunt guanya gradualment altitud d’W a E i de N a S, i assoleix la màxima altitud a l’extrem SE, a Sierra Nevada Tal disposició, que crea una mena de muralla muntanyosa cap a…
El Baix Empordà
Situació i presentació Segons la divisió territorial vigent, el Baix Empordà té una superfície de 701,69 km 2 , que coincideix amb la de la divisió territorial de l’any 1936 Limita a llevant amb la mar Mediterrània, al N amb l’Alt Empordà, a ponent i al SW amb el Gironès i a l’extrem S, en un petit sector, amb la Selva El litoral del Baix Empordà configura el sector central de la Costa Brava i s’estén des de la Cala Montgó, límit entre els termes de Torroella de Montgrí i l’Escala a l’Alt Empordà, al N, fins a la cala de Vallpresona, fita entre els municipis de Santa Cristina d’Aro i Tossa a…
Andorra

Estat
Estat del SW d’Europa que limita al N i l’E amb França i al S i l’W amb Espanya; la capital és Andorra la Vella.
La geografia física És una regió muntanyosa formada aproximadament per l’alta conca de la Valira El pic més alt de les valls, l’alt de Coma Pedrosa, té 2946 m d’altitud i el punt més baix és a 840 m, a l’entrada meridional del país El territori, situat al Pirineu axial, comprèn dues valls principals afluents de la Valira la ribera d’Ordino i la Valira d’Encamp, que es reuneixen a les Escaldes En el relleu són visibles les empremtes d’origen glacial, que arriben fins a Santa Coloma, al pont de la Margineda Per això les valls són molt obertes, amb replans on s’han installat els pobles,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina