Resultats de la cerca
Es mostren 3428 resultats
Quaternari
Representació d’un cavall del període del Quaternari a les coves de Las Caus, a França
© Corel Professional Photos
Geologia
Darrer sistema o període de l’escala cronoestratigràfica o geocronològica, per sobre del Terciari.
Ambdós formen l’era o eratema anomenada Cenozoic El Quaternari és caracteritzat per l’aparició de l’home i per l’alternança de temps freds que permeten la formació d’extensos recobriments de glaç glaciacions i de temps de clima més calent Les variacions climàtiques provoquen migracions i canvis faunístics importants Desapareixen en el Quaternari, entre altres, el megateri, el mamut i l’os de les cavernes La flora reflecteix fidelment els canvis climàtics Els dipòsits deguts a l’acció de les glaceres formen una part important dels materials quaternaris Entre els dipòsits continentals són també…
Proterozoic
Geologia
Terme com més va més usat per a significar la part més moderna del Criptozoic o Precambrià.
Hom pot considerar que va des de -2500 a -590 milions d’anys, o a -690 si hom considera que l’Ediacarià és al Fanerozoic Es tracta de la part del Precambrià més coneguda de la qual hom coneix més nombre i varietats de fòssils, malgrat que siguin escassíssims S'hi troben protòfits, però no hi ha evidències clares de protozous malgrat que degueren existir Són abundants els estromatòlits i les pistes fòssils Al final hom troba excepcionalment restes variades de metazous celenterats, anèllids i altres animals d’atribució insegura En conjunt no permeten d’establir cap bioestratigrafia…
Sant Julià de la Portella (Foradada)
Art romànic
Les restes d’aquest temple es troben al nord del poble de Rubió del Mig La primera referència sobre aquesta església és de l’any 1132, en què el comte Ermengol VI d’Urgell cedí a Pere Bernat i a Bernat Berenguer el mont de Mania, i la roca i la serra des del coll de Negra fins a Foradada Entre les afrontacions es fa esment de l’església de Sancti luliani Actualment, Sant Julià de la Portella es troba en estat totalment ruïnós, de manera que només en resten algunes filades, que permeten entreveure la seva planta, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular En la…
Nicolau Sabòli
Literatura
Música
Poeta i músic occità.
Ordenat de sacerdot el 1635, exercí el seu ministeri a Carpentràs i, posteriorment, a Avinyó, on fou mestre de música de la catedral A partir del 1660 escriví diverses nadales un gènere popular que, vinculat a la poesia religiosa dels s XIV i XV, perdurà fins a la Revolució Francesa, publicades, en sis reculls, del 1669 al 1674, i reeditades pels felibres el 1856 En aquestes composicions Sabòli es fa campió d’una fe ingènua i sincera i palesa una bonhomia i un humor familiars que li permeten el tractament de temes sagrats amb una gran simplicitat i en un llenguatge popular, fins…
Martin Karplus
Química
Químic nord-americà d’origen austríac.
A quinze anys emigrà amb la seva família als EUA Estudià a la Universitat de Harvard i a l'Institut de Tecnologia de Califòrnia, on es doctorà l’any 1953 sota la direcció de Linus Pauling Després d’un postdoctorat a Oxford, el 1955 s’incorporà a la Universitat d’Illinois, d’on passà el 1966 a la de Harvard, on des d’aleshores ha desenvolupat tota la seva carrera acadèmica i científica És també professor invitat en diverses universitats europees i nord-americanes Ha desenvolupat models per ordinador que permeten simulacions d’interaccions moleculars de gran utilitat en la recerca…
Roderick MacKinnon
Bioquímica
Químic nord-americà.
Es doctorà en medicina a la Universitat de Tufts l’any 1986 Després de diverses estades postdoctorals a la Universitat de Brandeis i a la Harvard Medical School, el 1996 acceptà una plaça com a catedràtic i director del Laboratori de Neurobiologia Molecular i Biofísica de la Rockefeller University, càrrecs que comparteix actualment amb el d’investigador al Howard Hughes Medical Institute El 1998 sorprengué la comunitat científica en publicar la determinació de l’estructura espacial del canal pel qual els ions potassi travessen la membrana cellular Gràcies a aquest treball els científics poden…
Sant Bernat del Codoç (Vimbodí)
Art romànic
La notícia més antiga del lloc del Codoç és vers el 1151, en què la vall de la font de Codoz constituïa un dels límits del terme de Vimbodí La partida del Codoç, al nord de Vimbodí, fou un domini de Santa Maria de Poblet L’any 1246 l’abat de Poblet Berenguer de Castellots concedí una carta de població als habitants de la granja del Codoç Segons aquest document el lloc del Codoç formava part de la parròquia de Vimbodí Tal vegada l’església de Sant Bernat es construí poc després, en relació amb la granja i el vilatge propietat de Poblet De l’antiga església de Sant Bernat, avui en ruïnes i…
Sant Jaume d’Estaon (Ribera de Cardós)
Art romànic
Les notícies que es coneixen sobre aquesta capella són minses i alhora dubtoses, de manera que no permeten establir amb claredat si sant Jaume era una doble advocació de la primitiva església de Santa Eulàlia d’Estaon, o si es tractava del titular d’un segon edifici eclesiàstic d’Estaon El primer esment de l’advocació de sant Jaume vinculada a la vila d’Estaon apareix en un document datable al final del segle XV o al principi del segle XVI, en el qual s’anotà que el rector de Sant Jaume i Santa Eulàlia d’Estaon, Germà Bitort, pagava quatre lliures Posteriorment, en la visita…
Sant Martí d’Alins de Vallferrera
Art romànic
Aquesta església es documenta l’any 1075, per la donació que Eliarda, muller de Guitard Isarn de Vallferrera, feu a favor de Santa Maria de la Seu de la dècima de la parròquia d’Ainet, que limitava per llevant amb l’església de Sant Martí No es tenen més notícies sobre aquesta capella fins a arribar al segle XVI, en què, en la descripció del vescomtat de Castellbò que Pere Tragó feu en el Spill respecte dels límits del terme d’Alins, l’església de Sant Martí hi consta com una de les fites que delimitaven aquest terme del d’Ainet En la visita pastoral del 1758 a l’església parroquial de Sant…
pesca
Electrònica i informàtica
Pràctica fraudulenta consistent a simular una identitat falsa, sovint per suplantació de la identitat d’una persona o d’un organisme determinats, sigui per correu electrònic, en una trucada o per altres mitjans, amb l’objectiu d’incitar les possibles víctimes a fer una acció que permeti robar-los dades personals, habitualment dades credencials o números de targeta de crèdit.
Els organismes suplantats en la pesca han estat tradicionalment les entitats bancàries, però també es veuen afectades passarelles de pagament, pàgines de compravenda i de subhastes, jocs en línia, serveis d’atenció al client, serveis d’emmagatzematge al núvol, serveis de missatgeria, empreses públiques, empreses de collocació per exemple, amb ofertes de feina falses, etc Sovint els delinqüents creen enllaços falsos als organismes suplantats des d’on roben les dades a les víctimes que hi accedeixen De vegades, també envien fitxers maliciosos que, un cop activats pels usuaris, permeten…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina