Resultats de la cerca

Fou president del Reial Club de Tennis de Barcelona 1920-29 i de l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya 1921-23, precedent de la Federació Catalana de Tennis També presidí la Reial Federació Espanyola de Tennis 1924-28 i el Futbol Club Barcelona entre el 10 de juliol i el 13 d’agost de 1942, club del qual havia estat vicepresident anteriorment i fou tresorer de la junta posteriorment

Compaginà la caça menor i la major, i fou gosser i el cap de colla del senglar Presidí les societats de caçadors de l’Estany i Montfalcó, i fou secretari de la SC La Torcaz Ha estat vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Caça i patró de la Fundació FEDENCA Presideix la Federació Catalana de Caça des del 2009, any en què fou nomenat vicepresident de Mutuasport

Fou campió d’Espanya de billar a tres bandes en vuit ocasions 1929, 1931-35, 1943, 1946 i guanyà el Campionat del Món de la modalitat 1934 Fou un dels fundadors del Club de Billar Barcelona, que presidí 1940 Fou vicepresident de la Federació Catalana de Billar, i president de l’espanyola També formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona dirigida per Agustí Montal Galobart

Durant la primera dècada del segle XX fou vicepresident del Barcelona Lawn-Tennis Club, precedent del Reial Club de Tennis de Barcelona RCTB Era propietari dels terrenys on s’installaren les pistes del RCTB, primer, i del Club de Tennis Barcino, després Presidí la Federació Catalana de Tennis 1909-14 Fou secretari del Reial Club Marítim de Barcelona i, entre el febrer i el juny del 1920, en fou president

Entrà a la Federació Catalana de Ciclisme FCC durant el mandat de Miquel Arbós i, amb el temps, en fou nomenat vicepresident Lligat al cicloturisme, fou coordinador general de l’àrea de lleure i president de la Comissió de Cicloturisme de la FCC, i també presidí la Comissió Nacional de Cicloturisme de la Federació Espanyola, des d’on treballà en la pro-moció i la reglamentació d’aquesta especialitat

Gran impulsor del corfbol a Catalunya, des del 1982 presidí l’Associació Catalana per a la Promoció i Pràctica del Korfbal, primera associació d’aquest esport a Catalunya Posteriorment fou el primer president de la Federació Catalana de Corfbol 2004-07 i n’aconseguí l’ingrés com a membre de ple dret a la Federació Internacional de Corfbol 2005 L’any 2006 li fou concedida la insígnia Premi President Companys

El seu pare, Arturo Virosque i Ortolà, creà el 1939 l’empresa de transports Virosque, en la direcció de la qual el succeí i a la qual donà un gran impuls des del final dels anys seixanta com a Grupo Virosque, en les branques del transport, la logística, grues i distribució Posteriorment els seus fills Arturo i Carlos Virosque Verdú el rellevaren en la direcció de l’empresa Ocupà també càrrecs de gran rellevància en institucions valencianes, molt especialment a la Cambra de Comerç de València, a la qual contribuí a donar una gran projecció i que presidí del 1995 al 2010 Fou també…

Inicià estudis a l’Albi amb L Boixet En veure les seves bones qualitats com a organista, la família el confià al magisteri del lleidatà M Puntí El 1856 fou admès com a tiple a la catedral de Barcelona, on estigué —com el seu germà Cosme Ribera — sota el mestratge de Josep Marraco i Mateu Ferrer Del 1860 al 1864 fou organista a Vilassar de Mar El 1865 tornà a Barcelona, on fou mestre de capella de la parròquia de Santa Anna de Barcelona i on treballà com a contrabaixista de les orquestres del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció del seu germà, i del Teatre Principal Fundà i presidí…

S’incorporà de jove al món empresarial administrant alguns cinemes de l’Hospitalet de Llobregat, conjuntament amb el seu soci Josep Balañà i Espinós, amb qui compartí el negoci fins a la mort d’aquest També s’associà amb Pere Balañà i Espinós en l’explotació de diversos locals barcelonins A partir de la dècada del 1960, amplià el circuit de sales amb la incorporació d’altres situades a Badalona i més tard a Santa Coloma de Gramenet, Mataró, Sant Adrià de Besòs i Vilanova i la Geltrú, ja en companyia de Francesc Mas, el seu collaborador des d’aquell moment Més endavant, i malgrat la crisi del…

A causa de la revolució liberal del setembre de 1868 hagué de fugir a França amb la resta de la família reial L’any 1870 rebé els drets a la corona gràcies a la renúncia d’Isabel II, mentre Cánovas del Castillo organitzava el partit alfonsí amb elements moderats i unionistes, que s’oposaven a la monarquia d’Amadeu I En ésser proclamada la República, tots els monàrquics, llevat dels carlins, passaren a les files alfonsines El cop d’estat de Pavía gener del 1874 acabà, de fet, amb la República, i el pronunciament de Martínez Campos Sagunt, desembre del 1874 permeté la restauració monàrquica…