Resultats de la cerca
Es mostren 915 resultats
Els saures: sargantanes, llangardaixos i afins
Escates cefàliqües dels saures que tenen interès en la determinació de les espècies Hom ha Indicat en el dibuix únicament les més importants 1 rostral, 2 internasal 3 prefrontal 4 frontal 5 supraocular 6 grànuls supraciliars 7 postfrontal 8 parietal 9 occipital 10 timpànica 11 massetèrica 12 loreal 13 nasal 14 supralabial 15 infralabial 16 mentoniana 17 gular Gustavo Hormiga Encara que presenten notables excepcions que dificulten llur caracterització com a grup, els saures són rèptils escatosos de cua llarga amb dos parells de potes de llargària similar Apareixen, però, amb certa freqüència,…
Biogeografia dels amfibis
Una espècie animal qualsevol es troba allà on pot sobreviure i reproduir-se, i pertot arreu on això es compleix mentre hi hagi pogut accedir des del punt on es formà La distribució és reflex dels requeriments i els límits ecològics i fisiològics i és limitada per barreres geogràfiques, climàtiques o de competència que l’espècie no pot superar La distribució dels continents i dels oceans marca una sèrie de regions biogeogràfiques, definides d’acord amb llur origen, història i situació actual, que contenen faunes i flores determinades que han seguit totes les variacions d’aquestes terres…
Sant Guim de Freixenet

Vista del sindicat de Sant Guim de Freixenet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de Sant Guim de Freixenet, de 25,1 km 2 , és a l’Alta Segarra Limita amb els municipis anoiencs de Pujalt al NE, Veciana i Copons a l’E, amb l’enclavament de Santa Maria del Camí del municipi de Veciana, al SE, amb Argençola i Montmaneu al S, i ja a la Segarra, amb Ribera d’Ondara a l’W i amb Estaràs al NW El territori és divisori d’aigües entre l’Ebre i el Llobregat s’estén pels planells que hi ha entre la vall del riu d’Ondara i la del Sió, amb un xic de pendent que comença vers el SE a Vilaltes, on hi ha el punt més elevat el Tossal Magre 769 m A migdia d…
Els briòfits: molses
En entrar en el món de les molses i de les hepàtiques, prenem contacte amb una colla de plantes que ens són més o menys familiars i que, poc o molt, ja formen part de les nostres vivències d’observadors de la natura fora de l’ambient aquàtic N’hem vist sobre els troncs vells, entapissant el sòl dels boscos o els talussos ombrívols, i fins i tot als sòls denudats o a les teulades Són més abundants als llocs humits i poc assolellats, i fins i tot n’hi ha dins l’aigua, però també en podem veure en llocs bastant secs I és que els briòfits s’integren ja típicament al paisatge vegetal terrestre,…
Els grups de ctenòfors
Característiques generals dels ctenòfors Els ctenòfors són animals bastant similars als cnidaris de fet, durant molt de temps ambdós han estat agrupats dins un tipus comú el dels celenterats Uns i altres presenten un eix principal oral-aboral al voltant del qual es disposen totes les estructures del cos una simetria bilateral que ja es manifestava en els cnidaris més evolucionats, i que és una característica molt notable dels ctenòfors només dos teixits ben definits l’ectodèrmic i l’exodèrmic un mesènquima gelatinós mesoglea i manca de cap altre espai intern que no sigui la cavitat…
Les algues
Consideracions generals sobre els eucariotes Comparat amb el grup dels procariotes els organismes més antics, els eucariotes són d’aparició més recent Els eucariotes són, des d’abans del començament del Paleozoic, el grup de sers vius que domina la biosfera La seva organització cellular més complexa, amb nucli i orgànuls cellulars, i la possibilitat de tenir, almenys durant una part de llur cicle vital, cèllules diploides és a dir, amb nucli que conté dos jocs complets de cromosomes, i això vol dir, la informació genètica pràcticament duplicada, els ha portat a obtenir un notable èxit…
Constantinoble
Història
Capital de l’imperi Bizantí i, posteriorment, de l’imperi Otomà.
Fou feta construir de nova planta per Constantí I damunt l’antiga Bizanci, el perímetre de la qual quintuplicà Iniciada la construcció l’any 324, fou consagrada l’11 de maig de l’any 330 La nova urbs fou organitzada en funció de l’antiga Roma, car hi fou transportada una part del senat, la llengua de l’administració hi fou el llatí i les lleis foren totes romanes Aviat esdevingué la capital política de l’imperi d’Orient i el centre religiós i intellectual del món romà oriental La seva situació estratègica fou reforçada, per la part del continent, amb la construcció del mur de Constantí i el…
cooperativa
Economia
Unitat econòmica de producció, comercialització o consum que pertany als mateixos usuaris dels seus serveis.
El sorgiment històric i el desenvolupament de cooperatives han donat lloc a tot un moviment social Hom pot considerar els agricultors primitius units davant el perill de la depredació, els gremis medievals europeus, les comunitats agràries asiàtiques i determinats moviments de migració o colonització com a moments d’un procés cooperativista que assolí trets formals i ideològics a la darreria del segle XVIII Des d’aleshores cal diferenciar el cooperativisme com a modalitat d’associació econòmica adequada a determinats sectors i moments dins el sistema capitalista del…
home

Aspecte dels avantpassats de l’espècie humana
© Fototeca.cat
Antropologia
Gènere de primats antropoides, de la família dels homínids, que comprèn l’home actual (Homo sapiens sapiens) i els homes fòssils considerats com a formes ideals de transició en el procés d’hominització.
Aquest gènere té unes característiques típiques, com la capacitat cranial superior a 750 cm 3 , el desenvolupament del neopalli, la dentició reducció de l’aparell mastegador i la postura bípeda en posició erecta Són molts els problemes per a assenyalar uns criteris que marquin el límit inferior del gènere Homo en les formes fòssils, sobretot a causa de la varietat de les restes trobades i del caràcter fragmentari de les dades, les quals coses donen lloc a nombroses divergències taxonòmiques Hom pot considerar actualment tres espècies Homo habilis, Homo erectus i Homo sapiens L’ Homo habilis…
telescopi

Esquema d’un telescopi
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument òptic usat per a observar objectes llunyans, que consta essencialment d’un mirall, que concentra els raigs lluminosos i forma una imatge de l’objecte, i d’una lent, que amplifica aquesta imatge.
Els telescopis són constituïts en essència per un tub un dels extrems del qual és obert i l’altre té un mirall còncau de forma parabòlica mirall primari que fa el mateix paper que la lent objectiu de la ullera astronòmica Aquest mirall té la propietat que els raigs de llum que arriben parallelament al seu eix, és a dir, que provenen d’un objecte situat a una distància infinita, com és el cas d’un estel, es reflecteixen en un mateix punt, anomenat focus Els miralls parabòlics dels telescopis, quan hom observa un objecte molt llunyà, presenten dos avantatges principals respecte a les lents de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina