Resultats de la cerca

Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…

Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…

Les potials constitueixen un dels ordres més amplis i diversificats de molses als Països Catalans, on està representat principalment per molses acrocàrpiques petites o molt petites, sobretot de llocs secs Els fillidis presenten nervi i cèllules sovint papilloses La càpsula és erecta, amb caliptra petita i cucullada en forma de caputxa, que cobreix solament 1/3 de la càpsula, i amb peristoma simple, de 16 dents, sovint retortes en espiral i dividides en segments filiformes, a vegades absent Només podem presentar com a exemples les espècies més representatives d’entre les gairebé 100 del nostre…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Noguera amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Noguera és la més gran de Catalunya pel que fa a l’extensió, que abasta un total de 1 732, 96 km 2 i representa el 5, 5% del territori català Limita amb el Pallars Jussà al N, amb l’Alt Urgell al NE, amb el Solsonès, la Segarra i l’Urgell a l’E, amb el Pla d’Urgell i el Segrià al S i amb la Llitera i la Ribagorça a l’W Aquest àmbit territorial és integrat per trenta municipis Es poden establir diverses subcomarques al N la subcomarca del Montsec, a l’E…

Són líquens principalment foliacis, sovint amb cianofícies com a fotobionts o formant part de cefalodis, que viuen al sòl, escorces, roques, principalment en llocs rics en molses, on la humitat persisteix Els apotecis tenen un característic desenvolupament hemiangiocàrpic comencen a formar-se coberts per una capa de tallus, que s’obrirà més tard Les paràfisis són en general no ramificades, lliures Els ascs són fissitunicats, amb un anell amiloide, i les espores duen diversos septes transversals i brunegen en madurar Viuen a tot el món, però hi ha un màxim d’espècies a l’hemisferi…

La tundra àrtica, un clima extremat La tundra, el bioma propi de la regió àrtica, s’estén des del límit septentrional dels arbres fins al límit meridional del glaç permanent en blanc, i es caracteritza per un clima fred i sec la temperatura mitjana anual és inferior als 0°C i les precipitacions, normalment en forma de neu, rarament superen els 350 mm anuals Els climogrames, corresponents a quatre localitats situades a latituds i altituds semblants, excepte Thule, molt septentrional, mostren que els hiverns són llargs i extremament freds, i els estius curts i frescos Tanmateix, els dies d’…

Situació Absis de l’església derruida, decorat exteriorment amb un fris d’arcuacions cegues ECSA - M Anglada El raval de la Farga de Moles és al peu de la C-145, uns 100 m abans d’arribar al pas fronterer amb Andorra Les restes de Sant Roc o Sant Miquel de Ponts no queden pas més enllà d’uns 40 m de la carretera, pel costat de llevant, al mig d’un bosc Mapa 34-10215 Situació 31TCG742992 Per arribar-hi és millor d’anar a peu, perquè el camí que hi ha al trencall a mà dreta cap a llevant queda tallat per un mur de formigó Des del prat cal endinsar-se al bosc, on hi ha les restes, molt ocultes…

La geografia física Morfològicament hom hi distingeix la zona herciniana del massís de Bohèmia, al sector occidental, i el solc format per les conques de Moràvia i Silèsia a ponent El massís de Bohèmia, format per antics blocs hercinians, es presenta com un altiplà vorejat per serralades disposades en forma de quadrilàter, que són al N, i en direcció SW-NE, les muntanyes Metallíferes al NE, i en direcció NW-SE, la serralada dels Krknose , on hi ha la màxima altitud 1602 m, i els Sudets al S, i en direcció NE-SW, els turons txecomoravians i a l’W la Selva de Bohèmia El riu Sazava, que forma…

La geografia física Mali s’estén sobre el sòcol precambrià africà Hom hi distingeix dues regions principals al N, una regió àrida, coberta per dunes i ergs, pràcticament deshabitada —llevat de les vores del Níger—, que enllaça pel NE amb la regió granítica sahariana d’Adrar des Iforas al S s’aixequen uns altiplans formats per relleus tabulars de gresos El Níger, un dels tres grans rius africans, al seu pas per Mali © Corel Professional Photos Presenta unes diferències climàtiques acusades la zona septentrional, desèrtica, amb unes precipitacions quasi inexistents i una gran oscillació tèrmica…

L’aigua i la vida L’aigua és la substància que caracteritza principalment el nostre planeta, però la seva presència en estat no lliure s’ha detectat també en altres cossos celestes És un element essencial en els processos biològics que són a la base de la formació dels organismes vius, els quals són constituïts principalment d’aigua, lliure o combinada, és a dir, unida a altres elements El cicle de l’aigua L’aigua, com molts altres elements naturals, és sotmesa a un moviment continu En aquest cas el moviment té lloc de manera recurrent, per la qual cosa es pot parlar de cicle de l’aigua, que…