Resultats de la cerca

L’alta edat mitjana és el moment de major atonia de les ciutats en tota la història europea, fins al punt que sovint es considera la desaparició de la vida urbana com una de les característiques definitòries de l’època prefeudal L’imperi Romà ha estat definit com una xarxa urbana, de manera que la decadència de l’Imperi comportà la decadència de les ciutats Per tant, a l’alta edat mitjana no es pot parlar pràcticament de ciutats si el concepte ha d’englobar el significat de vida urbana L’herència romana, quan es pogué salvar, restava reduïda al record de l’àmbit de dependència territorial, de…

Situació Petit monestir, inicialment creat per ésser una casa benedictina, bé que transformat aviat en una canònica o casa de clergues regulars, situat en una petita vall per on discorre l’aigua d’Ora, afluent del Cardener, encaixonada pel l’estret de Valielles al cantó de tramuntana i les encinglerades altures del Travil i de Busa a migjorn Forma part del reduït enclavament de Valielles, segons consta en mapes de l’any 1925, guardats a l’Institut Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya, en els quals consta clarament que pertany, juntament amb l’església i terres veïnes, al municipi de…

Situació Vista exterior de la capçalera de l’església de Sant Vicenç de Besalú F Tur L’església de Sant Vicenç de Besalú és situada dintre el conjunt històrico-monumental de la vila, vers el cantó de ponent, limitada al nord-est pel carrer de Safont, al cantó sud-oriental pel carrer de Sant Vicenç i vers el sud-oest per la plaça de Sant Vicenç Mapa 257M781 Situació 31TDG754722 Història L’església de Sant Vicenç és una de les més antigues de Besalú, malgrat que l’edifici actual fou construït al segle XII, igual que Sant Pere i Santa Maria Quan l’any 977 el comte bisbe Miró Bonfill fundà el…

Introducció Mapa d’esglésies conegudes de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, anteriors al 1300 C Puigferrat Els límits històrics no coincideixen pas tots, i així es pot dir que hi ha diferències entre la divisió administrativa laica i l’eclesiàstica Per exemple, els castells de Montagut, Pinyana i Querol, l’any 1112, eren considerats del comtat de Manresa, però dins del bisbat de Barcelona Alguns autors, com Blasi i Català Roca, s’aventuren a suposar que Olèrdola podia haver estat “seu episcopal, la jurisdicció de la qual abraçà el Penedès i la Segarra” Malgrat que aquesta agosarada…

Els humans del sud-est d’Àsia La presència d’humans al sud-est asiàtic és ben antiga, com ja va demostrar el metge holandès Eugène Dubois a les acaballes del segle XIX, quan hi anà a la recerca de la baula perduda entre els humans moderns i els simis, i trobà unes restes d’una antiguitat de gairebé un milió d’anys, que atribuí al gènere Pithecanthropus aquestes restes posteriorment s’han assignat a l’espècie Homo erectus Però, a la zona, també hi ha restes inequívoques d’humans moderns Homo sapiens amb utensilis força perfeccionats Durant millennis, els habitants de l’Àsia sud-oriental s’…

La cultura monàstica benedictina troba un dels seus exemples més brillants a Ripoll * L’activitat creixent del se scriptorium entre els segles X i XI anava adreçada a engrandir una biblioteca que ha estat objecte d’estudi i lloança pels seus valors literaris, científics i artístics * No hi ha cap dubte que ens trobem davant d’un dels grans centres de cultura altmedieval, el més important als comtats catalans, sense parió a la Península Ibèrica i amb una dimensió i una projecció a l’alçada d’altres abadies europees d’aquest període com Saint-Denis, Fleury, Sant Marçal de Llemotges, Ramsey,…

Situació Vista aèria del conjunt del monestir des del seu sector occidental TAVISA-J Todó Vista des de llevant del cenobi amb les restes del seu antic clos fortificat TAVISA-J Todó El monestir de Sant Cugat del Vallès és situat al centre de la població a la qual dóna el nom, i la seva església és, actualment, la parròquia del poble Les dependències del monestir són ocupades pel Centre de Restauració de Béns Culturals Mobles de la Generalitat JAA Mapa 36-16420 Situació 31TDF237919 Història Els orígens antics L’arqueologia, molt més que la documentació, ha demostrat els fonaments antics sobre…

Els cicles vitals de les plantes En biologia es parla de cicle vital per a referir-se a la història vital d’un individu, des del seu naixement, com a conseqüència d’un procés reproductiu, fins al següent procés reproductiu Per a una planta superior, les fases principals del cicle vital es poden esquematitzar així fecundació de l’òvul - desenvolupament i maduració de la llavor - germinació de la llavor - desenvolupament de l’aparell vegetatiu les arrels, les tiges i les fulles - floració - fecundació a "El món dels vegetals" , es fa una descripció completa de les fases del cicle vital de les…

El propòsit d’aquest text és traçar un esbós, necessàriament esquemàtic, del que es va esdevenir en el panorama artístic espanyol durant els mateixos anys en què el Modernisme s’estava desenvolupant a Catalunya És a dir, en l’arc cronològic delimitat entre el 1880 i el 1915, dates convencionalment admeses com a principi i final d’aquest moviment cultural En una primera mirada, un tret crida poderosament l’atenció una diversitat tant estilística com iconogràfica directament relacionada amb un anhel diferenciador que ha de ser entès en una dialèctica centre-perifèria, dialèctica tant política…

Fàbrica decorada per E Arranz i Bravo i RL Bartolozzi, Parets del Vallès, 1971-72 RM Entre l’estabilització endegada el 1959 i l’esclat de la primera crisi del petroli al principi dels anys setanta, l’economia dels Països Catalans va créixer més ràpid i de manera més sostinguda del que mai no ho havia fet Durant el període 1960-73 la taxa de creixement del producte interior brut PIB se situà al voltant del 8,2% anual Aquest ritme d’expansió comportà que, en els menys de tres lustres que seguiren el 1960, el valor real de l’activitat econòmica dels Països Catalans es tripliqués Si el ritme de…