Resultats de la cerca

Morfologia El gripauet Pelodytes punctatus és un animal menut, recobert de petits tubercles alineats, els quals són sovint de color verd viu, i que acostuma a fer olor d’all Hàbitat/Xavier Moreno És un animal petit —arriba fins a uns 5 cm de longitud màxima— i de tronc particularment esvelt És força àgil i té les potes posteriors relativament llargues, sense membrana interdigital o, si en té, es redueix a la base dels dits El cap és deprimit, amb els ulls grossos, prominents i de pupilla vertical, el musell arrodonit i el timpà petit La mà presenta tres tubercles metacarpians…

Morfologia El peu del gripau d’esperons Pelobates cultripes mostra el tubercle molt desenvolupat, corni i negre, que forma l’esperó 1 d’aquesta espècie d’hàbits excavadors Amadeu Blasco Aquesta espècie presenta una morfologia típica de gripau i fa fins 90 o 100 mm de longitud És gros, rabassut i de pell llisa Té el cap particularment gros, amb el musell molt arrodonit, i els ulls grossos i sortints, amb l’iris grisenc o argentat, la part superior del cap deprimida i sense un timpà visible Les potes són relativament curtes i el tubercle metatarsià constitueix un esperó negre molt destacat,…

Els ocells d’aiguamoll solen tenir un aspecte singular Sobretot els seus becs i les seves potes s’aparten força de les dimensions i les característiques mitjanes que aquestes estructures tenen en els altres ocells Són ocells d’aigua, i concretament ocells d’aigual, és a dir ocells de terra ferma inundada A més de volar, han de poder nedar o caminar sobre substrats somament submergits I menjar-hi Per això, i en funció del tipus d’alimentació i de les característiques de cada aigual, els becs adopten tota mena de formes i d’adequacions Les potes, altrament, són tan llargues com els…

Oriünda de Mèxic, és plantada en jardins

Hi ha varietats cultivades amb flors de color blanc, groc, rosa o vermell La flor no s’obre ni en dies núvols ni a la nit Originària de Califòrnia, és de cultiu fàcil i molt apreciada en jardineria per l’esplèndida floració, que té lloc a la primavera i a l’estiu

Viu a les roques, murs i teulades, en una gran part d’Europa, a la regió caucàsica i a Pèrsia És una planta acre i astringent, a la qual hom ha atribuït nombroses virtuts guaridores, principalment vulneràries Antigament era plantada a les teulades per consolidar-les i perquè hom suposava que n'allunyava els llamps Hom en planta sovint en tests com a ornamental

Pròpia del nord d’Àfrica, fou àmpliament conreada a la península Ibèrica a l’època musulmana, com ho palesa el fet que es doni subspontània a diverses localitats d’Andalusia, de Múrcia i del migjorn valencià La polpa del fruit és un purgant molt dràstic, conegut ja en l’antiguitat clàssica Els metges àrabs creien que era un antídot contra la mossegada de les serps

La corolla, que presenta una bossa nectarífera basal, és dividida en dos llavis i té la gola tancada per una protubèrancia del llavi inferior si hom hi fa pressió lateralment amb els dits, els llavis se separen i la flor pren tot l’aspecte de la boca o morro d’un animal Els conillets es fan als murs, talussos, llocs rocallosos, etc, d’un gran part de l’Europa meridional, especialment a la zona submediterrània Algunes varietats són conreades als jardins