Resultats de la cerca
Es mostren 4816 resultats
Els bisbes de Barcelona anteriors al 1300
Art romànic
Pretextat 342-343 És el primer bisbe conegut L’única notícia el presenta assistint al concili de Sàrdica Sofia en l’actualitat, acompanyant Osi de Còrdova, legat papal, per la qüestió de l’arianisme Pacià a 391 Hi ha una nota biogràfica de sant Jeroni molt elogiosa 391, segons la qual Pacià es distingí per la castedat i l’eloqüència, la seva vida i la seva paraula escriví unes obres i morí molt vell S’han conservat tres cartes contra els heretges novacians, una exhortació sobre la penitència i un tractadet sobre el baptisme S’ha perdut l’opuscle El cervolet , amb què intentà vanament oposar-…
Sant Genís de l’Ametlla del Vallès
Art romànic
Situació Mur de l’església romànica, consagrada el 1123, aprofitada com a façana sud del temple actual M Anglada L’Ametlla del Vallès es troba situada entre les valls del Congost i la riera de Tenes, al nord de la ciutat de Granollers L’església de Sant Genís és a la part més alta de l’Ametlla, a uns 321 m d’altitud Mapa L37-15393 Situació 31TDG127390 COR-METS Història La primera referència documental del terme i de la parròquia de Sant Genís de l’Ametlla es troba l’any 906 en el sínode celebrat a Barcelona i presidit per Arnust, arquebisbe de Narbona,…
La moneda vescomtal de Cardona-Calaf
Art romànic
Notícia històrica Segell de la família vescomtal de Cardona amb la figura del vescomte a cavall I amb llança, motiu semblant al que trobem en la moneda vescomtal de Cardona A M Balaguer L’allunyament respecte dels sobirans carolingis i la independització en definitiva dels comtats catalans, un procés que es produí al llarg del segle X, feu aparèixer tot un estol d’encunyacions monetàries comtals i episcopals i una sola de vescomtal la del vescomte de Cardona Cal recordar que aquest vescomte ho era del comtat d’Osona, però en adquirir la senyoria sobre el castell de Cardona el 986, el nom de…
Fons d’art romànic del Museu del monestir de Poblet (Vimbodí)
Art romànic
El museu El Museu del monestir fou fundat l’any 1978, i recull un seguit de peces arqueològiques, artístiques, d’orfebreria i de ceràmica allotjades en diferents dependències del monestir i de l’antic palau del rei Martí MaCC Capitell de pedra sorrenca Procedència desconeguda Datació segles XI-XII Mides 24,5 × 27 cm Inventari no consta Data d’ingrés 1979 Capitell realitzat en pedra sorrenca del país Presenta un estat de conservació força bo El desbast del bloc s’ha laborat per tal d’aconseguir una estructura en forma de piràmide truncada, proporcionada i elegant, a desgrat de l’erosió i els…
Castell de Santa Perpètua de Gaià (Pontils)
Art romànic
Situació Conjunt de l’església i el castell, encinglerats sobre un turó al fons de la vall del Gaià ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades prop del fons de la vall del Gaià, damunt, però, d’un cingle que clou un recinte allargat, a l’extrem menys protegit del qual hi ha la torre La torre restava damunt del poble i a un centenar de metres de l’església de Santa Susanna, situada ara al costat de la carretera Mapa 34-16418 Situació 31TCF659916 El poble de Santa Perpètua de Gaià és a 9,5 km de Santa Coloma de Queralt per la carretera local T-201, que partint d’aquesta població es…
Castell de Pèirapertusa (Dulhac jos Pèirapertusa)
Situació Vista aèria del castell, bastit a l’extrem de llevant d’una llarga cresta calcària ECSA - F Tellosa El castell de Pèirapertusa és a l’extrem oriental d’una llarga cresta calcària, orientada E-W, al NW del poble de Dulhac El castell s’assenta sobre un promontori que fa una llargada de prop de 300 m i una amplada no superior a la seixantena de metres La porta d’entrada, a l’E, se situa a prop de 700 m d’altitud el punt més elevat de l’emplaçament és a 797 m, al Ròc de Sant Jordi El roquissar, amb un fort declivi, presenta cingles per tots costats, especialment als costats nord, sud i…
Castell de Castellví de Rosanes
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquest important castell, format per dos recintes i protegit per un fort espadat ECSA - J Todó El castell és situat al cim 363 m d’un contrafort avançat vers el nord de les muntanyes d’Ordal Domina la vall del Llobregat i la de l’Anoia, que hi conflueix sota la vigilància del Castellví Mapa 36-16420 Situació 31TDF098897 S’hi accedeix per la carretera de Gelida, on prop del km 3 hi ha un pont sobre la riera de les Deveses Cal travessar-lo i enfilar la pista de muntanya que allí comença, que en menys de 3 km acaba al mas de Sant Jaume, al peu del castell Història Al cim…
Franz Liszt
Música
Pianista i compositor hongarès.
Vida Era fill d’Adam Liszt 1776-1827, un oficial al servei del príncep Miklós Esterházy, i de Maria Anna Lager 1788-1886 El seu pare fou, durant dos anys, novici dels franciscans, la qual cosa sembla que pogué influir en les inclinacions religioses del fill també posseïa certes habilitats musicals tocà el violoncel a l’orquestra dels Esterházy entre els anys 1805 i 1809, i feu tímides incursions en el camp de la composició Franz realitzà amb ell els seus primers estudis de piano, fins que el 1819 es traslladà a Viena, on estudià amb K Czerny L’any següent oferí els primers concerts públics…
Guillem Lantungard i la renovació de mitjan segle XIV
Art gòtic
Cap al 1280 arribà a París un exemplar del Lapidari d’Alfons X, llibre que conté una recepta del groc d’argent, probablement d’origen àrab, que sembla que serví de detonant per a les primeres aplicacions d’aquest color en les vidrieres entorn el 1300 L’extensió del seu ús va tenir lloc, des de la cort parisenca, en els primers decennis del segle XIV A Catalunya, la tècnica, que modificà substancialment l’aspecte de les vidrieres, va començar a aplicar-se a mitjan segle XIV Amb aquesta, i de la mà de Guillem Lantungard, van penetrar també les tendències europees del moment Els canvis produïts…
La influència septentrional: el flamenquisme i l’influx germànic
Art gòtic
Santa procedent del monumental sepulcre d’alabastre del bisbe Bernat de Pau † 1457, a la capella de Sant Pau de la catedral de Girona, ara conservada al Museu de la Catedral ©R Manent L’estil internacional, que havia arribat a Catalunya cap al final del segle XIV, aconseguí evolucionar amb èxit i adaptar-se a les peculiaritats locals Havia estat la tendència artística dominant fins ben entrada la dècada dels cinquanta, tot i que en el seu darrer període alguns dels escultors que consten actius a Catalunya ja havien començat a experimentar puntualment amb les noves modes flamenques, com és el…