Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
Narcís Vinyoles
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Ciutadà de València, inicià els seus estudis sota la direcció del seu oncle Damià de Vinyoles, beneficiat de la catedral de València, i, per bé que no consta documentalment que s’hagués doctorat en dret, sembla que obtingué aquest títol per tal com fou proposat per al càrrec de justícia criminal Es casà amb Brianda Santàngel, cosina germana del conegut mercader convers Lluís de Santàngel, i gaudí d’un prestigi extraordinari entre els seus conciutadans, de manera que entre el 1468 i el 1516 fou conseller i jurat de València, administrador de llotja i comptador de la Generalitat…
,
Francesc de la Via
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Pertanyia a una família del patriciat urbà, culta i rica, que prengué part en el govern local de Girona durant els segles XIV i XV Fou sotsveguer de Girona l’any 1406, jurat de la ciutat el 1416 i sobreposat d’obres el 1431 També és documentada la seva presència entre els prohoms de la mà major entre el 1412 i el 1433 La seva obra conservada consta de dues cançons, una cobla i tres poemes llargs, i revela el coneixement dels trobadors i una certa influència d’Ausiàs Marc, la producció del qual s’inicià precisament en el seu temps, i no sembla probable que la influència fos en…
,
Santa Maria de Tàrrega
Art romànic
La ciutat de Tàrrega es troba vora el riu d’Ondara, prop de la seva confluència amb el Cercavins, i voltada de tossals El lloc i castell de Tàrrega foren conquerits als àrabs pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I, vers el 1056 L’església parroquial de Santa Maria de Tàrrega consta ja com a parròquia del bisbat de Vic en tres llistes de parròquies d’aquest bisbat confegides entre mitjan segle XI i l’any 1154 L’església de Tàrrega és esmentada el 1175 en el testament de Pere del Talladell, el qual manà que els rèdits que ell rebia de la vila de Tàrrega servissin per a mantenir una llàntia…
Castell dels Omells de na Gaia
Art romànic
El poble dels Omells de na Gaia corona un pujol de 560 m, a la vora del barranc d’Aiguaires, al peu del tossal de Solans Aquest indret, conjuntament amb l’Espluga Calba, Vinaixa, Tarrés i Rocallaura, fou repoblat vers mitjan segle XII, al mateix temps en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV s’ocupava de la conquesta de la ciutat de Lleida Una de les primeres mencions documentals dels Olmels data de l’any 1152, en què és esmentat com a afrontado territorial en la confirmació de la donació feta pel comte Ramon Berenguer IV als homes de Tàrrega de tota la terra que ell…
Sarcòfag amb escenes de la història de Susanna de Sant Feliu de Girona
Aquesta peça ha estat documentada sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona És encastada a la zona superior occidental del costat nord del presbiteri Fa 2,08 × 0,56 m Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc de fris continu amb la representació de diverses escenes de la història de Susanna Daniel, 13, ordenades de dreta a esquerra A l’extrem dret veiem Susanna amb un còdex a la mà al jardí de casa seva entre dos arbres, amb una tela o parapetasma de fons, espiada per dos vells A continuació, amb una notable arquitectura de fons, veiem l’escena en què els vells acorralen…
Frederic III de Sicília
Història
Rei de Sicília (1355-77).
Fill de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia Malgrat el seu motiu, sabé defensar el regne tant de les pretensions angevines com de les ambicions dels reis de la corona catalanoaragonesa En morir el seu germà Lluís I 1355, esdevingué rei sota la tutoria de la seva germana Constança i, morta aquesta, de l’altra germana, Eufèmia 1356 El 1356 els angevins ocuparen Palerm i els reis Lluís i Joana I de Nàpols desembarcaren a Messina 1356 Però a la batalla d’Aci Frederic obtingué un triomf i els napolitans hagueren de retirar-se de l’illa 1357 Enfront de les bandositats nobiliàries, el rei,…
lai
Música
Forma poeticomusical de la baixa Edat Mitjana, de considerable extensió i pràcticament sempre monofònica.
Tot i que les composicions així designades s’estenen des de mitjan segle XII fins al principi del XVI, la major part daten dels segles XIII i XIV El terme, de difícil delimitació semàntica, fou de vegades utilitzat de manera genèrica per a referir-se a qualsevol cançó En el seu ús més específic se’n poden distingir dos tipus generals el lai bretó, o lai narratiu, associat a temàtiques del cicle arturià i del qual no n’ha sobreviscut cap document musical i el lai líric, composició musicada d’argument religiós o profà caracteritzada per la seva irregularitat formal, amb un esquema mètric i una…
xilòfon

Xilòfon
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so determinat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe que pertany al grup dels idiòfons de percussió directa Consisteix en un conjunt de barres de fusta afinades i disposades sobre un bastidor, que sonen en percudir-les amb unes macetes Aquestes làmines solen ser de palissandre o d’altres fustes semblants pel que fa a duresa i ressonància En alguns instruments ètnics, les plaques són de bambú Actualment també se’n fan de fibra de vidre o de resines sintètiques que imiten l’aspecte i les qualitats sonores de la fusta La longitud i el gruix de les barres determinen la seva afinació…
música de Puerto Rico
Música
Música desenvolupada a Puerto Rico.
Música culta Colònia espanyola des del 1521, les primeres notícies que hom té d’una activitat musical estan associades a la catedral, que data del principi del segle XVI Hom té també constància que, com era costum a l’època, el capítol disposava d’una sèrie de càrrecs musicals mestre de capella, sochantre , organista, cantor, tot i que no és fins el 1756 que els noms d’aquests càrrecs són consignats Fins ben entrat el segle XIX, la música culta conreada a Puerto Rico, tant secular com religiosa, fou, com era habitual a les colònies, de tradició íntegrament europea El 1832 s’inaugurà el Teatro…
Els gempílids: llima
La forma del cos de la llima Ruvettus pretiosus respon molt bé a la d’un peix pelàgic gros pot atènyer 2 m, bon nedador i depredador Té el dors bru fosc, amb els escuts dèrmics blanquinosos, i l’interior de la boca negrós Sembla que fa migracions nocturnes cap a aigües superficials Domènec Lloris La família dels gempílids és formada per peixos grossos i bons nedadors, de cos fusiforme, més o menys comprimit, amb escates petites o bé virtualment absents perquè han adquirit una consistència dura i espinosa la línia lateral és simple, doble o vestigial El cap és gros i la boca, no protràctil i…